40 anys fent-la ballar

Divendres passat l’Auditori Eduard Toldrà acollia l’acte de presentació del programa de la festa major de Vilanova. Des d’aleshores s’han anat succeint un reguitzell d’activitats que han servit per anar escalfant motors, tot i que no serà fins aquest cap de setmana que començaran els actes festamajorencs, els quals culminaran el dilluns 5 d’agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat.

I d’entre tots els balls, concerts, exhibicions, presentacions, rutes, tallers i cercaviles programades, enguany hi ha un nom que apareix per primera vegada al programa: l’Àliga. I és que l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova, l’Agrupa, ha volgut celebrar els seus 40 anys d’història creant una nova peça per als entremesos festamajorencs.

La idea de crear una àliga ja feia alguns anys que els rondava i han aprofitat l’aniversari per tirar-la endavant i enriquir així el patrimoni festiu de la local. Tot i que, per ara, no es té constància que a Vilanova antigament hi hagués hagut cap àliga, expliquen des de l’Agrupació que una de les músiques que acompanyen el Ball de Bastons de Vilanova s’anomena La Milana. Aquest és també el nom d’una àliga autòctona del Garraf i això, juntament amb el fet que la majoria de ciutats veïnes compten amb aquesta peça dins el seu patrimoni festiu, els va impulsar a tirar endavant la iniciativa.

L’Àliga de Vilanova es presentarà davant la ciutat divendres vinent, 2 d’agost, a la tarda. Serà en un acte als Jardins del Museu Can Papiol i apadrinaran la nova peça altres cinc àligues del país: la de Barcelona, la de Montblanc, la de Torredambarra, la del Vendrell i la de Vilafranca. Després de la plantada i els parlaments, tot el seguici alat anirà fins a la plaça de les Cols on començarà una cercavila amb les sis peces. L’acte acabarà a la plaça de Sant Antoni amb una ballada de lluïment i una botifarrada popular.

L’Agrupació de Balls Populars de Vilanova és una de les entitats més nombroses de la ciutat i una peça clau en la revitalització de la festa major. Actualment l’entitat compta amb 620 socis, dels quals entre 350 i 400 participen en els diferents entremesos i balls. De fet, la majoria de balls que formen part del protocol festamajorenc pertanyen a l’Agrupa: els 4 balls de Bastons, el ball de Cercolets, el ball de Pastorets, el ball de Diables Petits, el ball de Gitanes, el ball de Panderos, el ball de Cintes, el ball d’en Serrallonga, el Ball de Valencians, les Mulasses i els Nans o Capgrossos (en aquests dos últims les peces pertanyen a l’Ajuntament i membres de l’Agrupació s’encarreguen de fer-los ballar). La resta de grups que completen el seguici festiu són els Diables de Vilanova, el Drac de Vilanova, els Dracs de la Geltrú, la Carpa i el Porró, els Gegants, les Cotonines, els Falcons i els Bordegassos. I enguany,  s’hi sumarà l’Àliga.

L’Agrupació va néixer l’any 1979 en un petit local al costat del campanar i a iniciativa dels únics quatre grups de cultura popular que hi havia en aquell moment: els Falcons, el Drac de la Geltrú, els Diables de Vilanova i els Bastoners. Amb la Guerra i la postguerra, el patrimoni festiu local va quedar pràcticament devastat. A més dels grups esmentats va sobreviure una figura de la Mulassa, però pràcticament destruïda.

Des del primer moment l’objectiu de l’Agrupació va ser recuperar, conservar i difondre els balls populars i entremesos de la ciutat, així com tot el que tenia a veure amb la cultura popular i tradicional del Garraf i de Catalunya. Els primers anys, però, van ser complexos. Els Falcons van deixar l’entitat, van desaparèixer i van ressorgir uns anys després al marge de l’Agrupació. Els Diables i el Drac també van fer camins separats de manera que van ser els Bastoners els únics que van quedar a l’Agrupa.

Els anys vuitanta, tot i que amb dificultats i amb molts menys socis que avui dia, l’Agrupació comença a recuperar o crear bona part dels balls que avui en dia surten per festa major. Així el 1980 es recupera el Ball de Pastorets i el Ball de Gitanes, el 1981 es crea el Ball de Diables Petits, el 1982 es recupera el Ball de Cercolets i el Ball d’en Serrallonga, el 1984 el de Panderos i el 1986 el Ball de Cintes. Quatre anys més tard, el 1990, s’integren a l’Agrupa els grups de portadors de les Mulasses i Capgrossos de Vilanova i aquests dos entremesos, com hem comentat anteriorment, passen a ser responsabilitat de l’entitat, tot i que pertanyen a la ciutat. L’últim ball que es recupera, abans de l’Àliga, és el de Valencians, l’any 2000 l’Agrupació recupera el BALL de Valencians, antecedent històric dels castellers, i per carnaval treu al carrer el Ball de Malcasats, ball parlat de caràcter humorístic i satíric que no surt per festa major.

