La matinada de dilluns de la setmana passada Vilanova va viure i patir un fenomen meteorològic insòlit (malgrat que ja n’hi havia hagut un l’octubre de 2017 a Calafell i Cunit) que va deixar la ciutat força delmada, especialment la façana litoral. Es tracta d’un esclafit, un episodi de pluja, llamps i vents huracanats verticals en direcció a terra, de curta durada però de gran intensitat, que va deixar un paisatge d’un centenar d’arbres i branques caigudes, inundacions de baixos, passos sota la via negats, teulades desencaixades, despreniment de l’arrebossat de façanes, mobiliari urbà arrencat, fanals, senyals de trànsit per terra i un sens fi de desperfectes que de mica en mica s’han anat arranjant.
La tempesta va descarregar entre 45 i 50 litres per metre quadrat en només un quart d’hora, cap a 2/4 de 4 de la matinada, període en el qual es va desplaçar fent un recorregut d’un quilòmetre i mig per tota la ciutat. El fet que es produís de nit va afavorir que no hi hagués danys personals.
L’esclafit va arrencar i trencar més de cent arbres de la via pública, dels quals 25 palmeres de la façana marítima, i també incomptables arbres de finques particulars. També va provocar danys a les terrasses del passeig marítim, en cotxes i façanes d’edificis, i els passos sota la via del carrer Josep Coroleu, rambla Samà, rambla de la Pau, carrer de la Llibertat i ronda d’Europa per acumulació d’aigua i fang; no es va restablir la connexió del nucli amb el barri de Mar fins al migdia. Així mateix, van ser més de vint els carrers que van quedar tallats al trànsit dilluns al matí afectats per la caiguda d’arbres.
A la zona del Port, diverses naus van patir danys i fins i tot una d’elles es va esfondrar. Moltes planxes metàl·liques de les naus van sortir disparades cap al mar, de manera que es va fer onejar bandera vermella a la platja, prohibint-hi el bany per precaució, fins a la retirada de totes les planxes, en la qual hi van contribuir els pescadors. Per bé que després es va canviar a bandera groga, dijous encara arribava alguna planxa a la sorra.
També hi va haver nombrosos equipaments municipals afectats per la tempesta, per exemple, el nou tartan de la pista d’atletisme va quedar malmès, així com diversos elements metàl·lics van sortir volant per damunt la tanca. Afectacions de menor importància hi va haver al Parc de Bombers, la seu de la Policia Local (hi va caure un arbre a sobre), el Teatre Principal (es va rebentar una canonada de la façana), filtracions d’aigua a la biblioteca museu Víctor Balaguer, el Mercat del Centre, la Masia Cabanyes, la residència Els Josepets. centres cívics, escoles i instituts, segons informen fonts municipals. Les principals afectacions a particulars van ser, però no només, a la façana marítima. Així per exemple, un arbre va arrencar les canonades de gas i aigua del carrer Pelegrí Ballester i va afectar el subministrament del veïnat de la zona. El parc de Ribes Roges, el parc de la Torre d’Enveja o la plaça Beatriu de Claramunt són algunes de les places més perjudicades per l’esclafit i els serveis d’emergències van atendre gairebé un centenar de trucades de veïns i veïnes alertant de les inundacions de baixos.
La regidora de Via Pública, Marta Jofra, va explicar que la prioritat en la retirada de les restes vegetals dels carrers i places era en les zones amb més habitatges; va agrair els grups veïnals que hi van ajudar, també les persones que van informar a través de l’app “Millora VNG”. Hi va haver gent que va aprofitar el brancatge del carrer per acumular llenya per a les seves llars, de cara a l’hivern.
Jordi Medina, alcalde accidental durant la tempesta, parlava de “panorama desolador”, el deixat per l’esclafit. Medina explica que des del primer moment es va crear un equip per coordinar totes les tasques, en el qual van participar Policia Local, Bombers, Salvament Marítim, Ports de Vilanova, la Confraria de pescadors, l’Ajuntament, de la brigada municipal i Companyia d’aigües, així com les empreses concessionàries de la neteja i la jardineria, amb l’objectiu de poder retornar la ciutat a la normalitat com més aviat millor. “La nostra prioritat va ser preservar la seguretat de les persones i restablir tots els serveis, així com garantir la plena mobilitat a la ciutat, apartant de la via pública aquells elements, principalment arbres, que impedien la circulació de vehicles”. També es va prioritzar restablir la normalitat a les estructures de les terrasses i bars de la zona marítima, per tal de minimitzar les afectacions al turisme en ple mes d’agost, i es va posar a disposició de la ciutadania l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, per assessorar i acompanyar en la tramitació de les pòlisses d’assegurances en cas de desperfectes en llars particulars.
L’alcaldessa Olga Arnau ha dit que “hem hagut de descartar la condició de zona catastròfica pel tipus d’afectació, però demanarem tots els ajuts possibles per fer front als desperfectes”, que preveu que tindran un cost “molt quantiós”.
Fora de l’àmbit urbà també hi ha hagut afectacions, com en naus als polígons industrials, també arbres caiguts i, en espais naturals, la pèrdua de la bosquina que hi ha entre la via fèrria la ronda de Mar, caiguda de pins al Xalet del Nin, desenes d’arbres trinxats o arrencats a l’Ortoll, segons informa l’Associació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA) del Garraf. L’entitat ecologista recorda que la massa forestal és l’hàbitat natural de molts animals, sobretot ocells, que ara l’han perdut (gafarrons, pardals, merles, garses, tórtores, ratpenats, caderneres, tallarols, esquirols…). L’APMA també veu en l’increment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems com aquest una conseqüència del canvi climàtic.
