Des de l’altra banda de l’Ebre el Sr. Pedro Serrano exposa a La Vanguardia del 25/9/2016 la degradació que suporta el nostre planeta (no parla ni de política ni de futbol) i ens recorda el que a molts ens fa pànic i que voldríem que es pogués solucionar: parla de la terra conreable, de rius infectats, del mar i de l’aire que respirem.
M’ha vingut a la memòria que ja fa molts anys la periodista i escriptora Carmen Sarmiento va convidar un indígena de la selva amazònica a sortir del seu entorn per portar-lo a la nostra civilització. Ell hi va accedir i quan va tornar al seu medi, a banda de gaudir de la destresa que tenia pescant al riu amb arc i fletxa, va dir: “quan haureu pescat l’últim peix, contaminat l’últim riu i tallat l’últim arbre, només aleshores us adonareu que els diners no es mengen. De totes maneres i havent plogut molt des d’aleshores, les primeres potències mundials estan d’acord a posar-hi remei.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