L’Agrupació és una entitat activa durant tot l’any. Per carnaval participa en tots els actes i treu diferents banderes a les Comparses, mentre que per Sant Antoni organitza la cercavila de la festa major petita, una rèplica de la d’agost però amb balladors d’entre 3 i 14 anys.

“Els primers anys no hi havia prou balladors, ara tenim llista d’espera”

Per què decidiu crear una Àliga per a la festa major d’enguany?
Ja fa un parell o tres d’anys que la gent de l’Agrupació hi donàvem tombs. Finalment vam pensar que podríem aprofitar el 40è aniversari, que el celebrem enguany, per fer alguna cosa per la ciutat i tirar endavant la construcció de l’àliga.

Per què una àliga i no qualsevol altra forma zoomòrfica?
Perquè hi ha una peça musical al Ball de Bastons que es diu La Milana. Aquest també és el nom d’una àliga autòctona del Garraf (milà reial). No tenim constància que a Vilanova hagi existit mai una àliga, però ens estranya tenint en compte que a les viles i ciutats del voltant sí que en tenen (Sitges, Vilafranca, el Vendrell, Torredambarra…), per això hem decidit crear-la.

Qui l’ha construït?
L’Arnau Codina, un artista vilanoví que es dedica a fer moltes peces d’entremesos.

Quins balls farà l’Àliga i amb quina música?
De moment hi ha un únic ball que és el de protocol i que es ballarà amb la música de La Milana. Els arranjaments els ha fet en Jordi Paulí i l’Àliga ballarà amb música de banda. De la dansa se n’han encarregat en Josep Lluís Enríquez i en Joan Domingo, tots dos membres de l’Agrupació.

Quants portants tindrà?
Una dotzena. Quan vam decidir tirar endavant el projecte de construcció de l’àliga, el primer que vam fer va ser informar-ne a tots els socis i sòcies i obrir la inscripció al ball. Finalment seran dotze homes i dones els que, vestits de blanc i amb faixa i espardenya de color granat, la faran ballar.

En quines cercaviles i actes teniu previst que surti l’Àliga?
La nostra intenció és que surti només en les cercaviles protocol·làries de la festa major de Vilanova, és a dir, el dia 4 d’agost al matí a l’entrada de regidors i a l’anada i sortida d’ofici del dia 5.

Quin lloc ocuparà dins el seguici festiu?
Aquest any anirà darrere de les Mulasses. El protocol de Festa Major de Vilanova indica que per incloure un ball dins la cercavila cal que primer surti un any de prova. En aquest temps has de demostrar que el vestuari emprat és el correcte, que la coreografia està treballada i que el ball s’adequa a Vilanova. Si aquests requeriments es compleixen, el ple de l’Ajuntament decideix si l’any següent el ball s’incorpora al seguici o no. Per tant, aquest any és el nostre de prova.

Quants balls ha creat l’Agrupació al llarg d’aquests 40 anys?
Tenim quatre grups de Bastons, el Ball de Cercolets, el de Pastorets, els Diables Petits, les Gitanes, els Panderos, les Cintes, el Ball d’en Serrallonga, la Mulassa, els Nans o Capgrossos i el Ball de Valencians. A més, tenim el Ball de Malcasats que surt per carnaval i ara l’Àliga. Les tres Mulasses i els Nans els fem ballar, però les figures són de l’Ajuntament.

Hi ha hagut algú concret que s’hagi encarregat de recuperar tots aquests balls?
Ha estat bastant entre tots. Com que no tenim coneixement del que hi havia a Vilanova, hem hagut d’anar estirant fils, sempre estem alerta i anem buscant. A vegades n’hem recuperat algun a partir d’una fotografia antiga, d’una partitura de música que s’ha trobat a l’arxiu… En altres ocasions els balls són recuperats no del Garraf, sinó del Penedès.

Quants balladors de l’Agrupació surten per festa major?
Entre 300 i 400.

Tots han de ser socis de l’entitat?
Sí. Hi ha una quota per a majors de 16 anys i una altra per als menors de 16. En el moment de fer-se soci tothom pot omplir una butlleta i anotar a quin ball vol ballar.

Costa trobar gent per ballar?
Els primers anys de l’Agrupa costava molt, hi havia poca gent i els balladors havíem d’anar passant per tots els balls. Però ara la situació és molt diferent, ja fa anys que no podem donar resposta a tothom que ens ho demana i tenim llista d’espera. Sap greu haver de dit a la gent que han d’esperar, però jo soc molt sincera i els dic que comptin que es poden esperar deu anys per poder entrar en segons quin ball.

Deu anys? I això no desmotiva?
Els deu anys d’espera són per entrar al Ball de Diables Petits, que és el més sol·licitat i on menys moviment hi ha perquè ballen 20 infants i joves de 10 a 18 anys. Només hi ha dos nens per cada franja d’any i això ja limita molt. Però hi ha altres balls menys sol·licitats. Nosaltres recomanem inscriure’s en balls menys sol·licitats, com per exemple el de Valencians, perquè així ja s’està dins i es té prioritat.

També gestioneu el vestuari?
Efectivament. La gent es compra la roba blanca de sota i les espardenyes, la resta de vestuari i d’elements relacionats (cercolets, cintes, pals…) és de l’Agrupació.

