1. Tretze dies de concerts
A les portes de celebrar la sisena edició i havent superat amb escreix les expectatives del cinquè aniversari, el Festival Jardins Terramar torna a Sitges del 28 de juliol al 9 d’agost i ho fa consolidant-se com un dels festivals de música de referència a casa nostra.
Música, gastronomia i un paisatge únic són els ingredients d’un festival que enguany, a més, anirà acompanyat d’una gran dosi d’eclecticisme i internacionalitat. En aquest sentit, la inauguració del festival anirà a càrrec d’Els Amics de les Arts i Suu; també podrem veure Tom Jones –l’artífex de Sex bomb–, que pujarà a l’escenari del Terramar en una nit norantera que promet ser un autèntic revival; com és habitual, també podrem gaudir de veus més sonades, com les de Blaumut –que celebren deu anys–, Manuel Turizo i el seu himne La Bachata o Antonio Orozco, que tancarà el festival tretze dies més tard, el 9 d’agost.
Passat i present es conjuguen novament en aquests jardins noucentistes, on es viuran una catorzena de concerts dels artistes més aclamats del panorama musical nacional i internacional. Tot plegat, com dèiem, en un lloc màgic, amb una arquitectura i vegetació úniques que conviden no només a gaudir de la bona música, sinó també de les propostes artístiques locals i de l’oferta gastronòmica del Village, entre altres. És, en paraules dels seus promotors, l’excusa perfecta per frenar el ritme i gaudir de les nits d’estiu més especials de Sitges, en un entorn natural carregat d’història.
2. Parlem de música… i de menjar!
Millorar l’experiència del públic ha estat sempre un dels objectius dels promotors del Festival Jardins Terramar. I això no només s’aconsegueix a través de la música, sinó amb una proposta gastronòmica que converteix el festival en una experiència global.
Als jardins no hi faltaran els espais slow, on el públic podrà passejar, relaxar-se, menjar o fer una copa per allunyar-se, durant uns instants, del bullici de l’escenari. També hi haurà espais més exclusius, com el Village, que es va posar en marxa l’edició passada. Es tracta d’una zona prèmium, amb capacitat per un centenar de persones, on enguany es podrà gaudir, com a novetat, d’un bufet lliure de menjar i beure: tapes mediterrànies, plats cuinats, entrepans d’autor… Tot dissenyat pel grup català de restauració Cal Blay, que, sota el concepte FoodLovers, té l’objectiu de mantenir el mateix esperit de sempre: gaudir, amb la millor companyia, dels moments previs del concert en un entorn únic i exclusiu.
3. El cartell més eclèctic i més internacional
El tret de sortida al festival el donaran, el 28 de juliol, Els Amics de les Arts, i ho faran amb una de les gires més destacades del panorama musical català. Després de tres anys de silenci discogràfic, la banda de pop barcelonina torna a Sitges amb el seu darrer àlbum, Allà on volia, un treball introspectiu i molt més madur que, segons la banda, arriba “en el millor moment de l’estiu”. La mateixa nit, a l’escenari de l’Auditori, també es podrà gaudir de l’actuació de la jove compositora catalana Suu, que farà vibrar els jardins de Terramar amb alguns dels seus hits més contagiosos, com Tant de bo, Eres un temazo o Barcelona tropical.
L’endemà serà el torn per a l’electrònica de Kraftwerk, que oferirà al Terramar el seu únic concert a Catalunya. La mítica banda alemanya, considerada una de les formacions més revolucionàries de les darreres dècades, farà un repàs de les seves millors cançons: des del clàssic Das Model a joies no tan conegudes com la dolçament melòdica Franz Schubert.
Diumenge 30 de juliol, l’artista gaditana Sara Baras portarà a l’escenari del Terramar el ball, la música, el vestuari, els llums i les textures. La màxima exponent del ballet flamenc deixarà empremta amb el seu espectacle Alma, una creació singular amb coreografies i músiques totalment noves, adaptades al vessant més tradicional del flamenc.
