Protegim la forest

Les previsions més immediates són optimistes, ja que hem passat una primavera força plujosa i, estant a les portes de l’estiu, segueix plovent. Dimecres mateix hi va haver una nova tongada de ruixats que ajuden a mantenir la planta hidratada i que si es produeix un incendi, no crema tant com quan els arbres i matolls ja són secs i ressecs, ni es propaga tan de pressa.

En aquests moments, la Federació d’ADF Penedès Garraf, que realitza tasques de coordinació d’emergències, ja està alerta i la Diputació de Barcelona posarà en marxa el seu pla de prevenció d’incendis d’aquest estiu el 12 de juny i l’allargarà fins al 30 d’agost, que inclou rutes de vigilància pels àmbits forestals de l’Alt Penedès i Garraf i també vigilància diürna des de torres de guaita dels parcs naturals del Garraf i del Foix.

Val a dir que gairebé la meitat dels focs que es produeixen al llarg de l’any a la forest (el 46,87%) tenen lloc entre els mesos de juny i agost, segons dades del Departament d’Agricultura.

Una dada molt important és que dos de cada cinc incendis que hi ha a Catalunya són causats per negligències; i d’aquestes, gairebé una de cada tres és per cremes agrícoles. La prevenció, doncs, és clau per evitar el foc. No val a badar, no es pot ser imprudent, s’ha de tenir cura amb la maquinària i no encendre cap mena de foc en un entorn natural per cap concepte.

Quant a aspectes preventius, hi ha una actuació que pot arribar a ser cabdal per evitar la propagació d’incendis, perquè no s’escampin i s’acabi convertint en una quimera extingir-los: la gestió forestal. Actualment es calcula que tan sols se’n fa en un 10% de la superfície forestal de Catalunya, quan la mitjana europea pot arribar al 60%. Per gestió forestal es poden entendre accions com la construcció de basses d’aigua, fer camins per on puguin transitar dos vehicles d’extinció, neteja del sotabosc en punts estratègics (no de manera generalitzada), obertura de franges de seguretat, retirada de brancatge sec, obertura d’esplanades per als vehicles d’extinció, etc.

La Diputació de Barcelona ha fet entre 2019 i 2020 dos tipus d’actuacions: l’obertura de franges de seguretat en urbanitzacions i nuclis urbans (vuit a l’Alt Penedès i sis al Garraf, amb una superfície coberta de 67 hectàrees) i actuacions de millora de camins rurals, arribant a un total de 75 camins i 98 quilòmetres a l’Alt Penedès, i 21 camins i 31 quilòmetres al Garraf.

La Federació d’ADF Penedès Garraf agrupa 500 voluntaris i voluntàries de 28 agrupacions de defensa forestal de l’Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. Disposa actualment de 102 vehicles operatius amb capacitat per a 151.000 litres d’aigua, i es complementa amb els parcs de Bombers de les tres capitals de comarca, més els parcs de bombers voluntaris de Gelida, la Llacuna, Sitges, Sant Jaume dels Domenys, com a més propers. Val a dir que quan hi ha un incendi, tant les ADF com els Bombers actuen coordinadament i solidàriament i es donen suport mútuament amb bombers i ADF de les comarques de la rodalia (i de més enllà, si cal).

Actualment entre les tres comarques hi ha 23 càmeres de vigilància instal·lades en enclavaments estratègics, que funcionen amb un software que llança un avís quan detecta qualsevol variació de la imatge (també si hi passa per davant un porc senglar), de manera que no cal que una persona estigui permanentment pendent de la pantalla. Aquestes càmeres proporcionen molta informació en cas d’emergència, com la intensitat del foc, la direcció del vent; si està en zona forestal, prop de vinya o d’urbanitzacions; si hi ha continuïtat de bosc…

Durant els primers mesos d’aquest any hi ha hagut certa polèmica a Catalunya, que no s’ha acabat de tancar del tot, davant l’anunci inicial del Departament d’Interior de la Generalitat de no habilitar les torres de guaita que hi ha disseminades per tota la geografia catalana, i que cada any “ocupen” durant els mesos d’estiu tota una xarxa de guaites contractats. El Govern català es volia estalviar la seva contractació, amb el benentès que les noves tecnologies de videovigilància els poden suplir.

