L’oposició d’esquerres va sorprendre en el ple de dilluns presentant una alternativa conjunta al pressupost elaborat per l’equip de govern, però les seves aportacions han tingut poc recorregut. De fet, més que una esmena a la totalitat era una proposta de mínims, que puja un milió d’euros (dels 74 que té tot el pressupost) i que no deixen de ser uns retocs que, en cas d’haver estat acceptats, hauria suposat l’abstenció de la CUP, ERC i Som VNG. Els tres grups van dir, això sí, que era o tot o res, i la regidora d’Hisenda Glòria Garcia va dir que havia acudit a la reunió amb voluntat d’acceptar-les totes, però sobre el paper només se n’hi havia vist reflectit el 10% (pendents de negociació la resta), i les esquerres no es fien de les bones paraules. La reunió va acabar a crits i les postures, tan allunyades com sempre.
Deu propostes concretes
Les esquerres (que sumen onze regidors, el mateix nombre que el govern) proposaven incrementar la partida de serveis socials en 555.000 euros (el govern l’ha incrementat en 300.000); doblar la partida destinada a plans d’ocupació (un milió d’euros); 200.000 euros a pressupostos participatius; 45.000 al Pla Local d’Habitatge; 10.000 a cooperativisme; fer una auditoria externa del deute; fer un estudi sobre la municipalització del servei de neteja d’edificis; i auditar la recollida de residus i neteja viària, entre altres. En total, deu propostes.
En crisi des de 2008
Enver Aznar (Som VNG) va dir que els pressupostos del govern són “increïblement negatius per Vilanova” ja que entén que “no la milloren en res” malgrat la “brutal pujada de taxes” que “escanya” la ciutadania i que només serveix “per pagar el deute bancari”. Aznar va recordar que les dues forces que governen (CiU i PSC) s’han repartit la direcció de l’Ajuntament des de la recuperació de la democràcia, per la qual cosa serien responsables de la crisi que ve de 2008. Ara Vilanova té 4.725 aturats (15,3%), dels quals 2.158 no reben cap prestació, un miler reben la Renda Mínima d’Inserció i 1.700 són beneficiaris de l’Economat, xifra que evidencia que “s’ha normalitzat la precarietat: hi ha un munt de gent que treballa però que és pobra”.
Pressupostos sense color
Olga Arnau (ERC) va denunciar que l’eliminació de cop dels topalls bonificadors de l’IBI farà que molta gent, malgrat baixar el tipus de 0,95 a 0,82, vegin incrementat el rebut entre el 10% i el 600%. Consta que els majors ingressos el govern els ha repartit “per àrees sense un projecte concret i defineix els pressupostos del govern de “plans”: “caldria treballar molt per ser uns pressupostos verds”, amb la seva proposta haurien estat “mig grisos” i al final hauran acabat sent “grisos perquè no els hi donen un toc de color”.
Un vampir que xucla
Josep Asensio (CUP) va dir que els pressupostos fets pel govern eren “propis d’una gestoria, una mala gestoria” i que el seu plantejament era “aquest any la casa és gran, recaptem més i repartim entre les àrees sense un criteri clar”. Per a Asensio, el govern “actua com un vampir que xucla la gent” amb el cobrament d’impostos i acaba destinant el 40% del sobreingrés a pagar els bancs. També va recordar que al 2015 els dos partits de govern “van pactar congelar impostos” perquè era “any electoral”, i ara un cop passades les eleccions, fan la pujada.
La proposta: una performance
Com a rèplica, Glòria Garcia (CiU) va etzibar al tripartit que “teniu l’objectiu clar de votar sempre que no a qualsevol proposta que faci el govern”, i va qualificar la seva proposta alternativa de performance.
