A poc a poc hem anat veient diferents transformacions en el nostre entorn. Em refereixo quan al Penedès hi havia majoritàriament camps de blat, ordi, civada, molins, granges, fàbriques de pinso. Amb el pas del temps la vinya ha guanyat l’hegemonia i sembla haver arribat al pic d’aquest fet transformador. Només cal veure tot passant per carreteres i autopistes tota la maquinària nova, seminova, vella, arrenglerada per fer-ne no sabem què. Si us plau, deixeu-m’ho dir: de somnis, tots n’hem tingut, i seguim tenint-ne. Però ara que hem tingut temps, a ningú se li escapa que davant nostre hi tenim un futur que sense saber quin és, tots l’esperem. Si hem vist les transformacions passades, no ens hauria de venir de nou el que tinguem per davant. Per exemple, centenars de camions de gran tonatge que cada dia travessen el país en direcció a la Unió Europea. També s’ha disparat la demanda de mà d’obra procedent sobretot d’altres països, que fan possible aquesta cadena de distribució alimentària que tan bona acollida té arreu.
Ignoro i desconec si a Catalunya hi ha hivernacles (només al Maresme), i si al nostre territori s’hi donessin les condicions necessàries, trobaríem lògica aquesta transformació? La bona matèria prima actual té i gaudeix del seu propi procés d’elaboració i, per tant, només seria qüestió d’aprofitar aquelles zones que permetessin fer el canvi per proximitat logística per les persones treballadores, també de costos, etc.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
