El Vendrell viurà aquest cap de setmana una Fira de Santa Teresa atípica. Serà, de fet, una no fira, ja que el que tradicionalment s’entén com a fira no hi serà. Les restriccions derivades de la pandèmia del coronavirus impedeixen que hi pugui haver els espais expositius i d’interrelació habituals al carrer. No hi haurà parades a la Rambla, tampoc zona gastronòmica al Puig, ni la carpa de handmade a la plaça Nova, tampoc la diada castellera, etc., etc.
Tanmateix, talment com va passar per la festa major, l’Ajuntament no ha volgut deixar passar l’ocasió per organitzar el màxim d’activitats que sigui possible, tan relacionades amb l’activitat econòmica com, sobretot, amb la cultura. I l’oferta és prou atractiva per ser-hi, viure-ho i veure-ho, encara que sense comparar amb altres anys.
Amb l’objectiu de posicionar el comerç i els restaurants del Vendrell, s’ha dissenyat una campanya perquè els establiments del Vendrell facin de portes endins el que enguany no poden fer amb estands. El Firashop dona visibilitat als negocis locals mitjançant diferents canals corporatius a canvi d’oferir experiències dins de les botigues o promocions de productes durant el temps de fira i fins al 18 d’octubre. Hi prenen part 35 establiments de la vila i per una compra mínima als establiments del Firashop, es podrà aconseguir una mascareta, amb il·lustracions de Jordi Pellicer, dels diferents elements de cultura popular del Vendrell. Hi ha quatre models diferents.
Una segona proposta és el Firatapes; un circuit de 17 restauradors que oferiran una tapa molt elaborada i una beguda al seu establiment –amb reserva prèvia–, amb la idea de descongestionar espais i fomentar reserves temporals a les terrasses de les zones del centre, del Tancat i del Puig. Serà també fins al dia 18 i es complementarà aquest dissabte a les 5 de la tarda amb un showcooking a càrrec del xef vendrellenc Jordi Guillem (Le Méridien Ra), que farà una recepta original i especial per la Fira. L’acte es podrà seguir en viu al canal Youtube de Comerç i Fires del Vendrell i a RTV El Vendrell.
Finalment, el Firatast vol visibilitzar el producte local i de proximitat de la mà del col·lectiu Terra i Taula, que oferirà tastos virtuals en streaming, de divendres a dilluns, i també un altre el dia 17. Així mateix, quatre empreses ofereixen aquests dies tastos presencials.
1. Versos satànics i bestiari de foc
En paral·lel, hi haurà actes virtuals que ens transportaran a l’essència de la Fira que consistiran en unes càpsules històriques de la Fira de Santa Teresa i uns webinars adreçats a comerços proposats per l’Eina. Igualment, hi haurà atraccions infantils a la plaça de la Sardana; durant els dos pròxims dissabtes hi haurà a la Rambla una edició especial del FirArt, amb deu paradistes d’artesans i brocanters confirmats; i la cultura popular tindrà un programa d’actes condicionat per la pandèmia, però que hi serà present. Així, hi haurà dos dies de matinades amb Les Gralles del Baix Penedès i els Tocats de Canya; diumenge al migdia el Ball de Diables farà els seus versos, a imatge i semblança de per Santa Anna (es podran seguir per TV El Vendrell en directe i a la plaça Vella amb reserva prèvia); dissabte serà el dia de tots els grups folklòrics del Vendrell, amb una exposició de balls a la plaça del Tívoli, en horari de matí i tarda (es traslladarà a dilluns en cas de pluja); i diumenge a la tarda hi haurà dues plantades de bèsties de foc, amb tres peces a la plaça Nova (Borinot de Foc, Puces del Caramot i Mulassa Feixuga) i tres més a la plaça Vella (Drac de Foc El Cabrot, Cabrot Petit i Drac del Vendrell). Al vespre, les sis bèsties zoomòrfiques faran dues enceses de lluïment i tronada a la plaça Pep Jai, amb control d’accessos.
També diumenge a la tarda es farà a la plaça del Tívoli el 47è Concurs Nacional de Colles Sardanistes, amb la Cobla Reus Jove.
2. En record del Concurs de 1970
El Concurs de Castells de Tarragona de 1970 marca un abans i un després en el fet casteller. Era la sisena edició, però feia catorze anys que no se’n feia cap. Entremig hi havia hagut tres trofeus Enxaneta de Plata (per Sant Fèlix, a Vilafranca), tres trofeus Jorba Preciados (al Portal de l’Àngel, de Barcelona) i encara un concurs més per Sant Fèlix a Vilafranca. Però el concurs de 1970 va suposar tot un revulsiu per al món casteller. Els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls lideraven en aquells moments el món casteller, i es vivien uns anys de màxima rivalitat, però feia molt de temps que no coincidien a plaça, des de Sant Fèlix de 1967. Els vendrellencs havien sortit derrotats en les tres edicions de Can Jorba, i les colles no passaven des de feia anys de la torre de 7 i del 4 de 8.
