Les vacances d’estiu ja són història, i amb l’arribada del setembre toca començar un nou curs i plantejar-se nous reptes d’aprenentatge. Una de les opcions més habituals i recomanables és l’estudi d’un nou idioma, un aspecte que aporta nombrosos beneficis en el desenvolupament de la capacitat cognitiva, l’agilitat cerebral o l’augment de la confiança.
1. La llengua més parlada al món
Alhora, l’aprenentatge d’una llengua serveix per ampliar els horitzons, entendre millor els altres i conèixer diferents maneres de viure. Sense oblidar l’impuls que suposa per a la carrera professional, ja que cada vegada són més les empreses que busquen candidats amb amplis coneixements d’idiomes.
I en aquest context, l’anglès continua sent l’opció més recomanable en primera instància. El fet que sigui la llengua més parlada al món, amb prop de 1.500 milions de parlants, i la que es fa servir de forma majoritària als negocis i a la comunicació internacional, la converteixen en imprescindible. Tenir un bon domini de l’anglès suposa una gran ajuda per impulsar una carrera professional, però també és una eina bàsica per poder viatjar i per relacionar-se amb ciutadans de diferents parts del món.
A casa nostra, l’aprenentatge de l’anglès es fa des de ben petits a l’escola, de manera que els infants comencin a familiaritzar-se amb aquesta llengua a edats molt primerenques. Però també aquells joves o adults que no han pogut fer un bon aprenentatge de petits, o que volen millorar el seu nivell, tenen moltes eines al seu abast, des de les acadèmies d’idiomes i les escoles oficials, fins als cursos online o les aplicacions de mòbil.
Cal, això sí, una certa perseverança i abandonar la por de comunicar-se amb els altres. Per això, un dels millors reforços per aprendre anglès és fer activitats d’immersió lingüística, com ara estades a l’estranger, colònies escolars o tallers amb monitors anglesos. Però també hi ha iniciatives del dia a dia que són recomanables per guanyar fluïdesa amb l’idioma.
Veure sèries o pel·lícules en versió original, configurar les xarxes socials en anglès, escoltar pòdcasts o llegir petits textos o notícies són algunes de les iniciatives que ens poden ajudar a millorar el nostre nivell de forma lenta, però segura. Però, sobretot, cal tenir-ne ganes i perdre la por, perquè mai és massa tard per aprendre anglès.
2. L’anglès a Catalunya, amb marge de millora
L’aprenentatge i el coneixement de l’anglès a Catalunya han experimentat una millora l’última dècada. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2008 només un 22,4% de la població catalana tenia coneixement de totes les habilitats de l’anglès, des de l’escriptura fins a la parla, passant per la lectura. Aquesta xifra havia augmentat fins al 34% deu anys després, el 2018.
El creixement més pronunciat s’havia produït en la capacitat d’entendre la llengua, que havia passat del 32% al 45,8%. En els altres apartats, els ciutadans de Catalunya que sabien llegir anglès havien passat del 30% al 41,8% en aquests deu anys, i els que podien parlar-lo, del 26,4% al 37,5%. Finalment, un 24% asseguraven el 2008 que el sabien escriure, una xifra que deu anys després havia crescut fins al 36,5%.
Amb tot, el marge de millora en el coneixement de la llengua anglesa continua essent ampli. En el context europeu, Catalunya ocupa des de fa anys llocs discrets als rànquings anuals que s’elaboren sobre el domini de l’anglès. L’últim rànquing d’Education First EPI, corresponent a l’any 2022, situa Catalunya al lloc 18 d’Europa, amb 581 punts, al mateix nivell que Bulgària.
No només està per darrere dels països del nord i el centre d’Europa, sinó que també es veu superat per països com Portugal, Grècia, Romania o Hongria. Dins de l’Estat espanyol, però, Catalunya es troba a la part alta de la taula, només superada en aquest aspecte per Galícia. El millor nivell d’anglès a l’Estat el té la població entre 26 i 40 anys, mentre que els menors d’aquesta edat mostren un retrocés en els últims anys, un fet que es pot atribuir als efectes que han tingut sobre els estudiants la pandèmia i els confinaments.
Entre els motius que expliquen aquest nivell d’anglès al país, els experts apunten al poc consum audiovisual en versió original que hi ha en comparació amb altres països europeus, a la desigualtat econòmica entre famílies, que fa que no totes puguin garantir l’accés dels seus fills a una acadèmia, als requisits poc exigents del professorat o al fet que tenir un bon nivell d’anglès no és imprescindible per obtenir un títol universitari.
