No sempre va ser així, les diferències hi han estat sempre, des que el dia és clar i la foscor és a la nit, igual que quan es produeixen canvis i ens hi hem d’adaptar, ens costi més o menys.
La primera vegada que em va sorprendre un d’aquests canvis va ser quan en temps d’estar sempre guanyant o perdent, de sobte algú va dir “empatats”, essent aquest el moment màgic perquè els que es pensaven guanyadors deixessin de creure-s’ho i els que es pensaven que perdien, també.
Més tard van ser majoria els que es van acollir a aquella paraula màgica, i que podria ser la solució a qualsevol dels inconvenients haguts i per haver. Un professor (dels que es feien escoltar) explicava que quan Roma va arribar a Grècia, el que més els va sorprendre va ser trobar una zona (Troia) la població de la qual havia gaudit d’un estatus social i econòmic per sobre del que ells tenien i presumien.
Tant va ser així que van crear el que avui en diríem una comissió per esbrinar com s’ho havien fet, quan eren ells els conqueridors. El resultat a què van arribar va ser que ho havien aconseguit gràcies a dos motius principals: l’austeritat i la igualtat.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