Per sortir d’aquest estancament, els Nens es van plantejar nous reptes… i va començar la primera era dels grans espadats del segle XX. Van carregar els primers pilars de 6 al 1967 i al 1968. El 1969 van ser uns prolegòmens del concurs espectaculars: la Colla Vella va carregar el pilar de 6 i els Nens el van descarregar; tres dies abans de Santa Teresa, la Vella organitza una diada i carrega el primer 5 de 8 del segle, i per la fira els Nens completen el segon 3 de 8 del segle (quinze anys després del primer); i encara per Santa Úrsula, els rosats fan el primer intent d’un castell folrat del segle, la torre de 8, i els Nens descarreguen unes setmanes després el pilar de 7 amb folre.
El Concurs de 1970, el d’ara fa 50 anys, va crear, doncs, molta expectació. Va ser el primer concurs mediàtic, i el van guanyar els Nens. Les dues colles van fer els mateixos castells, però la Vella “només” els va carregar (pilar de 6 i els seus dos primers pilars de 7 i torre de 8 folrats), mentre que els baixpenedesencs van completar l’espadat de 6 i la primera torre de 8 del segle. Els vallencs encara van fer el primer intent de 4 de 8 amb agulla del segle, en ronda de millorament, que es va trencar entrant cassoleta.
Tot això, com també el paper que hi van jugar l’entrada a la colla de les classes benestants del Vendrell (per afició, sense cobrar, i deslliurant els tècnics de les tasques administratives), la relació que hi té el fet que l’alcalde i el mossèn de l’època ajudessin a fer que els Nens fossin punt de trobada de tota la vila (estem parlant de finals del franquisme, encara dins la dictadura), també el carisma de Jan Julivert com a cap de colla…, tot això s’explica a l’exposició que es pot veure fins a finals de mes al Museu Deu.
3. I la Fundació Miró no va anar al Vendrell
La Fundació Apel·les Fenosa acull des d’aquest dissabte i fins al febrer de l’any que ve una exposició que explica gràficament la relació que Joan Miró va tenir amb el Vendrell durant la segona meitat dels anys 60 del segle XX, i la possibilitat que hi va haver que la Fundació Joan Miró, ubicada finalment a Montjuïc, s’instal·lés al Vendrell, concretament a la casa que havia estat propietat del músic Benvingut Socias, al Tancat de la Plana, aleshores en una finca encara rodejada de camps.
Comissariada per l’exregidor a l’Ajuntament del Vendrell Josep Ll. Pascual, l’exposició documenta –i s’amplia amb més detall en el llibre del mateix autor– com va anar aquella història del que hauria pogut ser, però que finalment no va poder ser. I és també una valuosa aportació del Vendrell a l’Any Joan Perucho, que va ser una figura cabdal en aquest afer.
Als anys 60, Perucho (crític d’art, a més d’escriptor) i Miró (artista) mantenen una relació estreta. El 1965 Perucho compra la casa d’Albinyana, amb el seu amic Fenosa com a mitjancer. Perucho tenia relació amb els dos artistes, però curiosament, entre ells no hi va haver mai relació, malgrat que se sap que quan Miró anava cap a Mont-roig del camp, lloc de gran inspiració per a ell, s’aturava sovint a dinar al restaurant Pi, de la rambla vendrellenca. El 1967, l’alcalde Casimir Coll planteja a Perucho fer al Vendrell un museu dedicat a Miró. En primera instància, l’artista veu bé la proposta; fins i tot arriba a fer una llista de les obres que hi podria portar. El lloc triat li encanta. Però després la relació Perucho-Miró es refreda; Miró repensa el projecte i vol que sigui més ambiciós, de dinamització d’artistes; els promotors que desenvoluparien urbanísticament el Tancat ja havien comprat la finca i ni es podia segregar el casalot, ni l’Ajuntament podia fer front al seu cost; i finalment hi va haver l’oferta de la ciutat de Barcelona, que Miró no va poder refusar.
4. Vint anys de la millor ceràmica internacional
La sala del Portal del Pardo acull per la Fira i fins al 25 d’octubre l’exposició de les obres guanyadores de la desena Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell. Una biennal que se celebra des de fa vint anys i que de manera alterna, un any organitza el concurs i l’any següent mostra les tres peces guanyadores, complementades amb altres escultures portades expressament per les artistes guanyadores.
La ceramista guanyadora és l’alemanya Olga Simonova, que es va imposar amb una argila pintada, amb superfície de porcellana, que és una obra de denúncia del masclisme i el maltractament de la dona. A la Biennal hi ha aportat cinc altres peces esmaltades, molt acolorides, amb una gran simbiosi entre la forma 3D i el dibuix.
El segon premi va ser per a la israeliana Simcha Even-Chen que malauradament, a causa de les dificultats de mobilitat d’obres d’art derivades de la covid-19, no ha pogut portar al Vendrell cap altra peça més, més enllà de les dues que va presentar a la Biennal. El catàleg que hi ha al Portal del Pardo, en canvi, sí que inclou més peces, totes amb un estil de formes molt personal: amorfes, juganeres, acolorides, divertides, que juguen amb el buit i amb la sensació de moviment. Sempre seguint el mateix patró.
El tercer premi va ser per a la xinesa, Mingshu Li, que presenta unes figures que no tenen res a veure amb l’estil tradicional del gerro xinès. Va quedar tercera amb una peça complicada de fer, encara que aparentment senzilla, en argila negra foradada per dins (li agrada jugar amb el buit), de formes arrodonides. Els seus forats creen diàlegs entre dins i fora, creen un espai nou i tenen tanta importància com la massa sòlida, també el doblegament de la peça i la simetria. En total al Vendrell exposa set escultures.
