Mentre el barrut del Casado va dient al seu seguici d’ignorants, que no volen saber la veritat, que als infants que parlen en castellà no els deixen anar al lavabo, i ni li cau la cara de vergonya de dir-ho, ni el penalitza electoralment –ans al contrari–, ni cal pensar que dimiteixi perquè a la RAE aquest verb no existeix (tampoc al DIEC, val a dir-ho), dissabte hi va haver a Barcelona un gran acte de protesta pel nou atac judicial a la immersió lingüística a l’escola i contra la fixació de la quota del 25% de llengua castellana. S’hi van mobilitzar milers de persones, sota el paraigua de Som Escola, i entre els fets més sorprenents és que el PSC, que va ser clau en l’aposta pel català com a llengua vehicular a l’escola, ara s’ho mira des de la barrera, per no dir que mira cap a l’altra banda. Un partit que té més de Ciutadans que de Socialista, que té més de PSOE que de PSC.
També són recents les declaracions del nou portaveu de Cs a Sant Andreu de la Barca, que després d’haver portat a la ciutat Arrimadas i Rivera a calar focs, denunciant que el professorat de l’institut El Palau adoctrinava, portant-hi la Guàrdia Civil a investigar els mestres, la Fiscalia investigant si hi havia delicte d’odi…, ara ho nega tot. Quina barra! Però tant se val, el mal ja està fet. Perquè contra el català i contra Catalunya, tot s’hi val.
En paral·lel a tot això, a la manifestació en defensa del català a l’escola, a les declaracions del líder del PP i a l’admissió de la mentida de Cs però sense contrició, a França, el país del jacobinisme, el govern ha modificat la llei de llengües regionals, perquè les famílies que així ho desitgin puguin educar els seus fills en les llengües dels districtes bilingües, com és el cas de Catalunya Nord. Cobertura legal, doncs, per a la Bressola. L’únic requisit que hi posa el govern francès és que tot l’alumnat acabi l’escolarització sabent francès, un fet que està plenament garantit, com també ho està que a Catalunya sabran el castellà. Però ja sabem que el que pretenen no és això, sinó que el català s’acabi convertint en un patuès; en una llengua domèstica, que no se senti al carrer, que es mori d’inanició. I ara han aparegut diversos estudis sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de l’educació (ergo, les generacions futures), que indiquen que estem anant en aquesta línia. Des de Madrid, per activa o per passiva, faran el que puguin per aconseguir-ho; només a la nostra mà (ciutadania i Generalitat) es podrà revertir. Perquè estem perdent la batalla.
Militants de partits que van darrera d’ésser funcionaris a Catalunya sense saber català. O en catanyol, com molts de l’Uni o de l’Insti, que els convaliden el nivell C de catanyol grapat al diploma i a l’orla. Per exemple, NO TOTS, per entrar als Mossos, a la Dipu, ajuntaments, etc. A l’administració de la Gene costa una mica més passar les opos.