Els sindicats catalans tornen a fer candidatura unitària de la pagesia al Consell del Cava

0
544
Candidats titulars (asseguts) i suplents (de peu dret) de la candidatura Viticultors pel Cava.

Fa quatre anys Unió de Pagesos, JARC i l’Associació de Viticultors del Penedès van haver de fer front a candidatures alternatives d’altres regions d’Espanya per fer-se amb els tres seients del cens B del Consell Regulador del Cava, els corresponents a pagesos no associats. Era el primer cop que la candidatura unitària Viticultors pel Cava havia de competir a les urnes per les ters vocalies, i van arrasar, no sense passar certa por que una escassa participació compensés el fet que la pagesia a Catalunya és majoritària.

Ara, quatre anys després i malgrat poder exhibir certs “èxits” d’aquests darrers quatre anys”, les dues candidatures alternatives (de Requena i d’Alemendralejo) s’han unit en una de sola (de manera que aglutinaran més vots, segurament) i tornaran a competir per les tres vocalies. Les eleccions seran el 7 de juliol i aquest dimecres s’han presentat la candidatura unitària Viticultors pel Cava, formada per Antoni Borràs (Unió de Pagesos), Jaume Domènech (JARC) i Santi Vallès (Associació de Viticultors) com a titulars, i David Sendra (UP), Isabel Vidal (JARC) i Josep A. Vendrell (Associació) com a suplents. És el tercer cop que hi ha candidatura unitària, i el segon que caldrà passar per les urnes.

Vallès explica que el darrer quadrienni ha vingut marcat per la pandèmia, pel míldiu, per la caiguda del 30% del preu del raïm i per l’increment de les despeses del conreu de la vinya d’entre el 30% i el 100%, sobretot per l’encariment dels subministraments. Tot i així, exhibeix un seguit d’èxits aconseguits al Consell Regulador del Cava de 2018 ençà, com són l’aprovació per consens del pla estratègic de la DO; la zonificació i segmentació del cava per reinvidicar-ne l’origen; la inclusió dels caves de guarda superior i el fet que el raïm d’aquest segment es pugui collir a màquina; i la publicació dels estudis de costos del raïm i del vi base cava dins la DO.

Pel que fa a objectius hi ha el foment de contractes plurianuals de veremadors per part dels cellers; disposar dels estudis de costos del raïm i del vi abans de la verema; màxima transparència en les dades amb què treballa el Consell Regulador; crear un segell distintiu pels cellers que paguen els pagesos per sobre del preu de cost; i recuperar els cellers que havien sortit de la do Cava per vendre sota altres marques.

Quant a diferències entre la candidatura dels sindicats catalans i la d’Extremadura-País Valencià, Borràs explica que “l’única manera d’augmentar el preu del raïm és augmentar el preu de venda del cava, i hi ha un sector de gent que creu que en comptes de produir 20.000 kg/hectàrea se n’han de produir 25.000, però no sabem si això repercutirà en el preu, s’ha demostrat que fins ara no”. De fet, en quatre anys s’ha passat de 33.000 a 38.000 ha. I els preus “no permeten pagar els costos de producció”, afirma Borràs.

FER UN COMENTARI