Amb tot, davant les protestes del col·lectiu de guaites, finalment aquest estiu tornaran a ser-hi. El sindicat Unió de Pagesos defensa que “el factor humà encara és clau per determinar l’origen del foc” i anima el Govern a dotar aquesta vigilància “de personal suficient per garantir-la completa en totes les torres de guaita cada dia de la campanya d’estiu, ja que els últims anys la vigilància per guaites forestals s’ha vist reduïda significativament i, en moltes torres, únicament s’està oferint una vigilància parcial d’uns dies a la setmana”.

Val a dir que molts dels avisos que rep el 112 arriben també de particulars, que són els primers de veure la columna de fum. En aquell moment s’activa la tasca dels professionals, de comprovar la ubicació, la direcció del foc, el seu abast, com arribar-hi, etc.

D’altra banda, des del cap de setmana passat, la Federació d’ADF del Penedès-Garraf té a la seva disposició una màquina desbrossadora, lliurada per la Mancomunitat Penedès-Garraf, per fer neteja forestal i ajudar a la prevenció d’incendis al bosc. Es tracta d’un vehicle eruga no tripulat, que també pot ser utilitzat en cas de foc, tant per obrir tallafocs, com per ancorar contrafocs o per obrir franges de baixa combustibilitat. És la primera màquina d’aquesta tipologia que es destinarà a aquesta mena de servei a Catalunya.

La desbrossadora està dirigida des d’un comandament remot que permet controlar la màquina a una distància d’uns 100 metres. S’adapta a l’orografia del terreny amb inclinacions o pendents de fins a 60 graus. Així mateix, pot triturar matolls i troncs de diàmetres petits, i les seves reduïdes dimensions li permeten passar entre els arbres sense fer-se malbé. Té una velocitat de treball entre 5 i 10 km/h, i en una passada pot obrir un espai lliure de vegetació entre 75 i 140 cm d’amplada.

La desbrossadora pot esdevenir un dels símbols del canvi de rumb que vol imprimir la Federació d’ADF a les seves actuacions. Sense deixar d’estar especialitzades, les ADF duen a terme accions ràpides contra les primeres flames, gràcies a l’extensa xarxa d’agrupacions i voluntariat amb què compten per tot el territori. Havent ja superat el centenar de vehicles i havent dedicat molts esforços a la formació del seu voluntariat, ara es volen reorientar i centrar-se molt en les accions de gestió ambiental, com a via per evitar que, quan s’encengui un foc, pugui sotmetre’s aviat al control dels mitjans d’extinció i no acabi agafant dimensions que estiguin fora del seu abast.

Tota acció és bona, doncs, però el principal, atès l’alt nombre de focs que comencen per negligències humanes, és que tothom extremi les mesures de seguretat quan s’entra al bosc, perquè si s’encén la flama, ja serà massa tard.

Ramon Torrents, president de la Federació d’ADF Penedès Garraf

Ja era hora que algú ens fes cas.

Us sentiu poc valorades, les ADF, al costat dels Bombers?

No, perquè fem moltes, moltes, moltes primeres intervencions. Quan arriba un avís al 112, nosaltres ens n’assabentem per les trucades del pagès, del caçador, WhatsApp, Telegram…, fem la primera intervenció i el foc s’apaga de pressa, mentre els Bombers estan arribant o en camí, i ho verifiquen.

Llavors, falta de reconeixement social, institucional?

El reconeixement social és el de la mateixa població, els ajuntaments, el consell comarcal. L’any passat ens van donar la Creu de Sant Jordi. No busquem més.

I doncs?

Costa molt, molt, molt que TV3 i els mitjans generals esmentin les ADF. Tot són Bombers. I nosaltres som capaços de doblar la capacitat de litres d’aigua. A la Regió Metropolitana Sud (Alt Penedès i Garraf) tenim capacitat per portar 135.000 litres. A Vilafranca, el parc de Bombers té dos vehicles que poden portar 3.500 litres d’aigua cadascun.

Una primera intervenció ràpida és essencial.

És gràcies al fet de poder sortir ràpidament que no creixi l’incendi… Surts amb una satisfacció personal, que és el millor. Quan el foc es fa molt gran, et sents tan impotent, no el pots parar! Quan s’escapa és terrible.

