A major benestar personal i econòmic del conjunt de la ciutadania, més probable és la reelecció dels governants. Aquesta regla força intuïtiva va ser testejada per dos economistes catalans, que van mostrar que els partits governants van rebre significativament més vots en aquelles províncies espanyoles guanyadores de la loteria de Nadal. Les raons subjacents poden ser diverses i relacionades tant amb el comportament racional dels individus com amb el nostre subconscient.
Les eleccions municipals són d’aquí a sis mesos i els partits polítics ja estan immersos en (pre)campanya electoral. Els governants tenen clars incentius per manipular les eleccions via pressupost municipal, el que la literatura acadèmica anomena “cicles pressupostaris” (en contraposició als econòmics). Sense loteries ni esports, les eines pressupostàries s’utilitzen per dinamitzar l’economia a curt termini i/o afectar l’estat d’ànim dels votants, principalment obres a la via pública, però també subvencions, indulgència amb multes, etc.
Més enllà de qüestions ètiques, és clar que aquestes pràctiques electoralistes introdueixen ineficiències indesitjables, però no és obvi que importants que són quantitativament. Estem parlant d’afectacions greus en el benestar material de la ciutadania en el mitjà-llarg termini? Probablement, és una preocupació de segon ordre en temps normals. Malauradament, aquests són temps crítics, amb els elevats preus de l’energia. És raonable pensar que el cost d’aquestes orientacions partidistes de l’obra pública no és menor. Sembla assenyat, doncs, ara que els consistoris penedesencs aproven els pressupostos municipals, posposar l’obra pública en la mesura del possible i atendre la pèrdua de benestar i precarietat generada.
Javier Fernández
Vilafranca del Penedès
