La salut bucodental és fonamental per gaudir d’una bona salut i qualitat de vida i la millor manera per garantir-la és visitar un cop l’any l’odontòleg. Malgrat que la majoria de la població diu ser conscient de la importància d’aquesta revisió periòdica, les xifres evidencien que només el 50% dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol fa la visita anual al dentista. Mentre que l’altra meitat només hi va quan té algun símptoma o malaltia. Tard, tenint en compte que amb prevenció i mantenint una rutina d’higiene oral adequada es poden evitar fins al 70% dels problemes bucodentals.
1. La importància de cuidar-se les dents
La salut bucodental afecta tots els aspectes de la vida. Tenir dents, genives i boca saludable és vital per tenir una bona salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix com l’absència de dolor orofacial, infeccions i llagues bucals, malalties periodontals (de les genives), càries, pèrdua de dents, càncer de boca o de gola o altres malalties o trastorns que limiten en la persona afectada la capacitat de mossegar, somriure i parlar, alhora que repercuteixen en el seu benestar psicosocial. L’odontologia és l’àrea mèdica que s’encarrega de l’estudi de les dents i les estructures annexes i del tractament de les malalties que, com les indicades, les poden afectar. Els odontòlegs, per tant, són uns agents de salut clau i essencials.
Es calcula que les malalties bucodentals afecten gairebé 3.500 milions de persones al món i que la càries dental és el trastorn de salut més freqüent. L’OMS estima que 2.300 milions de persones tenen càries en dents permanents i que més de 530 milions de nens en tenen a les dents de llet. Aquestes xifres demostren que no existeix una conscienciació per la importància de cuidar la salut bucodental.
2. La càries, la més comuna
Com hem apuntat hi ha una gran varietat d’afeccions que poden malmetre la salut de dents i genives. Les més comunes són la càries, la gingivitis, la periodontitis, els traumatismes bucals, i, amb molta menys incidència, el càncer bucal.
Les càries dentals són la segona malaltia més habitual a l’Estat espanyol, només per darrere del refredat. Són lesions provocades per l’acció corrosiva de bacteris bucals que es formen a la superfície de la dent i que converteixen els sucres lliures que contenen els aliments i les begudes en àcids que a poc a poc van destruint els teixits de la dent. Les càries es poden desenvolupar a qualsevol edat, a partir del moment que apareixen les primeres dents de llet i estan relacionades directament amb la higiene oral. Per tant, la millor manera de prevenir-les és mantenint les dents netes.
La càries pot provocar dolor i, a vegades, infeccions que poden acabar provocant la pèrdua de la peça o l’afectació del nervi. El tractament per tractar la càries és senzill i consisteix a netejar la cavitat de la dent on hi ha els bacteris i reomplir-la d’un material anomenat composite. És important tractar una càries quan es detecten els primers símptomes, ja que sinó pot provocar dolor. Si no s’intervé amb rapidesa, la càries va creixent i destruint les diferents capes de la dent fins a arribar al nervi, cosa que complica la intervenció i pot acabar en endodòncia o tractament de nervi.
3. La geniva no ha de sagnar
La gingivitis és una de les altres patologies bucodentals habitual. Es calcula que afecta el 59,8% de la població del nostre país i s’engloba dins de les malalties periodontals. La provoca l’acumulació de la placa i tosca dental als teixits que envolten i sostenen les dents, provocant que s’inflamin, s’envermelleixin les genives i sagnin quan es raspallen. Per evitar que avanci, és convenient anar al dentista, que acostuma a fer una higiene dental amb profunditat per tractar-la. Juntament amb aquest tractament, amb un bon raspallat de dents i genives i algun col·lutori, és possible aturar-la.
