800 anys de pessebres

D’entre les tradicions nadalenques més arrelades al territori, el pessebre és una de les més esteses, transcendint el seu aspecte religiós. Les setmanes prèvies a les festes de Nadal, proliferen les iniciatives relacionades amb aquesta representació de la nativitat de Jesús, ja siguin exposicions de diorames, pessebres de diferents mides que ocupen places i carrers, o representacions singulars que incorporen aspectes de cada poble, sense oblidar la modalitat dels pessebres vivents, també molt present a diferents indrets de Catalunya.

Enguany, aquesta tradició té encara una rellevància més gran, pel fet que es commemoren els 800 anys del que es considera com el primer pessebre de la història. Va ser Sant Francesc d’Assis qui el va promoure durant la nit de Nadal de l’any 1223 a la petita localitat italiana de Greccio, situada a la província de Rieti, al bell mig de la bota italiana. El biògraf de Sant Francesc, Tomàs de Celano, va relatar al seu llibre Vida Primera com va esdevenir aquesta primera representació.

Segons el biògraf, quinze dies abans de Nadal, Sant Francesc d’Assis va encarregar a un home de Greccio, a qui tenia en molta estima, que preparés un espai per “celebrar la memòria de l’infant que va néixer a Betlem”, per poder així “contemplar amb els meus ulls el seu patiment en la seva invalidesa de nen, com el van reclinar al pessebre i com el van col·locar sobre el fenc entre el bou i la mula”. Així es va fer, de manera que la nit de Nadal, Greccio va esdevenir “un nou Betlem”, amb persones arribades des de diferents poblacions per “assaborir els nous gojos davant del nou misteri”.

Aquell va ser l’inici d’una tradició que ha perviscut durant vuit segles i que és indestriable de les festes nadalenques. Amb motiu de l’efemèride, el comitè organitzador a Catalunya dels 800 anys de pessebres ha coordinat diferents actuacions al llarg del territori, en una iniciativa a la qual s’han adherit nombroses institucions culturals, entitats i associacions. També la Federació de Pessebristes de Catalunya ha posat a disposició de tothom un retallable commemoratiu del primer pessebre de la història, titulat Il miracolo di Greccio.

Des de La Fura hem volgut aprofitar aquesta commemoració per acostar-nos a diferents iniciatives relacionades amb el món pessebrista que s’impulsen des del territori. Per això hem parlat amb Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca i la Federació Catalana de Pessebristes, que ens ha explicat d’on sorgeix el model de pessebres que es fa a Catalunya. També hem contactat amb l’Associació Pessebrista de Vilanova, que enguany compleix 80 anys, i amb l’Escola de Pessebrisme de Ribes, que s’encarrega de formar noves fornades de joves pessebristes. Finalment, hem volgut conèixer de primera mà la curiosa iniciativa del vendrellenc Jaume Nin i els seus pessebres que fan els cims de les principals muntanyes del Principat.

El pessebrisme català és referent internacional. Així ho indica Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca i de la Federació Catalana de Pessebristes que destaca la rellevància de l’escola de Barcelona (dita també escola catalana) en el món pessebrista. I és que, efectivament, al nostre país hi ha  una manera tradicional i pròpia de fer els pessebres: el diorama, aquesta mena de quadres que recreen, amb més o menys realisme, escenes concretes i que s’ha exportat arreu.

Referent internacional

Segona apunta Albornà, l’arrelament del pessebrisme a Catalunya rau en el fet que aquí va arribar de la mà dels franciscans i no de la noblesa: “Des de Greccio el pessebre es va anar estenent entre les classes nobles. A l’Estat espanyol, per exemple, va arribar de la mà del rei Carles III, però a casa nostra ho va fer de la dels franciscans i això va ajudar que es popularitzés entre la gent de peu. De fet, la Fira de Santa Llúcia de Barcelona data de finals del segle XVIII, cosa que demostra que si hi havia fira, hi havia mercat i la gent hi anava a comprar, no era cosa de quatre nobles”, comenta.

