Dilluns va tenir lloc la sessió de compareixences en què setze persones vinculades a la societat civil de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia, van defensar, a la Comissió de Governació del Parlament, la necessitat d’incloure el Penedès a la llei de vegueries, de manera que el dia que entri en vigor la llei, estigui en les mateixes condicions de partida que les altres set vegueries del país.
En representació del món econòmic i social, Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l’Anoia, el Penedès i el Garraf, va defensar que “la implementació de la vegueria podria portar al territori coses molt bàsiques com els òrgans de conciliació o la gestió de polítiques actives d’ocupació, molt necessàries en un territori que té algunes de les comarques amb més atur de Catalunya”.
El geògraf cunitenc Jaume Casañas va subratllar el fet que “el Penedès d’una banda és terra de pas, i de l’altra és terra de frontera entre dues grans àrees metropolitanes, per tant es troba en una situació delicada de la qual només se’n pot sortir si disposa d’una organització pròpia prou potent”. Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista, va afirmar que “l’únic model que per ara ha estat vigent és el de la metropolinització, que es menja el territori agrícola. Cal crear un altre model, el de la mesòpoli, que neix del territori agrícola i a partir d’aquí generar urbanisme i ciutats”. Batlle Creu que el Penedès, amb l’instrument de la vegueria, podria ser un lloc idoni per desenvolupar aquest model.
Identitat i eficiència
En nom del món cultural i associatiu, el president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, Fèlix Simon, va parlar de com “cada vegada es tenen en compte les potencialitats intrínsiques dels valors territorials, de manera que la vegueria Penedès ha de ser i serà una operació expansiva de desenvolupament territorial”. Jordi Asensi, del col·lectiu ecologista Bosc Verd, va afirmar que “la vegueria pot ser un instrument per fer una planificació més sostenible en temes com el mancomunament de serveis, el transport públic o la gestió d’infraestructures.”
Albert Tubau, president de l’IEP, va defensar que “la vegueria és l’instrument que ens ha de permetre assegurar dos vectors que no tenen sentit un sense l’altre: identitat i eficiència”. I va insistir en el fet que “l’objectiu final de la vegueria és millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen”.
Capitalitat compartida
Els grups de Junts pel Sí, la CUP, PSC i Catalunya Sí que es Pot van mostrar la seva complicitat amb els compareixents i van tractar qüestions com el finançament de la vegueria o la capitalitat. En el primer cas s’opta per la redistribució de recursos de manera que la nova vegueria no incrementi costos i, en el segon, es proposa repartir els serveis de la Generalitat equitativament entre les quatre capitals de comarca.
