Vilafranca en Comú hem estat recollint dades dels serveis per a la gent gran de la vila i hem editat un dossier amb dades que demostren la mancança de places públiques de residència i centre de dia. També ens hem plantejat el model de benestar per a les persones grans i per això vam organitzar dissabte una xerrada-debat, amb la participació d’un metge geriatra.
Si una cosa tenim clara és que en la definició del model cal comptar amb la participació ciutadana: de les persones grans i dels que algun dia en serem. D’aquí que la xerrada-debat va centrar bona part a escoltar els suggeriments i opinions dels assistents. Èxit de públic –prop de cent persones– en un matí plujós i fred.
El format de l’acte va provocar cert desconcert ja que després d’una breu introducció es va convidar el públic a intervenir. La ciutadania ens hem –o ens han– acostumat a no tenir veu, a tenir-ne cada quatre anys. Ens hem –o ens han– acostumat a aquest tipus de política. Però hi ha altres maneres de fer, en les quals la ciutadania pot dir la seva.
Algunes conclusions van ser que el primer objectiu és l’autonomia de les persones grans i la seva capacitat de relació social. També l’ajut a l’entorn familiar, la disposició de serveis públics immersos en el teixit urbà i la creació d’espais intergeneracionals, com podria ser Sant Francesc.
Quan ens fem grans continuem sent part de la vila i hi hem de continuar integrats. Des de la pròpia llar fins a la residència, hi ha fórmules intermèdies que permeten aquesta integració.
Montse Romagosa
Grup de treball de Salut i Drets Socials de Vilafranca en Comú
