El PP ha tret majoria absoluta a Andalusia, tradicional cortijo socialista. Ens n’hem d’estranyar? A pilotes passades, totes les anàlisis són més fàcils, però el que ja vaticinaven les enquestes era un ascens important dels populars, que s’han menjat un partit, Ciutadans, que no té raó de ser fora de Catalunya, ja que si li treus l’anticatalanisme, en queda en poca cosa. El que passa és que abans els vots de Cs eren del PSOE, i ara són del PP.
A més, el PP treu rèdit d’haver estat al govern per primera vegada. Al capdavall, tampoc ho han fet tan diferent d’uns socialistes que, després de perdre el poder a la comunitat més poblada, van quedar totalment desorientats, i encara estan buscant el seu nord. I sense Andalusia, Pedro Sánchez té molt magre de tornar a guanyar les eleccions estatals.
Com a reacció, una de les primeres decisions que ha pres, si no la primera, dilluns mateix, va ser dir no a uns Jocs Olímpics d’hivern a Catalunya. Els vells partits sempre, en cas de crisi, sempre troben refugi en les velles receptes. Perquè per molt que ho vulguin disfressar, la realitat és que tot el que aparentment pugui perjudicar Catalunya dona rèdits polítics a Espanya. D’això, Lambán en sap un niu. Des de l’Aragó, no ha tingut altre propòsit que boicotejar uns jocs que eren d’iniciativa catalana. I se n’ha sortit. Ara, ni tu ni jo. Caldrà estar atents a quin és el seu proper objectiu vers nosaltres, perquè de moment els està aconseguint tots.
El que caldria qüestionar és, en aquest cas, si deixar els Pirineus sense Jocs és un bon o un mal negoci per al país. Apostar per uns Jocs Olímpics d’hivern, en un context de canvi climàtic, de cada vegada menys neu, té cap sentit? D’estacions d’esquí, n’hi ha que han tancat, n’hi ha que obren ben pocs dies, n’hi ha que es mantenen obertes perquè les sustenta la Generalitat, i si ho fan, és per la neu artificial, que té un cost energètic elevadíssim. Cal, doncs, invertir en un foc d’encenalls que durarà tres setmanes? Hi ha una part del Pirineu, certament, que els volien, els Jocs. Aquells a qui el Govern català els anava a preguntar-ho en consulta ciutadana. Curiosa manera d’entendre la participació, demanar l’opinió només a qui saps que et dirà amén a la teva decisió presa d’antuvi. La calorada dels últims dies, que tot sembla indicar que no serà una cosa puntual, potser hauria de fer reflexionar si l’aposta política i econòmica ha de ser per la neu.
