Aquests dies… actes, reivindicacions, presentacions de llibres; un en concret em va interessar Urbanismo feminista, del col·lectiu Punt 6. En el debat, l’espai públic com a punt de trobada i socialització.
Sovint em pregunto per què els bancs a les places estan situats en fila índia (plaça Pau Casals, el Tívoli, etc.). A les sortides de l’escola, mentre nens i nenes juguen a les places, les mares es troben i fan petar la xerrada. Dues poden seure i les altres, o dretes o assegudes a terra.
A ningú se li escapa com és d’important trobar-te amb dones que parlen la mateixa llengua que tu i que tenen la mateixa cultura. També la gent més gran, que sovint viu sola, quan surt a prendre el sol i xerrar una estona amb les veïnes, o persones amb dificultat per desplaçar-se, o si un grup de joves o no tan joves es volen trobar. Com ho fem per interrelacionar-nos?
Sembla que els responsables d’Urbanisme no caminen ni observen gaire el dia a dia de la gent de la nostra vila i estan més preocupats pels macroprojectes urbanístics, descuidant les necessitats del dia a dia de la gent dels barris, i no crec que posar uns bancs en cercle tingui un gran cost econòmic.
Teresa Baqués
Vilafranca del Penedès