Si la gingivitis no es tracta a temps, els bacteris van guanyant terreny i acaben afectant l’os. En aquest punt ja no es parla de gingivitis, sinó de periodontitis o piorrea. La prevalença d’aquesta malaltia també és alta entre la població espanyola, situant-se al voltant del 25,4%. La periodontitis fa que les genives es vagin debilitant i separant de l’os, cosa que fa que, en cas que no es tracti, les dents es vagin afluixant fins a acabar amb una conseqüència irreversible com és la pèrdua de peces. Es tracta d’una afecció provocada per una mala higiene bucodental i el consum de tabac i s’acostuma a accentuar amb l’edat. La periodontitis es pot tractar, tot i que el procediment per aconseguir-ho és més complicat que en el cas d’una gingivitis, ja que requereix mesuraments per comprovar la profunditat de la tosca acumulada per poder netejar tota la zona subgingival i prendre una mostra dels bacteris per fer un estudi microbiològic i poder receptar un antibiòtic eficaç.
4. Compte amb el mal alè
L’halitosi o mal alè és una altra de les malalties de boca i llengua més habituals. Hi ha dos tipus d’halitosis, l’oral i l’extraoral. La que ateny a l’odontologia és l’oral i les pudors les provoca una higiene deficient, el tabac o altres malalties com periodontals. En el cas de l’halitosi oral es tracta rentant-se més sovint i millor la boca i la llengua i, si és necessari, incorporant un netejador lingual o algun element auxiliar de neteja bucal.
Les llagues i els herpes labials són també patologies bucals habituals. Es tracta de lesions fàcilment identificables que, tot i que no tenen risc per a la resta de la salut bucodental, són molt molestes. En tots dos casos els símptomes solen remetre amb els dies, tot i que també existeixen medicaments específics per alleugerir-ne els símptomes.
5. El càncer de boca
Cada any a l’Estat espanyol es diagnostiquen 7.000 nous casos de càncer oral i aproximadament 1.500 persones moren a causa d’aquesta malaltia, una xifra que, com indica el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, supera la de les persones que moren per accidents de trànsit al nostre país.
El càncer oral no és una de les malalties més prevalents, però sí que té un gran impacte. A Catalunya suposa entre un 3 i un 5% de tots els càncers que es detecten, però en el 85% dels casos es fa de forma tardana, cosa que n’empitjora el diagnòstic i fa que 1 de cada 4 persones diagnosticades d’aquest càncer acabi morint. La Societat Espanyola de Cirurgia Bucal considera que fins a un 90% dels càncers orals i orofaringis podrien tenir cura si són detectats de forma precoç. És per això que s’aconsella que a partir dels 40 anys es faci una autoexploració cada sis mesos, que en cap cas ha de substituir la visita al dentista. Si la persona detecta una petita ferida, úlcera, bony o placa vermella i/o blanca que no millora en dues setmanes, el més aconsellable és anar al dentista perquè ho valori.
Els principals factors de risc que influeixen en el desenvolupament del càncer oral són el tabac i l’alcohol, i també alguns virus, com el del papil·loma humà en alguna de les seves soques.
6. Dents trencades
Aproximadament entre un 16% i un 40% de la població pateix traumatismes bucodentals i cops que afecten les dents, especialment en nens. El tractament és costós i llarg i, a voltes, pot derivar en la pèrdua de la peça.
7. La higiene i la prevenció, claus
Com acabem de veure, la importància de la salut bucodental és tanta que, sense ella i sense les cures necessàries per mantenir-la, es poden desencadenar malalties bucodentals greus. Totes elles, però, es podrien evitar en bona part amb una higiene constant i eficient de les dents, les genives i la llengua, amb una dieta equilibrada sense excessos de sucre i eliminant o reduint al màxim el consum de tabac i alcohol.
A tot això cal sumar-hi un seguiment odontològic adequat. És per això que la revisió anual a l’odontòleg esdevé clau per prevenir afeccions i, en cas que se’n detecti alguna, poder-la tractar a temps.
A Catalunya es calcula que hi ha uns 6.500 dentistes i entre 2.000 i 3.000 clíniques odontològiques. Tot i que hi pot haver centres que estan més especialitzats en un camp o altre, en termes generals, els tractaments més habituals que es fan són els de conservació (empasts, tractaments de nervi i grans reconstruccions), seguit dels de periodòncia. En últim lloc hi hauria la resta de tractaments derivats (implants, ortodòncia, odontologia estètica, etc.).