3. Anglicismes al català
Un exemple que la llengua anglesa és cada cop més present arreu del món es pot trobar amb la gran quantitat d’anglicismes que es fan servir o s’incorporen a altres llengües, adaptant-se a les normes de la fonètica i l’ortografia. Futbol, pàrquing, film o tiquet són alguns dels mots provinents de l’anglès que fa temps que ja s’han normalitzat a la llengua catalana. Amb tot, l’ús d’anglicismes s’ha disparat les últimes dècades, especialment en àmbits com el tecnològic, l’esport o el món de la comunicació.
Algunes d’aquestes paraules ja són acceptades al diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com ara dron, mentre que altres, tot i no ser-ho encara, tenen un ús cada cop més extens entre la població o els mitjans de comunicació. Es tracta de mots com best-seller, streaming, podcast, coworking, spam, play-off, jet lag, password, tie-break o single.
L’encarregada de filtrar els anglicismes al diccionari normatiu és la comissió lexicogràfica de l’IEC, que rep les diferents propostes i decideix si s’accepten o es busquen alternatives. Aquí també influeix el fet que molts dels manlleus ja han passat per altres llengües romàniques, fet que facilita la feina a l’hora d’adaptar-les al català.
4. “Si es té voluntat, mai s’és massa gran per aprendre anglès”
Entrevista a Maria Domingo, veïna de Calafell. Filòloga. Professora d’anglès prejubilada.
Ha canviat amb el temps la percepció de la importància que té saber anglès?
Sí, molt. Quan jo tenia divuit anys no hi havia gaires professors d’anglès aquí. De fet, hi havia poca gent que sabés l’anglès bé. Moltes de les classes es feien a l’estiu. Però les coses van anar canviant, sobretot amb la revolució de la tecnologia, que ha fet que l’anglès sigui essencial. Ja ho era abans, però ara encara ho és més.
Per què és important aprendre anglès?
Perquè, agradi o no agradi, és la llengua que s’ha parlat a tot arreu, i la vida t’hi porta. Per una banda, perquè ells han estat molt colonitzadors, però també perquè és una llengua amb una gramàtica fàcil que ajuda molt a l’hora de començar a fer l’aprenentatge. Al final, han estat els negocis i l’economia el que han fet que sigui important, i això ha fet que les universitats anessin veient amb el temps que era rellevant impartir l’anglès.
És diferent l’ensenyament per a la gent més jove que per als que comencen de més grans?
Sí que ho és. Per als joves i els petits ara hi ha una gran quantitat de tecnologia que és fantàstica per a l’aprenentatge. De més petits, l’aprenentatge és més ràpid, perquè ho capten tot de seguida, ja que tenen molta memòria visual i materials com les tauletes ajuden molt. A la gent gran els costa més, no és tan ràpid. Però el que jo he vist és que, si algú vol aprendre una llengua, l’aprèn, independentment de l’edat que tingui. L’experiència em diu que mai s’és massa gran per aprendre anglès, però la voluntat és important. Si algú es capfica que no ho podrà fer, segurament no ho farà.
Per als més joves, suposo que ara també és diferent que anys enrere. Vivim en un món ple d’anglicismes i amb una forta influència de la llengua anglesa.
Sí, però el que passa és que l’anglès també ha anat canviant. La llengua anglesa que es parla a tot arreu ha anat evolucionant i no existeix una acadèmia de la llengua. Això fa que sigui més fàcil entendre’l, però alhora es veuen moltes errades. A la televisió i a les cançons es parla un anglès molt col·loquial o el que s’anomena black english.
Què és el black english?
És la llengua anglesa que parlaven els negres quan van ser colonitzats. El trobem en moltes expressions com, per exemple, quan en una cançó diuen I wanna, en lloc de I want to.
Per què Espanya i, en grau més baix, Catalunya continuen en llocs poc destacats als rànquings europeus de domini de l’anglès?
Crec que aquí anem retardats en l’aprenentatge de llengües estrangeres perquè no es donen les facilitats que caldria. Els governs no li han donat tanta importància, a diferència de països com Holanda i Alemanya, on des de petits s’ha treballat molt això. A més, ara mateix hi ha molta competència en l’oferta d’aprenentatge i moltes famílies no miren massa a quins llocs porten els seus fills. Sembla que tothom en sap i no és així.
A més d’estudiar, què pot fer algú per millorar l’anglès?
Mirar pel·lícules, fer servir aplicacions de mòbil que fan xerrades del nivell que tu necessitis, parlar amb els estrangers que venen per aquí… Les sortides d’estiu a l’estranger també són molt recomanables.
Pel que fa a les diverses titulacions d’anglès, totes tenen la mateixa validesa? N’hi ha de més recomanables?
Actualment, com que l’anglès americà està molt de moda, molts es decanten pel Toefl o similars. Jo sempre vaig treballar amb els british, amb Cambdridge i Oxford, que són els que van començar. Però a nivell de gramàtica i d’anglès, és similar i tots tenen un bon resultat. Potser pel que fa a titulació, Cambridge continua pesant una mica més, perquè són els més veterans.
