A finals de novembre vam veure córrer la proposta del Departament de Territori de la Generalitat de desenvolupar uns estudis per proposar uns serveis de Trentram a les comarques de l’Ebre, Girona i del Bages. Una gran notícia perquè fa anys que es reclama pensar la mobilitat més enllà de Barcelona. I al Penedès també fa temps que ho fem. Fa uns quants anys vaig suggerir la possibilitat de plantejar un servei de metro en clau Penedès.
Una proposta totalment vigent i que no suposava grans inversions. Per un cantó, proposar millorar la freqüència de les línies de Rodalies 2 i 4 entre Sant Vicenç de Calders i Vilanova per la banda del Penedès Marítim, i del corredor Sant Vicenç-Martorell pel Penedès interior.
Alhora, per fer més capil·lar la proposta de metro Penedès, i tenint en compte que excepte Cunit i Segur, la resta d’estacions dels dos corredors són del segle XIX, es recomanava la creació, si un estudi ho corroborava, de petits baixadors en nuclis urbans i d’activitat econòmica que han sorgit els darrers decennis. Per exemple, al Vinyet de Sitges, a Darró de Vilanova, a Mas Mel a Calafell, entre Santa Oliva i Bellvei o la Ràpita.
Els corredors de la vegueria del Penedès estan caracteritzats per un creixement demogràfic considerable els darrers decennis. Repensar les infraestructures en clau Penedès, crec que és un deure que ens hem de donar entre tots.
Una mobilitat sostenible, la del tren, una mobilitat que ajudaria a deixar el cotxe a casa, millorar el trànsit als pobles i potenciar el medi ambient. Però ha de ser competitiva, per això una xarxa de Rodalies en clau metro Penedès és una proposta de baix cost amb un gran impacte per a la qualitat de vida de la gent del Penedès.
Jaume Casañas
Cunit
