Doncs resulta que a Catalunya estan desapareixent els ocells, ara tenim aus. Me’n vaig acabar d’adonar veient un calendari del 2022 amb el pompós títol “Aus de Catalunya”.
On hem anat a parar! El nom tradicional, usual i estès per tot el domini lingüístic català d’aquesta classe de vertebrats és i ha estat sempre ocell (en algunes parts del territori amb la varietat aucell). Coincidim en això amb l’italià ucello i el francès oiseau, que tenen la mateixa rel provinent d’un diminutiu llatí, avicellum.
Però ai las, en castellà diuen ave (tot i que el nom popular castellà és pájaro, de la rel llatina passere, com el portuguès pàssaro, però el so un xic aspre de pájaro ha fet guanyar terreny a ave), doncs en català au; sí, ja sé que és un mot normatiu que surt al diccionari i el podem trobar escrit des d’antic, però el seu ús sempre ha estat molt restringit, bàsicament en el llenguatge científic i encara, però amb prou feines s’ha usat en la literatura, ni mai ha estat popular, ni pràcticament mai s’ha sentit en el llenguatge oral.
La submissió al castellà cada cop és més delirant. Ja veig que l’any que ve per Nadal haurem de cantar “el cant de les aus”.
Manel Cervera Gallemí
Vilafranca del Penedès