A banda, Albornà destaca tres dates clau que posen en relleu la importància del pessebrisme a Catalunya. Per una banda, es té constància escrita que el 1863 ja existia l’Associació de Pessebristes de Barcelona, esdevenint així l’entitat dedicada al pessebrisme més antiga del món; per l’altra, el 1912 el pessebrista barceloní Antoni Moliner va proposar la tècnica del diorama que va esdevenir l’escola de Barcelona i, finalment, el 1953 també a Barcelona se signa l’acta de constitució de la Federació Internacional de Pessebrisme.

La Federació Catalana de Pessebristes es va fundar formalment l’any 1985. Actualment, compta amb 68 entitats federades de tot l’àmbit cultural català i l’última a incorporar-s’hi ha estat l’associació de Fraga, a la Franja.

40 anys exposant

Ramon Albornà, com hem indicat al principi, és també president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca. El seu pare i oncles eren guixaires, es dedicaven a fer maquetes i decoracions d’escaiola (la majoria dels diorames del vi que hi ha al Vinseum són obra seva) i feien, és clar, pessebres. Albornà va mamar l’afició des de nen i el 1984 va exposar, juntament amb el seu pare, el primer diorama a l’exposició de pessebres de Vilafranca. Des de llavors, no hi ha faltat cap any.

Enguany  ha preparat un diorama més aviat minimalista, altres anys, diu, n’ha fet de molt més detallistes: “El pessebre no deixa de ser una exposició artística i això va al gust i percepció de les persones que els fan i també de les èpoques. Els pessebres evolucionen, tot i que per mi l’ideal pel pessebrisme català és saber mantenir tota aquesta tècnica de l’escola de Barcelona i anar evolucionant i innovant amb propostes estètiques i conceptuals diferents”.

Les tendències evolucionen i els materials, també. Potser el que menys s’ha transformat han estat les figures: “El gran canvi va arribar de la mà de l’escultor Ramon Amadeu. Fins llavors les figures de pessebre eren amb vestimenta hebrea i ell va optar per recrear la pagesia catalana. A partir d’aquest moment la gent va passar de fer pessebres hebreus a fer-los amb paisatges pirinencs, pastors i pagesos com els tradicionals d’aquí”, anota Ramon Albornà.

L’Associació de Pessebristes de Vilafranca es va fundar l’any 1951. A la dècada dels seixanta va començar a patir alts i baixos, exposant intermitentment, fins que el 1984 es recupera i comença a programar ininterrompudament la mostra de pessebres. Actualment, hi participen una vintena de pessebristes que exposen un total de 15 diorames.

L’entitat compta amb una cinquantena de socis i sòcies i, segons el seu president, la principal dificultat amb què es troben és que no tenen un local propi que els permeti fer cursos de formació per a gent que es vulgui iniciar o per als mateixos pessebristes que vulguin millorar la tècnica. “És important tenir un local propi per poder continuar amb el pessebrisme, que, al cap i a la fi, és patrimoni popular nostre que cal preservar. Hem de tenir suport i mitjans per poder-ho explicar”, conclou.

Diorames de l'exposició de l'Associació Pessebrista de Vilanova

1 de 4

L’Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú celebra aquest Nadal el 80è aniversari de l’entitat. Una efemèride rodona que coincideix amb l’estrena del seu president, Daniel Olivé, i l’inici d’un nou projecte que vol fer valdre l’art de la pedra seca i el patrimoni monumental de les masies del Garraf.

En aquest sentit, l’associació pessebrista vilanovina deixa enrere el projecte del “Camí Ramader del Garraf a la Cerdanya” per donar forma a un projecte que es va començar a coure l’any 2018, coincidint amb la 17a Biennal de pessebres. “En aquell moment tothom va fer diorames que feien referència a indrets de la comarca”, explica l’actual president de l’entitat, Daniel Olivé. “De mica en mica, la idea ha anat evolucionant i enguany hem apostat per afegir al relat nadalenc típic una segona lectura, un element cultural que enriqueix el pessebre”, afegeix.

La masia del Montgròs a Ribes, Cal Baró a Vilanova o Cal Simó a Canyelles són alguns dels escenaris que els pessebristes han recreat al detall. També s’hi poden veure masos com el de Cal Muntaner a Olivella, la masia i l’ermita de Santa Magdalena de Vilanova o l’ermita de Sant Pau, a Ribes. Un conjunt d’elements patrimonials que l’entitat vol reivindicar durant els pròxims tres anys, sense perdre l’essència dels pessebres més clàssics. “Tenim masies de sobres, i si no sempre podem fer rememorar aquelles que han desaparegut o que estan molt deteriorades”, apunta el president.