Una altra de les actuacions més esperades d’enguany és el concert de l’internacional Manuel Turizo el primer d’agost. L’artista colombià portarà fins al Terramar la seva gira mundial 2000 i, per descomptat, el seu número u global, La Bachata, en el seu únic concert a Catalunya. Encara parlant de l’expedició internacional, el 2 d’agost, la cantautora francesa Zaz presentarà als Jardins de Terramar el seu nou treball discogràfic Isa, en el marc del seu tour Organique. L’endemà, Sir Tom Jones oferirà un dels repertoris amb major nombre d’èxits mundials des dels anys seixanta, com Delilah, If I Only Knew o Sexbomb. És, de fet, l’únic concert que el gal·lès oferirà a Catalunya aquest estiu.
Malú actuarà a Sitges el 4 d’agost, en un concert que servirà per acomiadar el seu tour Mil Batallas. Una gira que l’ha fet voltar per tota la geografia espanyola i que es podrà veure, per últim cop, a Catalunya. La gaditana Niña Pastori tampoc es perdrà la sisena edició del Terramar. La cantant, que és una de les veus més respectades del flamenc, presentarà el 5 d’agost les cançons incloses en el seu nou treball Camino, amb un espectacle en el qual també sonaran els grans temes de la seva trajectòria artística, amb més de vint-i-cinc anys.
El 6 d’agost, el públic del Festival Jardins Terramar podrà viure el gran concert de Blaumut i la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, amb més de cinquanta músics damunt de l’escenari. “L’ADN del grup és de música clàssica i sempre que hem fet alguna cosa simfònica ha estat molt orgànic”, ha confessat a La Fura el vocalista de Blaumut, Xavi de la Iglesia, “tot i que serà el primer cop que fem una formació tan gran”. Però a més dels arranjaments clàssics, la banda barcelonina també recupera “les cançons que més ens demanen” en una gira de celebració dels deu anys de la banda: “És una manera d’agrair aquests deu anys que han estat allà, comprant discs, comprant entrades i venint als nostres concerts. És una alegria tenir una legió de seguidors així”. Per Xavi de la Iglesia, actuar al Terramar és una “oportunitat de tocar en un escenari preciós, a l’aire lliure, on sempre es crea una màgia molt especial”.
El festival tampoc deixarà de prémer l’accelerador en el tram final i arribarà al 7 d’agost a velocitat de creuer, amb l’actuació de Zucchero. L’artista internacional aterra a Sitges amb el seu World Wild Tour 2023, una gira amb la qual l’italià està presentant les seves noves composicions, vibrant, alhora, amb els seus èxits més emblemàtics, com Baila (Sexy Thing).
El 8 d’agost serà el torn de Fangoria, el duet format per Alaska i Nacho Canut, que tornen al Terramar per tercera vegada. Alaska, a més, compartirà escenari amb les Nancys Rubias, la banda liderada per Mario Vaquerizo, aquesta mateixa nit.
Finalment, el Festival Jardins Terramar de Sitges tancarà la sisena edició el 9 d’agost de la mà del cantant Antonio Orozco, que té uns lligams molt estrets amb la vila de Sitges. Dins la seva nova gira Mitad Antonio, mitad Orozco, l’artista torna als escenaris amb un espectacle pensat per cantar, ballar i gaudir, on també farà un repàs dels grans èxits de la seva carrera musical, com ara Devuélveme la vida o Estoy hecho de pedacitos de ti. Així, Orozco posarà punt final a més de deu dies de la millor música del panorama nacional i internacional.
Segons el codirector del festival, Joan Ramón Rodríguez, el sisè Jardins Terramar té “un dels cartells més eclèctics que ha tingut mai”, amb la presència de cinc artistes internacionals, l’exclusivitat del 50% dels artistes –que només actuaran a Sitges–, i amb un cartell en què la meitat dels artistes són veus femenines. “El nostre model de festival ha sortit reforçat després de guanyar el procés de licitació per quatre anys més”, assegura Rodríguez, que creu que això els permetrà continuar treballant amb majors garanties per realitzar la contractació artística.