8. Mesures d’higiene extremes
A diferència de moltes altres especialitats sanitàries, l’aparició de la covid-19 no ha suposat cap canvi substancial en odontologia i estomatologia. I és que aquestes dues disciplines segueixen des de fa més de tres dècades uns protocols extremadament rigorosos pel que fa a esterilització i desinfecció i això ha fet que l’adaptació a les mesures de seguretat per prevenir el contagi de la SARS-CoV-2 hagin estat poques.
Les clíniques dentals són entorns segurs, perquè els protocols de treball i les mesures d’higiene són extremes. L’epidèmia del VIH/SIDA a la dècada dels 80 va crear una gran alarma entre el sector i va fer accelerar l’adopció de mesures de protecció universals, reforçant una esterilització eficient, rentat de mans i ús d’EPI de manera rutinària en tots els tractaments dentals. Això ha contribuït durant les darreres dècades a crear espais molt segurs tant per als professionals dentals com per als seus pacients, i ha fet que s’hagi arribat a la pandèmia amb un risc molt baix d’infecció a les clíniques. De fet, segons un estudi del Consejo General de Dentistas, el risc d’infecció per covid-19 és més baix per al personal d’una clínica dental respecte a la resta de personal sanitari perquè “les mesures de protecció que els dentistes vam adoptar fa anys estan permetent que el nostre exercici professional sigui raonablement segur”, es llegeix a l’informe.
Malgrat comptar amb aquests protocols ja existents, la majoria dels centres odontològics han modificat la manera de gestionar les visites per reduir el risc de contagi. D’aquesta manera, s’atén únicament amb cita, es lliura a tots els pacients un qüestionari referent al seu estat de salut perquè el completin abans d’entrar al box, a la sala d’espera s’han de garantir els dos metres de distància entre un pacient i un altre, es pren la temperatura i es fa desinfectar mans i sabates amb gel hidroalcohòlic a tots els pacients, s’extremen les mesures d’higiene i desinfecció en zones comunitàries, es reforça la ventilació de tots els espais i s’aposta per sistemes de desinfecció d’ambients, etc.
Tècnicament, la premissa és treballar com si tots els pacients fossin portadors del virus en potència, d’aquí que totes les recomanacions s’adrecin a reduir la càrrega viral (per exemple fent glopejar un col·lutori antisèptic abans de començar qualsevol tractament) i a minimitzar la generació i dispersió d’aerosols (mitjançant l’ús d’instruments d’aspiració d’alt flux o aspirant el més a prop possible l’àrea tractada).
Les clíniques dentals ja eren segures abans de l’inici de la pandèmia i són encara més garantistes ara. La covid-19 no ha de ser cap impediment per visitar l’odontòleg i per continuar tenint cura de la nostra boca, ja que, com acabem de veure, és un aspecte vital per a la nostra salut.
9. “Anar al dentista era segur abans i ho és ara”
Doctor Antoni Gómez, president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya
Com s’ha adaptat el sector a la covid-19? Quines mesures de seguretat s’han implementat per oferir una atenció segura per als pacients i per als professionals?
De mesures tècniques, poques, perquè a les clíniques dentals des de fa dècades que s’apliquen uns protocols de desinfecció i esterilització molt estrictes, per tant, les mesures que s’han aplicat arran de la covid-19 no ens han vingut de nou. Als anys 80, amb l’aparició del VIH, hi havia molta por de la ciutadania a anar al dentista i des de llavors que apliquem uns protocols molt rigorosos i estem molt ben preparats i les dades ens avalen. Els professionals de la salut bucodental som experts en control de la infecció creuada, protegim i sabem protegir-nos bé, per això fa anys que utilitzem guants d’un sol ús, mascareta, ulleres, gorro, ho esterilitzem i desinfectem tot… Recentment hem fet un estudi entre els nostres col·legiats i l’índex de contagi de la covid-19 dels professionals del sector no arriba al 4% i està molt per sota de la població general i de la resta de professionals sanitaris.
Per tant, la seguretat a les clíniques dentals ha estat i està garantida?