Qui s’encarrega d’organitzar els balls?
Dins de la junta hi ha un vocal de balls que és l’encarregat de seguir els assajos i corregir les formes. A més, cada ball té el seu cap de colla.

Per tant, el vocal de ball domina totes les coreografies de tots els grups?
Podríem dir que sí. Però pensa que la gent més gran de l’Agrupació tampoc és tan gran i ha passat per gairebé tots els balls, per això coneix els balls. Jo mateixa, per exemple, vaig començar a ballar amb 8 anys i he passat per pràcticament tots els balls.

On i quan assageu?
Els balls assagen a la plaça Sant Antoni, que és al costat del nostre local. Això de ballar a fora al carrer ho fem des de sempre. Vam començar perquè el primer local que vam tenir era tan petit que no hi cabíem i ja va quedar establert com una tradició.

Aquest cap de setmana a Vilanova ja es respirarà l’ambient festamajorenc. Avui divendres els pabordes faran la capta pels carrers i places del barri de Mar i a la nit a la plaça de les Neus començarà el popular correfoc. Demà dissabte entre els actes més destacats hi haurà la hissada de la senyera, a la plaça de Sant Antoni i diumenge la cercavila dels Falcons de Vilanova.

Tot i que els actes s’aniran succeint al llarg de tota la setmana, no serà fins al cap de setmana que ve quan tindran lloc els més rellevants, que culminaran el dia 5 d’agost, dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat.

El divendres 2 d’agost, com hem anotat, es farà la presentació oficial de l’Àliga de Vilanova i el ball de gralles al carrer de Sant Pere. L’endemà hi haurà la tradicional penjada d’alfàbregues al llarg de tota la Rambla, símbol inequívoc de la Festa Major vilanovina. El mateix dia a les sis de la tarda tindrà lloc la diada castellera de les Neus amb els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Bordegassos de Vilanova, mentre que a la plaça de les Neus la Mulassa rebrà el xumet dels més petits.

El diumenge, 4 d’agost, els actes començaran de bon matí amb l’entrada de regidors i pabordes a l’Ajuntament, el convit a la festa i el llançament de morterets que anunciarà l’inici de la cercavila lliure. Els balls i entremesos sortiran de nou a les sis de la tarda, i a la nit des de la platja de Ribes Roges es llançarà el castell de focs que precedirà el ball de les 7 hores.

L’endemà, diada de la Mare de Déu de les Neus, arribarà el punt àlgid de la festa major. Les matinades, la cercavila d’anada a ofici, l’ofici i la cercavila de sortida d’ofici seran els actes centrals del matí, mentre que a la tarda, a banda de l’exhibició de balls parlats, el plat fort serà la cercavila i la renovació del vot del poble a la plaça de les Neus.

Els protagonistes del dia 6, l’últim dia de festa major, seran els més petits, protagonistes de la cercavila de l’Imaginari.

Dimecres a la tarda es va presentar al Museu Romàntic Can Papiol el llibre Cent anys de Neus de blancs relleus. Els inicis de la festa (El Cep i la Nansa), de Francesca Roig i Xavier Orriols, que han fet una recerca sobre els orígens de la festa major de Vilanova a partir del vot del poble, és a dir, la festa votada a la Mare de Déu de les Neus, que va ser instituïda com a patrona a les acaballes del segle XVIII. El document fundacional de la festa major, que ara els autors “exhumen”, és de 1781. I diu que el 5 d’agost l’any anterior va caure una gran pedregada sobre el terme de Vilanova, que “es veia castigat així per la Divina Justícia”. En les 410 pàgines del llibre també apareixen els elements profans de la festa major, com els entremesos i els balls populars (gegants i mulasses, etc.) que abans només sortien per Corpus o per Sant Antoni i que seran incorporats al seguici festiu a partir de 1812, en plena Guerra del Francès. El llibre fa, doncs, una panoràmica àmplia del que és la festa de la Mare de Déu de les Neus i el seu procés des del moment fundacional i la seva evolució, cada moment en el seu context i amb els seus protagonistes. L’acte de presentació, a vigílies de la festa major de 2019, va comptar amb la presència del periodista vilanoví Francesc-Marc Álvaro.

Francesca Roig Galceran, coneguda a la ciutat per Paquita Galceran, és vilanovina, apassionada de la música, el teatre i la història. Ha estat durant molts anys vinculada a L’Escotilló GT, és estudiosa de la cultura popular, de la música de gralla, autora de llibres com Concòrdia per a la constitució d’una cobla municipal al segle XVIII (El Cep i la Nansa, 2011) i Mètode de gralla (Palmerar, 1982). Xavier Orriols, també vilanoví, és lutier, estudiós de la música i la cultura popular i tradicional, articulista habitual i autor de nombrosos llibres, entre els quals Música popular a l’Arxiu de Santa Maria de la Geltrú (Palmerar, 1985), el conte El misteri del sonador de trompa (Vilatana, 2000) i Bastons a Vilanova (El Cep i la Nansa, 2002).