El Penedès té un paisatge natural exuberant. És verd de cap a cap, és ple de boscos i de cultius de tota mena –principalment vinya, però no només– que ara a la primavera ofereixen un aspecte impressionant. Creuant aquest mar de color verd hi ha rius, rieres i torrents, i molt de tant en tant, una zona humida més àmplia que, com diu el titular del Tema de la Setmana que us mostrem avui, és font de vida.
Aquest paisatge reuneix una gran biodiversitat i té un valor incalculable. Els últims anys les administracions han fet una gran feina per crear figures de protecció del paisatge, la flora i la fauna, que cal aplaudir, però per arribar a tenir un cert grau de conscienciació col·lectiva, abans han calgut molts anys de pressió ecologista i ciutadana contra vent i marea. Han estat molts els projectes urbanístics que s’han aturat al llarg de les últimes dècades, que sumats tots ells haurien canviat la fesomia de la terra on vivim; una terra que, en certa manera, marca el nostre caràcter Sensibilitzar la població sobre de la vàlua que tenen els espais lliures de cases i de polígons no ha estat una feina ràpida, ni fàcil. Avui dia ja és majoritària la població que entén que sobre un territori no es pot construir de tot, que cal posar-hi límits, que ha de ser compatible el totxo i l’activitat econòmica amb un entorn agradable. Això és qualitat de vida.
I és en aquest context que s’ha frenat, almenys en part –i per ara–, la gran quantitat de parcs fotovoltaics que estaven projectats per tot l’Alt Penedès, i en menor mesura també al Baix Penedès. Segurament se n’hi acabaran fent, però no tants i de dimensions inferiors a les que inicialment s’havien dibuixat. Aquests macrocamps de plaques solars haurien modificat la morfologia de la nostra rodalia de manera determinant.
Sortir a passejar o córrer per espais naturals, fer-hi excursions, encantar-se davant d’una muntanya, d’un llac o d’un animaló que descobrim al mig del bosc, tot això és qualitat de vida. Tenir la possibilitat a fer-ho a tocar de casa és qualitat de vida. Si ho perdem, ja no ho recuperarem, no hi haurà marxa enrere. La perspectiva del temps ha donat la raó als qui des de fa anys i panys han dedicat hores i esforços a defensar una determinada manera d’entendre els nostres ecosistemes més immediats.
