A Vilafranca i altres municipis del Penedès ja s’han presentat gran part dels candidats per a les eleccions municipals del maig vinent, en el que promet ser una llarga campanya electoral. Amb escasses excepcions, les candidates/caps de llista no hi són ni se’ls espera. Malauradament. És l’elefant a l’habitació, en afortunada expressió anglesa.
Si l’obligació des del 2007 de la paritat a les llistes electorals ha sigut positiva, no ha estat transformadora en les dinàmiques de poder. Només cal mirar la llista de tinents d’alcalde a Vilafranca. A banda d’uns marcs culturals que ens determinen i diferències de gènere en les prioritats en el binomi família-feina, estudis amb experiments i enquestes mostren que les dones tenen més aversió al risc, prioritzen el treball en equip i construeixen xarxes petites amb lligams forts. Els homes tendeixen a ser massa confiats del seu valor i més personalistes en les aproximacions als problemes, creen xarxes extenses amb lligams dèbils que fan aflorar moltes més oportunitats. Més directament, tots hem apreciat el contrast entre un cert orgull matisat de preocupació en les dones que agafaven un càrrec, per por de no estar a l’altura, i les cares de satisfacció plena en els homes en la mateixa tessitura.
Però què canviaria? Segons els estudis empírics, podem aventurar almenys dues línies. Primer, homes i dones tendeixen a prendre decisions diferents, partint de percepcions diferents. Segon, si bé els mèrits d’elles podrien no veure’s afectats, sí que podria incrementar-se la meritocràcia entre ells (la introducció de les quotes a Suècia va ser coneguda com la crisi de l’home mediocre). En la mesura que el progrés d’un municipi és una tasca col·lectiva, fora bo que els partits comencessin a canviar dinàmiques i pensar a formar grups i lideratges femenins.
Javier Fernández
Vilafranca del Penedès