Tot i que hi ha qui ja barrina el que farà l’any vinent, un pessebre d’aquestes característiques mou moltes hores. Primer cal fer un treball exhaustiu de documentació, un bon dibuix o fotografia de l’escenari que es vol recrear i començar a fer els esborranys. “Normalment, això es fa la primera part de l’any i, a partir de l’estiu, ja es comença a treballar”, explica Olivé. Sobre les tècniques i els materials emprats, el president de l’associació vilanovina diu que el poliestirè expandit, el porexpan, és el material més utilitzat, perquè “et permet jugar amb les volumetries i les perspectives, aconseguir un pessebre molt més realista i reduir el pes dels pessebres”. Això no obstant, Olivé avisa que les tendències estan canviant i, malgrat que hi ha pessebristes que encara aposten per aquesta mena de materials, altres ja fan servir tecnologies més avançades, com impressores 3D.

El món del pessebrisme es va actualitzant. És una de les premisses del nou president, Daniel Olivé, que agafa el relleu de Ramon Llenas amb l’objectiu de “donar-se a conèixer perquè aquesta activitat artística es consolidi i continuï creixent”. Si bé l’entitat compta amb un bon estat de salut –actualment, té 112 socis i una trentena de pessebristes actius–, Olivé és conscient que cal rejovenir-se i obrir-se a nous públics. Esperen fer-ho, entre altres, amb el projecte “Masies i construccions de pedra seca del Garraf”, però també incorporant pessebres “més moderns i reivindicatius” a la seva exposició de diorames. Enguany s’hi poden veure pessebres de plastilina com el de la Montse Marcé, pessebres minimalistes com el de l’Enric Benavent, o pessebres desconstruïts com el del Jesús Rex.

Més enllà de l’exposició de diorames, l’Associació de Pessebristes de Vilanova també s’encarrega de dissenyar el pessebre de la plaça de la Vila. Es tracta d’un pessebre “molt efectista”, en el qual s’incorporen les primeres miniatures d’aquells alumnes que, des de la Setmana Santa fins a l’estiu, han fet el curset de pessebrisme que impulsa l’entitat vilanovina. Es tracta d’una formació per conèixer les tècniques i les eines que es fan servir a l’hora de dissenyar un diorama, però també d’una oportunitat per conèixer de ben a prop una tradició que va començar el 1943 al municipi.

L’art del pessebrisme es relaciona, tradicionalment, a l’experiència i la saviesa d’uns pocs apassionats que, amb mans de plata, dissenyen el naixement del nen Jesús en miniatura. A Sant Pere de Ribes, la manca de relleu va fer que l’Agrupació Pessebrista i l’entitat Els Xulius unissin esforços per mantenir viva una tradició artística molt arrelada al municipi. Per aconseguir-ho, les dues entitats van posar en marxa l’Escola de Pessebrisme de Ribes l’any 2019, un centre que avui dia compta amb una vintena d’alumnes, la majoria dels quals són infants entre 7 i 14 anys.

Alguns ja asseguren que a Ribes estan formant “el planter del pessebrisme”, una afirmació que, segons Josep Rius, un dels impulsors de l’escola, juntament amb l’Arnau Guillaumes, “ens provoca vertigen perquè en cap cas teníem aquesta ambició”. L’objectiu d’aquest projecte és “crear interès al voltant del món pessebrista” i dotar d’usos socials i educatius espais de l’entitat ribetana. A més, Rius afegeix que “si dels vint alumnes que tenim, un d’ells es queda amb nosaltres, serà un triomf per a l’associació”.

Després de cinc anys en marxa, Rius apunta que l’Escola de Pessebrisme està funcionant “molt bé” i que gràcies a aquesta iniciativa han aconseguit conservar “una tradició molt ribetana”. Tant és així, que a Ribes tenen una tècnica “exclusiva” per fer els pessebres.

