Últimament s’està generant un debat, intencionat segurament, entorn la inseguretat de la ciutadania. I no és fortuïta la incursió d’aquest tema a mitjans de comunicació i debats polítics, és que tenim una cita electoral d’aquí a pocs mesos.
Tradicionalment, era una paraula usada per l’extrema dreta per justificar-ho tot i criminalitzar un sector de la població: els carrers estan bruts, han augmentat els robatoris, hi ha més pisos ocupats, etcètera. Però el cert és que tota demagògia és fàcil de desmuntar-la, i s’ha d’anar a l’arrel del problema i posar alternatives.
Anar a l’arrel del problema és veure que els índexs de risc de pobresa a Catalunya afecten el 29% de la població. Una de cada tres persones viu en risc d’exclusió social, entre les quals els col·lectius més afectats són les dones, els menors i les persones migrades. I ja no parlem de la pobresa assalariada, la qual afecta un 10% de treballadors i treballadores, així com la pobresa energètica, que afecta gairebé mig milió de persones.
Nosaltres volem parlar d’aquesta seguretat. De la seguretat de tenir una llar en condicions dignes per viure-hi i accessible; de la seguretat d’engegar l’estufa o l’aigua calenta sense témer una factura desorbitada; de la seguretat de tenir una feina amb unes condicions laborals no abusives ni explotadores; de la seguretat de tenir un plat a taula cada dia. I tot això es pot aconseguir amb voluntat política, generant una bateria de polítiques socials que vagin a l’arrel dels problemes comunitaris per posar-hi una solució a llarg termini.
Marta Soler, militant de la CUP i alcaldable
Vilafranca del Penedès
