A l’abast de la mà

A la vegueria Penedès enguany n’hi havia programats dos, de la quinzena que hi ha per tot Catalunya: un a la Llacuna i un altre a Subirats. Del 27 de juny al 9 de juliol hi va haver el camp de treball “The iberians, life underground”, al jaciment arqueològic del Castellar, a la Llacuna. Aquest camp es fa des de 2016, organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol. Però enguany ha perdut l’etiqueta d’internacional, ja que no hi va haver prou quòrum d’inscripcions. Mireia Sabaté, arqueòloga d’Arqueovitis i directora de l’excavació, explica que la COCAT ha ofert el mateix nombre de places de camps internacionals que altres anys, però que amb la postpandèmia possiblement la gent encara està viatjant menys. El camp també s’obre a veïnat de la Llacuna, i tampoc s’hi ha apuntat ningú, de manera que enguany hi han participat deu estudiants d’arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, que han continuat l’excavació del voltant de la torre i el pany nord de la muralla, han fet unes pràctiques que tenen molt de valor en la seva formació i han descobert alguna altra sitja.

La descoberta més espectacular al fortí es va fer en l’excavació de fa dos anys, quan en va sortir una sitja del segle III aC de més de dos metres de fondària i més d’un metre de diàmetre, i restes de tota mena a l’interior (una àmfora de vi ibèrica, un decantador de vi, gots, tenalles, vasets, gerres, armes de ferro, elements decoratius, un falçó de ferro per a la verema, el cap i l’espatlla sencera d’un porc sacrificat…) que van aportar valuosa informació sobre els orígens de la vinya i el vi a la Llacuna.

El segon camp de treball internacional al Penedès és “Beyond the wineyard: the dry Stone heritage”, organitzat per la Fundació Catalana de l’Esplai, que aportarà tres monitors, i pel Centre d’Estudis de Subirats, amb diversos jubilats voluntaris que dirigiran el camp. Es farà del 17 al 31 de juliol a Subirats i en aquest cas no serà arqueològic, però sí patrimonial, ja que es treballarà la pedra seca. Hi participaran dos joves catalans i 13 d’estrangers, procedents d’Armènia, Turquia, Mèxic, Dinamarca, Alemanya i Itàlia. Serà la tercera edició d’aquest camp.

Jaume Rovira, membre de la secció de pedra seca del Centre d’Estudis de Subirats, explica que habitualment els estudiants que hi participen “no en tenen ni idea, de la pedra seca, s’apunten a un país, i Catalunya els crida molt l’atenció, perquè hi ha Barcelona”. Però quan arribin es trobaran a 30 quilòmetres de la capital. S’instal·laran a l’escola d’Ordal i rebran uns tiquets de l’Ajuntament de Subirats per comprar aliments en dues botigues del poble. Els desplaçaments fins als diferents camps de treball els faran amb transport públic.

Rovira declara que als estudiants “no els preocupa gaire les condicions climàtiques dures dels migdies de juliol”, ho viuen tot plegat com una aventura. Fan el treball de camp al matí i a la tarda van a la piscina i se’ls organitzen activitats com ara la visita a un celler, una tarda a Vilafranca, un bivac al castell de Subirats o un diumenge a Barcelona, entre altres. La feina encomanada serà la restauració de marges de pedra seca al Pago, el condicionament del camí de la ruta de les trinxeres de la Guerra Civil al Pago, el buidatge d’un parell de forns de calç al Pago i la restauració d’uns marges caiguts i molt vegetats en un camí de Can Rossell.

No és un camp internacional, però sí que ha estat un equip internacional el que ha excavat durant quinze dies, del 27 de juny al 9 de juliol, el jaciment paleontològic situat entre els Casots i el castell de Subirats. Ja se’n va fer un el 2019, exceptuant l’any del confinament s’ha anat repetint, i la intenció és fer-hi campanyes quinzenals cada estiu. Una experiència oberta a estudiants de diferents disciplines en la qual han pres part tres estudiants de Grècia, dos de Finlàndia, dos madrilenys, una japonesa i una londinenca. La Yuri era el segon any que venia expressament des del Japó a Subirats per participar en l’excavació. I val a dir que els estudiants s’han de costejar el desplaçament. El que tenen pagada és l’estada (allotjament i alimentació).

Ja el segon dia de la campanya, una estudiant grega, la Mia, va trobar la dent d’un cèrvid remugant, l’Ampelomeryx, que seria el primer dels molts fòssils que s’anirien trobant al llarg de la campanya d’aquest herbívor, i del qual se n’hi va arribar a trobar un crani gairebé sencer, amb les seves quatre banyes. En total es van extreure de sota terra entre 330 i 340 restes, entre les quals destaquen també les plaques de la closca d’una tortuga gegant, diversos carnívors (entre ells, un crani i les mandíbules, aparegudes el penúltim dia de l’excavació, d’un mustèlid assimilable a una fura gegant) o un gomfoteri pràcticament sencer (una mena de mamut petit, del qual només resta extreure de terra algunes vèrtebres que havien quedat escampades), segons explica Àngel Hernàndez, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i codirector de l’excavació.