Com es presenta la campanya d’aquest estiu?

Fins ara hem tingut una primavera molt plujosa, ha crescut molt la vegetació, que quan entri la calor forta s’assecarà. Aquest combustible fi, d’herbes seques molt altes, quan s’encén corre molt.

Els estius són sempre secs.

Segons els models meteorològics europeus, sembla que al juny plourà bastant i les temperatures seran un pèl més baixes. O sigui que el juny, el tenim bé. Si arribem a Sant Joan així, ja és un gran èxit. El que no pot ser és que s’assequi i quedi l’herba fina abans, perquè amb un coet pots tenir un problema greu.

Què és més determinant, el factor humà o la meteorologia?

El factor humà és més important. Hem de ser conscients de com està la muntanya. Hi ha molts incendis per negligència, accidents que es podrien haver evitat amb una mica de coherència. Per exemple, en aquestes vinyes al costat de massa forestal, és important que el tub d’escapament de baix del tractor vell porti mataguspires, perquè quan gira al final de la passada i accelera, surt una flamarada de sutge i es fa un incendi. Posa-hi una reixa!

No sembla massa complicat.

I com això, 50.000 coses. Treballs de repetidors de telefonia, que van amb una mola, encarada al bosc. Si les guspires les encares al camí, o portes un extintor, no passa res.

Tots els estudis científics indiquen que el canvi climàtic ens portarà un clima més sec, propi de latituds més meridionals.

Hem d’acceptar que no tenim capacitat d’extinció d’aquests incendis tan importants perquè tenim una massa forestal contínua molt gran i poden afectar moltes hectàrees. Hi podria haver un incendi que cremés tot el Pirineu. S’han deixat perdre cultius de cereals, que eren llocs segurs on emplaçar els vehicles d’extinció, i sinó, allà es para sol. Ara no hi ha les condicions perquè cremi tot, però aviat hi podrien ser: temperatures més altes, humitats relatives més baixes.

I al Penedès?

Al Penedès fa bastant de temps que les condicions hi són. Ens anem salvant, estem molt a l’aguait…, tots, Diputació, Generalitat, ADF, torres de guaita… Hi ha dies crítics, amb humitats relatives baixes, 35-36°, en què si fa vent, el foc va superràpid perquè el combustible està molt preparat. Hem de fer gestió forestal.

Se’n fa poca, encara.

Es fa poca gestió forestal. Per llei, se’n fa en urbanitzacions, per a seguretat dels veïns. Cal fer actuacions estratègiques en punts estratègics on actuar perquè no hi hagi aquesta continuïtat. El GRAF (Grup d’Actuacions Forestals), a l’hivern busca models d’incendis: on van començar, cap on es van dirigir, per on van entrar, el vent de la zona… A Òdena en deu minuts tenien calculat fins on arribaria. I no es van equivocar de gaire.

Quins punts estratègics hi ha al Penedès?

Són tots els de la serralada: Torrelles, Pontons, Font-rubí, Mediona. També el parc natural del Garraf. En aquests llocs, si hi ha un incendi de cinquena o sisena generació, no podem assegurar que el puguem aturar.

Aquest any hi ha hagut certa polèmica amb les torres de guaita, que es volien deixar en desús. Finalment, s’ha decidit que segueixi havent-hi vigilància. Creus que encara són útils?

Són útils perquè la informació que et pot donar un guaita mai és la mateixa que una càmera. Un guaita ho veu perfectament amb els binocles: si la columna és de pols, de sofre; veu per on han de passar els mitjans, veu on morirà… Tot això la càmera no ho fa. Abans, el guaita deixava el cotxe i pujava a peu fins a la torre, amb l’emissora. Ara s’ha d’enquitranar per accedir-hi amb vehicle, cal lavabo, un arnès per pujar lligat amb mesures de seguretat… Tot això ha incrementat molt el cost, per a l’administració.

Tanmateix, cada vegada instal·leu més càmeres de vigilància.

El 2017 en vam començar a parlar, el 2018 es van començar a instal·lar finançades per la Diputació i la Mancomunitat i ara n’estem instal·lant moltíssimes. Per protocols de seguretat, no graven imatges, però van molt bé, amb un bon zoom, cada cop són millors.