Això no obstant, els organitzadors del festival han refermat, un any més, la seva aposta pel Cicle Imprescindibles, amb l’objectiu de donar a conèixer el talent de músics locals i de la resta de la comarca. La programació es donarà a conèixer el 21 de juny, coincidint amb el Dia Mundial de la Música.
4. El vessant més social del Terramar
El Festival Jardins Terramar de Sitges s’ha caracteritzat, des dels seus inicis l’any 2017, per ser un festival que va molt més enllà de la música, consolidant-se com una experiència de lleure, cultural, gastronòmica, sostenible i, ara també, solidària.
En aquest sentit, enguany l’organització del festival ha anunciat que farà una donació econòmica de cinquanta cèntims per cada entrada venuda al Centre de Distribució d’Aliments, que coordina l’Ajuntament de Sitges i que és gestionat per Creu Roja i Càritas. Segons el codirector del festival, Joan Ramón Rodríguez, l’aportació econòmica equivaldria, amb les 27.200 localitats disponibles, a una aportació aproximada de 13.600 euros, que aniran destinats a persones i famílies amb dificultats econòmiques i que requereixen un ajut social per cobrir adequadament les seves necessitats d’alimentació.
Els organitzadors tenen molt clar que, amb sis anys de vida a l’esquena, el festival ha fet un pas endavant per implicar-se i col·laborar activament amb la vila de Sitges. Aquest ha estat, des de bon començament, un dels seus principals objectius: “Volem deixar de ser un festival de quinze dies per implicar-nos activament en la vila. Creiem que Sitges té els espais adients per fer-ho possible i la nostra intenció és fer créixer el festival al llarg de tot l’any. Aquesta és la gran assignatura de Sitges i del festival, per això a partir de 2023 volem fer projectes compartits amb el teixit associatiu, i que anunciarem en els pròxims mesos. El festival s’està transformant, però és difícil fer-ho sols; el Terramar és un projecte de vila i hem de ser-hi tots”. Enmig d’aquest procés de transformació i amb la voluntat de continuar creixent, per què no gaudim de la sisena edició del Festival Jardins Terramar de Sitges?
5. Joan Enric Barceló: “Arribem a Sitges en el millor moment de la nostra carrera i en el millor moment de l’estiu”
Els Amics de les Arts han tornat enguany als escenaris i faran una parada molt especial el 28 de juliol al Festival Jardins Terramar de Sitges, per protagonitzar el concert inaugural del seu esperat nou treball Allà on volia. És un retorn als orígens?
Ho és perquè és un disc autoeditat, que recupera el camí que vam iniciar amb Castafiore Cabaret. Aquest cop hem intentat gestionar la nostra música de manera integral, prenent decisions sobre què volem ser i què volem fer. És allò que diuen de “roda el món i torna al Born”…
Què hi trobarem?
Trobem un disc que neix de la voluntat de donar un cop d’ull al nostre voltant. No de mirar al passat o al futur, sinó de veure què volíem ser quan érem més joves, veure on som i valorar-ho. Potser no som allà on volíem, però no vol dir que això sigui dolent. Perquè quan tens un objectiu, et serveix per caminar, però allà on arribes és una altra història. Per tant, hem intentat fer una mirada al nostre voltant, dir quines coses bones tenim, aprendre a valorar-les i agafar energia per continuar endavant.
Què heu descobert?
Les bones són evidents. Som unes persones que des del 2010 vivim exclusivament de cantar cançons en català. Guanyar-te la vida cantant en català és gairebé un miracle i cada dia, quan ens aixequem, celebrem que ho estem fent de forma sostinguda en el temps i cada cop millor. Tenir un shot d’exposició és fàcil, però el que és realment difícil és tirar-se a la piscina i dir que això serà la teva vida, en un mercat tan limitat a escala global com és el català. Al principi t’imagines que faràs grans gires mundials molt més bèsties, però ràpidament t’adones que hi ha un espai per on pots transitar i un altre per on no pots fer-ho. És una decisió que has de prendre com a grup i nosaltres pensem que podem explicar millor el món que ens envolta quan ho fem en català.