El Marc Misas és un dels estudiants que ha participat en l’excavació del jaciment de 15,9 milions d’anys dels Casots. És veí de Polinyà (Vallès Oriental), tot just ha acabat el grau de Geologia i es disposa a iniciar al setembre un màster del que és la seva passió des de petit, la paleontologia. Després vindrà el doctorat. Fins ara, només n’ha fet alguna assignatura puntual, teòrica, i aquesta ha estat la seva tercera pràctica sobre el terreny en què ha pogut tocar fòssils i materials extrets directament de terra, sota la supervisió dels investigadors de l’ICP. Misas recorda amb especial il·lusió quan l’any passat, de la quadrícula que ell excavava, “en vaig treure les restes d’un cocodril”. No és una excepció, ja que el jaciment s’anomena el puig del Cocodril, per la gran quantitat d’aquests rèptils que en surten. Enguany ha tret algunes restes de tortuga i també alguns fòssils de mastodont.

D’una altra modalitat d’excavacions obertes a no científics se n’han fet diverses campanyes al conjunt monumental d’Olèrdola. Es tracta de l’Arqueocasal, un casal d’estiu d’arqueologia, que uns anys ha treballat al pla dels Albats i altres ho ha fet intramuralles, per a nois i noies entre 12 i 16 anys. Era enguany la sisena edició, però finalment es va suspendre.

On sí que hi haurà excavacions, i durant tot el mes d’agost, en dos torns de vint persones, serà al jaciment de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), el jaciment iber que tot just s’està començant a desenterrar i que amaga tota una trama urbana de grans dimensions (unes cinc hectàrees) i en molt bon estat de conservació. Els estudiants que s’hi apuntin tindran allotjament garantit a Saifores i els àpats els faran a Banyeres.

L’arqueologia no té edat. I si no, que ho preguntin a l’Esther Gràcia, una vilanovina de 74 anys que porta diversos estius participant en les campanyes d’excavació del jaciment de Darró, al capdavall del passeig marítim de Vilanova. Gràcia va estudiar Història de l’Art, per bé que mai va exercir professionalment, i sempre va tenir el cuquet a dins: “Jo soc de Barcelona, i quan vaig venir a Vilanova, ara fa set anys, vaig voler conèixer on anava a viure, vaig descobrir que hi havia el camp de Darró i m’hi vaig apuntar”. Perquè per l’Esther, “conèixer la història d’un poble també és una manera d’integrar-s’hi”.

De l’excavació, aquesta afeccionada a l’arqueologia en valora especialment “el treball en equip i, sobretot, poder estar amb joves”, sense menysprear tots els aprenentatges adquirits sobre estratigrafia, observar els diferents nivells del jaciment (corresponents a èpoques diferents) i sobretot, el fet de poder agafar un pic i excavar. El sisè camp de treball d’arqueologia de Darró serà del 22 d’agost al 2 de setembre, i malauradament, tot i que no faltarà a la cita, l’Esther Gràcia es tem que ja no podrà fer la part que més li agrada: “tinc 74 anys i les pales pesen”. Amb tot, hi ha altres feines que sí que podrà fer –i, de fet, s’intenta que tots els participants facin de tot– com la neteja dels materials que es trobin, el segellat, la classificació, fins i tot col·laborar amb l’organització. Tasques que podrà dur a terme sota el tendal que cedeix l’Ajuntament de la ciutat.

El bon ambient del camp de Darró ha fet que els seus integrants cada any creïn grups de WhatsApp, que mantinguin relació tot l’any i que quan es torna a acostar el temps de la calor, s’animin mútuament a tornar-s’hi a apuntar. Ara es torna a organitzar, després de dos anys d’aturada, i encara hi ha la inscripció oberta, dins la quinzena de places disponibles i obertes a tothom.

Joan García Targa, director de les excavacions, explica que la fase en què es treballarà és la romana, de propietat municipal, i més concretament a l’habitació núm. XVI, un espai domèstic d’una casa molt gran. “L’objectiu no és fer grans troballes, sinó explicar a la gent com s’excava, la postura que s’ha d’agafar per no fer-se mal a l’esquena, explicar la diferència entre un tros de ceràmica i una pedra, explicar tot el procés, des de picar el terra, recollir mostres, palejar terra, filtrar-la per un sedàs, rentar la ceràmica que surti, classificar-la… els porto llibres perquè ho vegin”, etc. S’avança, doncs, sense presses, ja que malgrat que també hi ha estudiants, la majoria no solen ser-ne. I és un camp de treball eminentment didàctic. Més o menys la meitat són repetidors, amb procedències com Vilanova, Ribes, també Vilafranca, fins i tot n’hi ha de Badalona. I l’únic requisit és que tinguin almenys 18 anys.

Què s’hi fa? “Recuperem ceràmica, el 99,9% dels fragments que surten són ceràmica, i el 0,1% restant pot ser vidre (esmicolat), poden ser monedes, agulles llargues d’os treballat per cosir xarxes de pescar, alguna agulla de bronze, mànecs de ganivet d’os, alguna gerreta… cada any tenim alguna sorpresa”, recorda García Targa; com una urpa de bronze trobada el 2019, que era el peu d’un trípode d’una olla, que simbolitzava un personatge fantàstic d’època romana. Aleshores, quan fan una troballa, la seva feina és netejar la peça, i sovint hi apareixen grafits o bé afloren colors que quan la peça estava polsegosa no es reconeixien. Posteriorment, el cap del jaciment en farà la classificació al Museu Víctor Balaguer i en redactarà la memòria. Però això ja són figues d’un altre paner.