Porto mascareta, em rento les mans, no faig abraçades ni petons als amics, ni a la mare perquè te més de 90 anys i no fos cas… Moltes activitats culturals i socials on anava s’han deixat de fer per evitar contagis. I tot això, fins quan?
Tinc dues amigues expertes i veteranes professionals de la sanitat. Totes dues defensen la necessitat de la responsabilitat ciutadana i -sobretot!- d’uns bons serveis de salut pública per tractar la malaltia. Tenen opinions diferents sobre l’ús de la mascareta i el distanciament ja que una creu que cal evitar el contagi i l’altra considera que cal crear immunitat natural.
Totes les mesures que ordenen les administracions (ajuntament, Generalitat, Estat) estan pensades per evitar contagis, i per això dicten limitacions. Però la covid ha vingut per quedar-se, i no podem limitar els contactes, la companyia, els jocs, les activitats, la formació, etc. de forma il·limitada en el temps. La vacuna pot ser un possible remei, sense massa seguretat. Per tant, crec que cal canviar el paradigma: tractar la malaltia pensant que et pots contagiar i que la pots transmetre. Això vol dir que hem de ser conscients i responsables (a llocs tancats, usar mascareta?) i que els CAP han de tornar a ser operatius al 100% i reforçar el sistema d’urgències ja que si et contagies, hi has d’anar i et diran què has de fer. Però les persones hem de tornar a reunir-nos, la gent gran ha de relacionar-se amb la família o les companyes i companys de residència (també cal un canvi de model), els nens i els joves han de poder jugar i sortir a divertir-se junts.
Penso que seria necessari que s’obrís un debat serè i profund entre epidemiòlegs, sanitat pública, metges de capçalera i agents socials, i que les seves conclusions les transmetessin als responsables polítics corresponents. Que sant Fèlix, que aquest any no li demanem aigua, hi doni un cop de mà.
Salut! I petons.
Elvira Mestres Bertran
Vilafranca del Penedès
