3.000 llibres, publicacions periòdiques i objectes relacionats amb la ciència-ficció no són poca cosa. De fet, són la principal col·lecció privada d’aquest sector que hi ha a Catalunya, i és fruit de tota una vida dedicada en cos i ànima a la recerca de material bibliogràfic sobre aquesta branca de la literatura.
Antoni Munné-Jordà, prolífic escriptor vilanoví, ha fet donació de tot el seu fons a la biblioteca Armand Cardona, i dimecres a la tarda, a les portes de l’inici del CatCon, va rebre un emotiu acte de reconeixement conduït per l’editor Francesc Mestres i presentat per la regidora de Cultura Mercè Mateo. També s’hi van afegir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.
A banda de dibuixar alguns dels seus trets biogràfics i bibliogràfics, Mestres va radiografiar “l’univers munnerià” a partir de l’abecedari bàsic de l’autor, que és extensíssim. El va qualificar d’“autor de culte en el gènere de la ciència-ficció, conegut per pocs, venerat per molts”. Mestres va contribuir al fons fent donació d’un llibre inèdit de firmes, de quan es va presenta el seu llibre L’única mort.
Mercè Mateo va agrair la “generosa donació” i va dir que “a nivell de país és un privilegi que sigui Vilanova, i no Barcelona, que tingui aquest fons”.
Munné va explicar que la seva dèria per la ciència-ficció va arrencar el 1968, quan començava a escriure contes de terror i va voler conèixer la tradició literària que hi havia a Catalunya en aquest gènere. Una tradició “dispersa, amagada, silenciada, sense referents”, que ara està aplegada i al servei de qui ho desitgi consultar a la biblioteca. Munné va comentar alguns dels llibres “pintorescos” de què consta la col·lecció, com la primera publicació de l’Atlàntida de Verdaguer, bilingüe castellà/català i no corregida (el llibre amb els premiats dels Jocs Florals de 1877); un recull de contes de fantasia publicats a la revista La Renaixença; una traducció al català única del llibre De la Terra a la Lluna, de Jules Verne, llibre fet a partir dels fulls d’un calendari de 1936, on anava apareixent per fascicles; o un llibret del segle XV, en italià, escrit per un monjo ortodox rus, on apareix la primera referència al comte Dràcula.
