Aquesta setmana s’ha realitzat un desnonament d’una casa ocupada al carrer Barcelona de Vilanova i la Geltrú amb un ampli desplegament policial. Si fem cas de molts dels arguments dels mal anomenats “defensors” del dret a l’habitatge d’extrema esquerra, aquest deu ser un dels pocs casos en què el propietari és un particular i no un fons d’inversió o una entitat bancària, oi? Ves quina mala sort que ha tingut. Els nois que hi vivien i feien les seves coses pateixen o no pateixen “violència immobiliària”? Són víctimes de l’anomenada “emergència habitacional”? Es troben en “risc d’exclusió social”? O es tracta d’una ocupació “delinqüencial”?
Perquè, com tothom sap, és molt diferent que a hom li ocupin la casa una família amb quatre fills, siguin de Sant Pere de Ribes o de Rabat, una màfia que distribueix droga o un grup de joves amb “inquietuds socials”, oi? El propietari ho ha d’entendre… si no és que deu ser un capitalista-insolidari-feixista-racista-escanyapobres i qui sap quantes coses més. Entendre-ho i anar pagant, si no vol tenir problemes.
El dubte és: unes ocupacions són “bones” i unes altres no tant? O ho són totes, de “bones”? Depenent de qui ocupa i de qui és el propietari? L’Ajuntament reallotjarà els estadants a algun altre lloc com fomenta el Sindicat de Llogateres? O potser en alguna promoció d’habitatge públic de propera construcció i de dèficit perllongat? Millor encara, potser en algun pis turístic, ara que ha decidit fomentar descaradament la seva proliferació amb l’excusa que Vilanova i la Geltrú és una “ciutat turística” i hi ha pocs allotjaments?
Pel dret a l’habitatge: desnonaments sí, foment de la seguretat dels propietaris també.
Enric Martínez, membre del FNC Penedès
Vilanova i la Geltrú
