El vilanoví Xavier Soler ha publicat l’assaig Ara o mai (Angle Editorial), que té com a objectiu explicar de forma senzilla com funciona el planeta Terra, el seu clima i la humanitat; exposar els problemes ambientals que l’amenacen, i trobar alternatives a l’actual forma de viure. Soler hi explica que “la Terra i la vida han evolucionat juntes durant 4.000 milions d’anys i s’han acoblat mútuament, però nosaltres no som més que uns espectadors nouvinguts a aquesta llarga pel·lícula de la Terra, nosaltres no vam participar en cap de les seves grans transformacions i, tanmateix, hem provocat una transformació que no sabem fins on pot arribar ni si la podrem aturar, però que està ja comprometent el nostre futur més immediat”.
Al llibre, l’autor relata que els humans “no podem veure els gasos atmosfèrics, ni la calor acumulada als oceans, la degradació del fitoplàncton marí, l’estat real de les selves o les espècies que desapareixen”, i que aquesta dificultat de tenir una visió global, panoràmica i de comprendre els temps en què actuen molts processos naturals, ens han portat al descontrol actual del clima.
Depèn de nosaltres
No obstant això, Ara o mai no pretén donar una visió catastrofista del futur. Soler considera si som capaços de reduir el consum de manera global, d’implantar les energies renovables i de reduir de manera dràstica les emissions de gasos d’efecte hivernacle, disposem de l’oportunitat, potser l’última, d’evitar una evolució irreversible del clima. Segons Soler, cal canviar la nostra forma de vida i l’actual de model econòmic liberal, que basa el progrés en un procés il·limitat de producció, consum i creixement, i en un dispendi de materials i d’energia sense límits.
Xavier Soler és doctor en Ciències Geològiques i màster en Hidrogeologia. Ha treballat més de trenta anys com a professor de geodinàmica la UAB; ha realitzat i publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre climatologia i ciències ambientals; i ha treballat com a dissenyador de vaixells. També és autor de la novel·la La muntanya del Cardenal (El Cep i la Nansa).