És un LP de vuit temes, el disc amb menys cançons que heu publicat mai.
Sí, hi ha un punt de voler pensar en com s’escolta la música ara mateix. Quan avances senzills, tenen una rebuda potent perquè la gent no té res més a escoltar. I quan llences el disc, hi ha moltes cançons que queden allà, i que el fan se les escolta, però que al gran gruix de la gent no els arriba. Vam pensar centrar-nos en les cançons que temàticament respiraven el mateix, independentment de si eren vuit o dotze. Vam entrar a l’estudi amb una quinzena i vam veure que les que respiraven més bé eren aquestes vuit, i vam decidir posar-les així.
Algunes cançons han quedat fora?
No és que quedin fora, sinó que en un moment de la gravació vam haver d’apostar per algunes d’elles. Les altres són cançons totalment vàlides, però que estan inacabades.
Quina rebuda ha tingut?
Molt bona. Des que tenim registres i més control sobre les dades, Citant Mercè Rodoreda ha estat la cançó més ben rebuda, però crec que també hi ha una part dels nostres seguidors als quals els agrada el disc físic. I això es demostra amb un fet molt maco, que és que hi ha hagut més de 1.200 persones que han comprat el disc en prevenda, abans de sentir res. Això és un molt bon indicador.
Les lletres són cada cop més madures. Creieu que els joves continuaran identificant-se amb vosaltres?
És l’etern dilema. Ens ho hem preguntat moltes vegades. Com ens hem de dirigir a la nostra audiència? Hem de parlar com ho fan els grups joves o des de nosaltres? I crec que la resposta és des de nosaltres. No podem escriure cançons com quan teníem 20 anys per intentar agradar a un públic determinat. És com si anessis a una festa i estiguessis pensant tota l’estona si estàs agradant o no a la gent. Això és letal; has d’entrar i ser tu, parlar amb qui et vingui de gust i fer el que realment vulguis fer. És cert que amb sonoritat i ritmes et pots acostar a un altre públic, però nosaltres volem explicar, com a grup de pop, el nostre pas per la vida. A aquells que tenen 15 anys, potser aquestes cançons no els diuen coses, però quan en tinguin 30 i les descobreixin, potser se sorprenen. La música és una carrera de fons, no un esprint.
Ja heu engegat una gira que us farà voltar pels principals festivals i sales de Catalunya aquest estiu. Amb ganes?
I tant. En el cas de Sitges, hi hem actuat diverses vegades. És un lloc preciós, una ciutat magnífica i sempre hi hem estat ben rebuts. Trobar un festival d’aquestes característiques, que a més a més tècnicament està molt ben equipat i les condicions són molt favorables, sempre és un gran regal. Sempre que surt Sitges, diem que sí perquè és sinònim de qualitat i de coses ben fetes.
Com ha canviat des d’aleshores Els amics de les Arts i què s’hi trobarà el públic aquest 2023?
Trobarà que en aquell moment érem quatre i que ara som un menys (riu). Bromes a banda, trobarà el mateix grup que el va seduir amb Bed & Breakfast i que, més endavant, amb Un estrany poder, van veure que érem capaços de canviar la idea de les cançons i mantenir l’essència. Quan surto a fer un concert, intento que la gent respiri l’amistat que hi ha entre tots tres i participi d’aquesta connexió.
Arribeu a Sitges en el millor moment de la vostra carrera?
Indubtablement. I també en el millor moment de l’estiu. Crec que primer has de rodar l’espectacle i a l’estiu ja és una altra història. Quan trepitges l’escenari vas molt més segur. Aquesta tranquil·litat és fruit d’haver fet les coses bé: estem contents amb el disc, amb el que estem fent, i ara només queda compartir-ho amb la gent que vulgui venir al Terramar.