Totalment, però no ara amb la pandèmia, sinó de molt abans. Els pacients no han de tenir por perquè anar al dentista sempre ha estat segur. Amb la covid ens ha calgut fer molt poques adaptacions tècniques, però sí que hem hagut de canviar la manera de gestionar i treballar dins de la clínica. Fem un qüestionari previ, mirem la temperatura als pacients, s’intenta no fer ús de la sala d’espera o no es permet que s’acumuli més d’un pacient a la sala, s’espaien les visites, es desinfecta amb més intensitat les zones comunitàries, es ventila, s’apliquen sistemes de desinfecció d’ambients, etc.
A mitjan març, la majoria de centres odontològics van tancar. Per què?
El gran problema del nostre sector va ser que entre març i abril no ens vam poder proveir d’equips de protecció per als professionals. Era impossible aconseguir les mascaretes per protegir-nos dels aerosols. En el pic màxim de la primera onada de la pandèmia, el risc era per als professionals. A més, moltes clíniques dentals vam fer donació de tot el material de protecció a centres hospitalaris i ens vam quedar a zero, amb el risc que això comportava per no poder treballar amb cap condició de protecció.
La covid-19 marcarà un abans i un després també per al sector de l’odontologia?
Tècnicament no, però en l’àmbit de la gestió és probable que sí. Portar una clínica dental ara, amb totes les mesures respecte a distàncies de seguretat, atenció slow and soft (a poc a poc i suau), etcètera, fa que sigui molt menys rendible.
Creu que aquesta nova manera de gestionar afectarà la supervivència dels centres dentals?
És més probable que afecti clíniques molt grans perquè es posarà en evidència que el seu model de sobreexplotació no és bo. No és correcta ni ètica la manera com aquestes clíniques exploten la salut bucodental i el fet d’haver de fer una atenció més curosa i personalitzada pot fer que no els surti a compte.
Quins efectes ha tingut, en l’àmbit de la salut, l’aturada de l’activitat als centres odontològics?
Deixar de fer tractaments i seguiments mai ajuda. Els principals efectes del confinament han estat l’acumulació de tractaments pendents de fer i un agreujament de patologies. No s’han pogut dur a terme revisions, amb la qual cosa el diagnòstic precoç no s’ha fet. Per altra banda, entre els companys hem vist un augment significatiu de les fractures de dents durant el confinament.
Més fractures dentals? Per què?
No ho podem sustentar amb dades, però hi ha molta gent que pateix bruxisme, que s’agreuja amb l’estrès i en moments d’ansietat… Pot molt ben ser que la incertesa del moment i les pors pels efectes de la pandèmia hagin estat una tempesta perfecta per a la gent que pateix bruxisme i això hagi provocat aquest increment de fractures dentals.
Per què només el 50% de la població va al dentista regularment? Què falla?
Moltíssimes coses, i la principal és no dedicar recursos a fer campanyes de salut bucodentals públiques. És molt trist tenir una lesió a la boca i no anar al dentista. Aquesta cultura no es pot sustentar.
Potser perquè fa por anar al dentista?
Anar al dentista no és agradable, però t’asseguro que avui dia no és dolorós. Tenim prou recursos per fer tractaments indolors.
I la solució passa per la conscienciació?
El 70% de problemes bucodentals es poden evitar amb higiene bucodental, però la gent d’aquest país no sap raspallar-se les dents, tothom coneix la teoria, però quan s’hi posa ho fa malament. Per això és imprescindible fer una campanya de salut pública que expliqui la importància de la salut dental i com aconseguir-la. Cal educació sanitària des de ben petits, no pot ser que hi hagi escoles que no promoguin que els nens i les nenes es rentin les dents a l’escola. No pot ser que fem empastaments si després no ens sabem raspallar les dents, és com fer un trasplantament de pulmó a un fumador.
La poca cobertura pública dels serveis d’odontologia potser explica aquest 50%. El Parlament de Catalunya ha aprovat una Llei que preveu afrontar els serveis odontològics dels infants de fins a 14 anys. Això ajudarà a revertir la situació?
Aquesta llei és un brindis al sol. No s’ha escoltat els dentistes per fer-la i no li auguro cap recorregut perquè l’han plantejada sobre dades del 1997, i no s’han plantejat ni el cost que tindrà tirar-la endavant. No hi ha diners per fer tractaments a tothom, però per fer prevenció, sí.