Un dels principals problemes de les persones que no hem nascut en aquest país és el fet d’estar forçats a entrar en una o més categorització (generalitzadora): immigrant, brasiler, sud-americà, “de fora”. Després d’una dècada i mitja vivint aquí, abans vull ser jo, Flávio, que no pas ser “El Brasiler” –ni amb lletres majúscules, ni minúscules. No m’atreveixo a “representar” tot un país, carregat de diversitats, en plural. No vull atribuir-me el pes (ni la glòria) d’una nacionalitat amb 220 milions d’habitants. Despersonificar individus és cosa dels germans bessons: capitalisme i feixisme, deshumanitzadors en la seva essència.
Mesos enrere vaig prendre una important decisió: participo d’una organització col·lectiva localment constituïda. La Unitat Contra el Feixisme i el Racisme – Vilafranca del Penedès. Amb la comprensió del feixisme com una internacionalista articulació d’interessos, tinc la sensació d’estar, a Puigdàlber, lluitant contra Bolsonaro o Abascal. M’és igual.
Amb gestos senzills anirem arrelant cultura antiracista al territori. Un microracisme no et farà racista per tota la vida, però una petita acció antifeixista et podrà fer protagonista d’una lluita col·lectiva. El racisme és també germanet del feixisme. I, de fet, a mi poc m’importa qui hagi nascut primer. Ara, més que mai, s’ha d’impedir que avancin. La història ja ens ha explicat el mal que ens poden fer.
UCFR és un fenomen polític que comença amb la pauta de la convivència (no pas sota el contradictori concepte d’integració de les persones migrades). Unitat en la diversitat! La lluita, a peu de carrer, amb totes nosaltres, farà més país. Serà català el que lluita per Catalunya.
Flávio Carvalho, sociòleg
Puigdàlber
