L’Ajuntament de Sant Martí ha fet públic l’estudi que el mes de maig de l’any passat va encarregar per censar la població de senglars al municipi i poder determinar així mesures per reduir la conflictivitat persones-senglars.
Les dades s’han obtingut a partir de la instal·lació de cinc càmeres en diversos punts on es van observar rastres permanents de senglars. Així doncs, de maig a novembre es van captar les imatges que han servit per determinar quants senglars hi ha al municipi. Tenint en compte que un 25% de la zona apta per senglars no s’ha pogut prospectar per ser impenetrable, s’ha fet una hipòtesi de màxims i una de mínims i s’ha conclòs que al terme municipal de Sant Martí hi ha entre 77 i 66 senglars. Si aquesta xifra es posa en relació amb la quantitat de senglars que pot suportar l’ecosistema d’acord amb la quantitat d’aliment que proporciona, Sant Martí podria tenir-ne fins a 275. Per tant, des del punt de vista ecològic, no es pot parlar de superpoblació.
Altra cosa és la capacitat de càrrega social, és a dir, el nivell de molèsties a partir del qual hi ha queixes. Segons l’autor de l’estudi, Josep Costa, en la majoria dels casos, els senglars s’acosten als nuclis urbans no perquè els falti menjar al seu hàbitat, sinó que obeeixen a una regla que regeix el món animal: la del mínim esforç.
Més caça que mai
L’estudi desmenteix també que la població de senglars augmenti perquè es caci menys. Si bé és cert que hi ha menys caçadors, avui dia ens trobem en el màxim punt de caça de senglars de la història. I malgrat això, la població de senglars augmenta.
El motiu cal buscar-lo en el perfil de la població de senglars. A Sant Martí hi ha gairebé el doble d’exemplars cries i joves que adults. En això hi incideix la caça, que no actua com ho faria la depredació natural (els que primer caurien serien cries, joves i vells), sinó al contrari; es cacen els senglars adults i això desestructura la població. S’eliminen els exemplars dominants, els que defensen el seu territori i expulsen altres senglars, i els joves s’agrupen. A més, si el que s’elimina és una femella dominant, el grup de femelles joves creix i això suposa un increment del 33% de cries.
Les solucions que l’estudi aporta per evitar el conflicte persones-senglars, impliquen mantenir els tolls d’aigua permanents dins les zones forestals, afavorir la presència d’alzines adultes i figueres dins el bosc i, ja en l’àmbitcívic, evitar deixar deixalles fora dels contenidors, no deixar restes de triadures de verdures en horts i no alimentar deliberadament els senglars.
L’estudi proposa també que, vist la quantitat de fauna autòctona que s’ha detectat gràcies a les càmeres de vídeo, s’habilitin zones per albirar aquestes espècies i així treure’n profit com atractiu turístic.
Camins tallats per fer batudes
Davant les dades aportades per l’estudi, l’alcalde Pere Ventura, no creu necessari prendre cap mesura anticonceptiva per controlar la natalitat, ja que no s’està davant de cap superpoblació. En canvi, sí que veu factible instal·lar abeuradors en o fer algun toll permanent per evitar que s’apropin als nuclis urbans a veure aigua.
Ventura ha demanat que sigui la Generalitat, que és l’administració que té competència en caça, la que entomi el debat i prengui les mesures pertinents. Finalment, ha anunciat que es continuarà prohibint el tall de camins públics per a la caça.
