Les decisions, el llenguatge corporal i les presentacions públiques sovint diuen tant o més que els discursos i els programes. Encara més en política local. A escassos dos mesos de les eleccions, i centrant-nos en Vilafranca, què podem interpretar de les llistes electorals i actes públics dels diferents partits en aquesta precampanya? I, potser més important, què es desprèn d’aquesta lectura envers l’acció de govern futura?
La CUP opta per un canvi constant de la seva representativitat institucional. És la seva aposta per contribuir a la formació i participació política, però alhora la seva renúncia a prendre part directament en la presa de decisions. VeC presenta un cartell amb una forta declaració de gènere, més destacada encara en comparació amb l’escassa importància que gairebé tots els altres partits donen al lideratge femení. Al mateix temps, els comuns manifesten una desconnexió patent amb les generacions més joves. ERC es presenta com un equip dinàmic més que amb un lideratge sòlid. Els republicans han atret gent de diverses sensibilitats presentant-se com l’única alternativa amb possibilitat de govern, però difícilment seran alternativa real si els espais a la seva esquerra no sumen. En contraposició, tant el PSC com Junts aposten per un lideratge ben conegut tot diluint la contribució d’equip, molt en el cas del PSC. Donat que els rendiments marginals del capital humà acostumen a ser decreixents en tota activitat, la gran continuïtat en el temps de les seves llistes qüestiona l’equilibri entre experiència de govern i una mirada fresca. Ciutadans i PP, competint per un mateix espai, han optat per una campanya de perfil baix en masculí, tot confiant en l’atractiu de la marca del partit.
Per facilitar l’exposició, he fet servir el tradicional eix esquerra-dreta. Limitant-nos a observar les llistes i els actes públics, sembla evident que el doble eix lideratge femení/personalisme vs. equip/renovació dibuixa una configuració molt semblant.
Javier Fernández
Vilafranca del Penedès
