Organització. Aquesta és la paraula que escolliria si hagués de definir l’1 d’octubre de 2017 amb un sol mot, perquè sense organització el referèndum no hauria estat possible. Sense l’organització que va fer arribar urnes i paperetes a cada col·legi; sense l’organització que va permetre obrir els col·legis (i defensar-los quan pretenien coartar el dret a vot); sense l’organització que va permetre fer possible el cens universal, fent inútil que la policia tanqués algun col·legi…
Sense tota aquesta organització l’1-O no hauria estat possible i cal que en siguem conscients. El referèndum no va aparèixer per generació espontània, feia mesos que alguns (ben organitzats) l’estaven preparant, sense fer soroll però fent molta feina. Però no és menys cert que tampoc hauria tingut èxit sense l’organització de la societat que va fer-se’l seu i va defensar-lo fins a les últimes conseqüències. I tot això amb una perfecta sintonia i complicitat entre ciutadania i Govern, que es compenetraven arribant cadascú allà on no podia arribar l’altre.
L’1 d’octubre va demostrar el potencial del nostre país i la seva gent, va demostrar tot el que som capaços de fer quan ens unim amb un únic objectiu. Ens costaria trobar un independentista que no cregui que aquella jornada és motiu d’orgull. Perquè sí, el referèndum va ser una victòria incontestable de la societat catalana.
Però quan analitzem l’octubre de 2017 hem d’assumir que no tot va anar com nosaltres volíem, ja que no vam aconseguir el nostre objectiu: la independència. Davant d’aquesta adversitat no ens podem desmotivar, al contrari, cal que ens organitzem, analitzem què vam fer bé i, sobretot, què va fallar, per estar preparats per al següent embat. Aprendre les lliçons del camí que hem recorregut és bàsic per poder arribar al final. Com va dir Jordi Cuixart, “Ho tornarem a fer”, perquè estem determinats i més convençuts que mai que “Tornarem a vèncer!”.
Martí Càlix i Tarrida, regidor a l’Ajuntament i secretari d’Organització ERC Alt Penedès
Font-rubí
