Dilluns es va presentar a Vilafranca el grup motor per a la transició energètica de l’Alt Penedès, que neix com una iniciativa ciutadana (oberta a tothom) de persones que volen fomentar el debat sobre les noves fonts d’energia netes, en substitució de les fòssils, augmentar la informació disponible per tal que la població pugui agafar criteri, sensibilitzar sobre aquest afer, també promocionar la creació de comunitats energètiques i, en cas que hagin d’arribar a l’Alt Penedès camps de plaques solars, incidir en la decisió d’on han d’anar col·locades i de quines dimensions han de ser.
El grup està format per un col·lectiu de persones vinculades a múltiples entitats, empreses i institucions del Penedès, i que tenen com a punt de partida el projecte Eudemon, vinculat al desenvolupament d’un protocol per prevenir, mediar i resoldre la conflictivitat relacionada amb el desplegament de les centrals eòliques i fotovoltaiques al territori. Per a Sigrid Muñiz, codirectora del projecte, “el Penedès compta amb un capital social que pot erigir-se com a base de governança per ajudar a prevenir i resoldre la conflictivitat”. Jaume Moya, codirector d’Eudemon, afirma que quan hi hagi sobre la taula projectes concrets i hi hagi conflicte, el Grup Motor hi voldrà intervenir per obrir el debat i fer propostes per tal que les necessitats globals pugui ser compatibles amb els interessos de la gent del Penedès.
Soazig Darnay i Xavier Xortó, en representació del grup, han explicat que ja han elaborat i registrat al·legacions al Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), centrats en l’exigència de transparència i democratització en la presa de decisions relatives a la planificació i instal·lació de renovables i en la incorporació de criteris de caire socioeconòmic i territorial, al mateix nivell que els tècnics i legals.
Durant la presentació del Grup Motor per a la transició energètica de l’Alt Penedès, el president de Covides Fèlix Galimany va vaticinar que després de la pandèmia, la crisi dels preus del raïm i la sequera extrema dels dos últims anys, “hi haurà un abans i un després del 2023” ja que “hi haurà molt d’abandonament de terres” i “els fons voltor se’ns tiraran a la jugular” per comprar sòl agrícola i posar-hi camps fotovoltaics. De fet, va assegurar que des de fa un any i mig recorren les parcel·les una a una a la recerca de venedors.
Des de l’Oficina d’Impuls de Transició Energètica del Consell Comarcal de l’Alt Penedès es va assegurar que la prioritat del Govern de la Generalitat és impulsar petits camps fotovoltaics per tot Catalunya, conscients que el paisatge català és un actiu que no es pot perdre, i que està relacionat amb el turisme i l’agricultura: “Cal mantenir la identitat com a territori”.
Els perills
Ara bé, també va admetre que si arriben projectes de macroparcs, la Generalitat no té capacitat per evitar-ho, tot és a mans del govern de l’Estat. A Catalunya, es calcula que el 2050 hi ha d’haver un 2,5 del terreny cobert de plaques solars, però en aquest 2,5% en queden exclosos els Pirineus, també les zones ZEPA i Barcelona i la seva rodalia immediata. A més, moltes de les naus industrials no tenen sostres preparats per col·locar-hi plaques. El debat, doncs, s’obrirà sobre quines són les zones prioritàries a mantenir, quines són compatibles i quines necessitats hi haurà d’energies renovables.
