Ve de lluny. Als anys 60, els progres i els hippies deien, “a cardar, que el món s’acaba”, mentre experimentaven amb psicotròpics. Vint anys després va arribar el VIH i el comportament autodestructiu va continuar com si no passés res.
Sociabilitzar, salut emocional, abraçar-se, ballar, oci nocturn, etc. només són eufemismes creatius. Festa, sortir, lligar, alcohol, farlopa, concentracions sense precaucions, contagiar-se, incomplir la quarantena (40% dels infectats) i transmetre el contagi són actes irresponsables, sense seny, hormonals, amb conseqüències letals: variants noves del virus, més infectives i més potents.
Cadascú que s’ho faci mirar. Sense consciència social, ni de culpa, ni el remordiment derivat de col·laborar activament en la transmissió, és inútil criminalitzar indiscriminadament. S’ha comprovat que no funciona.
La gent que fem els deures per evitar el contagi no ens podem resignar i callar més temps. Fins i tot hem oblidat l’escàndol de les residències sense exigir responsabilitats. Cal fer com Émile Zola, indignat, durant el cas Dreyfus. Als bons entenedors no els calen més paraules.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Pseudo explicacions imaginatives i creatives com les que l’alcaldia del meu poble respon al Síndic de Greuges quan els qüestiona.