Fa uns mesos que el preu de l’energia està pels núvols, i tots els experts ens vaticinen que això només acaba de començar, que l’hivern pot ser molt cru. De factors en citen uns quants, per l’encariment de la factura elèctrica. En aquests moments, la demanda d’electricitat és alta, i perquè n’hi hagi per a tothom cal utilitzar combustibles fòssils (carbó, gas) perquè amb les renovables i la nuclear no n’hi ha prou. I el consum de les energies que emeten més diòxid de carboni a l’atmosfera, les que estan portant la Terra pel camí del pedregar, tenen un recàrrec que es paga car. El paga el planeta i el paguen les nostres butxaques.
Hi ha, doncs, una demanda alta, que no es preveu que vagi a la baixa perquè la indústria en necessita, els vaixells i els avions en necessiten, les cases, els cotxes… L’energia és imprescindible. A més, en els pròxims anys hi ha d’haver, en el marc de la transició energètica, no només una basculació del consum d’energies fòssils cap a energies netes, sinó que també haurem de transitar dels vehicles que empren benzina cap als connectats al corrent. Més consum elèctric, doncs.
En paral·lel a tot això, anem molt endarrerits en matèria de generació d’energies netes. Hi anem per desídia, per deixadesa, perquè fa molts anys que sabem que hem de transitar-hi i no hem fet els deures. Principalment a Catalunya. El procés és lent, necessita temps, però ens hi hem de posar. I això vol dir assumir que tothom, poc o molt, prop de casa haurà de tenir molins de vent i plaques fotovoltaiques. Hi ha països Pirineus enllà que fa anys que ho tenen clar. Nosaltres encara diem sí, però no. D’acord, no s’han de construir megaparcs a tot arreu, s’ha de fer amb planificació, cercant consens. Però aquesta planificació ja fa anys que hauria d’estar feta. Com també s’hauria d’haver planificat que si ens carreguem la principal font energètica, la nuclear, perquè els riscos de mantenir-la són massa alts, s’ha de compensar amb una altra font energètica. Que no pot ser el carbó. És hora, doncs, d’actuar. I de pressa. Ens hi juguem massa.
D’altra banda, i potser és peccata minuta en el conjunt del preu de l’electricitat, però fa molt mal als ulls que el rebut creixi i creixi, i que els accionistes de les elèctriques, els seus directius i els expolítics que hi tenen seient assegurat en agraïment pels serveis prestats, els guanyin a cabassos.
Els pseudo ecologistes i els negacionistes segueixen comprant cotxes dièsel de combustible molt contaminant i cotxes elèctrics amb materials no reciclables i minerals rars i perillosos. Sort que pugen els preus del gasoil i de l’electricitat i no es poden punxar. Bona notícia en nom de l’emergència climàtica.
La pujada del preu de la llum és beneficiosa per al medi ambient. Menys consumisme d’aparells multimedia recreativa, vehicles electrificats, marihuana i menys consum d’energia bruta contaminant (nuclear, carbó, gas, petroli). I vigilar que no la punxin.