Els pessebres artístics que es fan al municipi tenen, com tots, cinc elements essencials: la perspectiva, els edificis, els paisatges, el pintat, la il·luminació i les figures. D’aquests, però, el que els diferencia més de la resta de pessebres de Catalunya és la tècnica que s’utilitza per fer els edificis, el contramotlle de fang. A grans trets, consisteix a marcar, en negatiu, els detalls de la peça que es vol construir sobre una planxa de fang. Després només cal omplir la planxa amb guix líquid i, un cop sec, separar les dues peces. “Aquesta tècnica permet un nivell molt alt de realisme, sobretot a l’hora de fer teulades”, detalla Josep Rius.

L’Escola de Pessebrisme obre portes, cada any al mes d’octubre. Durant dos mesos i escaig, els alumnes treballen en dos pessebres col·lectius que s’exposen al llarg de Nadal a l’entitat Els Xulius. L’exposició es pot veure fins al 7 de gener, cada tarda de dijous a dissabte, i els diumenges i festius al matí.

Jaume Nin i Ferran Quesada

1 de 2

Anar a posar pessebres a la muntanya abans de Nadal és una tradició que està força arrelada en diferents llocs de Catalunya. Al Vendrell, el Grup Muntanyenc de la Lira Vendrellenca ho fa des de fa més de 50 anys, quan ho van engegar els seus antecessors del grup Blau i Verd.

Va ser el desembre de 1970 quan Pep Bassa, Xavier Inglès, Vicenç Beneito i Jaume Nin, el Clavetaire, van fer la primera expedició, que va ser a la Cogulla, al Montsant. Jaume Nin era fuster de professió i va ser l’encarregat d’elaborar el pessebre. “Es va fer d’una manera molt rudimentària a dins d’una capsa de galetes”, recorda més de cinc dècades després.

Aquella iniciativa es va repetir l’any següent, ja amb una quinzena d’integrants a l’expedició. El tercer any, els participants superaven la setantena. Des d’aleshores, el pessebre muntanyenc que elabora Jaume Nin ha estat una tradició inalterable que ja arriba als 54 anys. Un treball minuciós que comença cada any abans de la Festa Major i que el Clavetaire entoma com si fos la prima vegada.

Durant tot aquest temps, els pessebres de Nin han mostrat diferents espais del Vendrell (el portal del Pardo, la plaça Vella…), elements del patrimoni (l’àngel del campanar, l’orgue…), o entitats locals que han celebrat aniversaris (els Nens, el Cor-Orfeó Parroquial, els Pastorets…). Enguany, l’homenatge l’ha rebut Pau Casals pels 50 anys de la seva mort. Nin ha reproduït la plaça Nova, amb l’estàtua de Casals en primer terme, i el naixement al fons.

“Ha estat complex, perquè tant la figura de Casals, com l’arquet, el cel·lo i la cadira són peces diferents i és difícil fer-ne la proporció”, admet el Clavetaire. També les figures del pessebre s’han fet de fusta massissa. La seva tasca ha vingut sempre acompanyada per la d’un il·lustrador que ha donat color a les creacions. Els primers anys va ser Pep Bassa qui ho va fer. Després se’n van fer càrrec Jordi Toldrà, Joan Descals i Jordi Llucià, mentre que els últims quinze anys aquesta feina és obra de Ferran Quesada, que explica que el principal repte aquest any ha estat que el naixement “no es mengés la figura de Casals”.

Tot i que els primers anys els pessebres es deixaven a les diferents muntanyes, amb el temps la tradició es va haver de canviar, ja que tots acabaven desapareixent al cap d’uns dies. A més a més, des de la Federació d’Entitats Excursionistes es va demanar “que no es deixessin més pessebres, perquè les muntanyes en quedaven plenes”, explica Nin.

Des de fa anys, el Grup Muntanyenc fa una excursió a un cim abans de Nadal per retratar el pessebre. Després el retornen al seu local de la Lira Vendrellenca, on es guarda al costat dels altres. Aquest 2023, la sortida es va fer el 17 de desembre a l’ermita de Sant Pau, a Arbolí (Baix Camp). Mentre el grup compleix amb el seu ritual, Jaume Nin ja comença a pensar quin serà el tema del pròxim pessebre muntanyenc, en una roda que no para de girar des de fa 54 anys.