Amb el nom d’Acollir és fer família, el Departament de Drets Socials de la Generalitat va presentar aquest dimarts al Vendrell una campanya que té com a objectiu aconseguir més famílies d’acollida al Penedès. El Centre Cívic l’Estació es va omplir per escoltar el testimoni de diverses famílies del territori que han acollit infants en situació de vulnerabilitat els últims anys.
Tal com va remarcar el director de l’Institut Català de l’Acolliment, Josep Maria Forné, poder estar en un “entorn familiar segur és el més adient per al desenvolupament dels infants tutelats“. Per això, la Generalitat busca famílies que puguin acollir-los durant un temps determinat, amb l’opció que després puguin tornar a les seves famílies biològiques, si això és possible.
Quatre tipus d’acolliment
Actualment, al Penedès hi ha 64 infants que han estat acollits en 54 famílies. A aquests cal sumar-hi 6 infants més que fan una convivència de caps de setmana i vacances. Però calen més persones que vulguin acollir, en qualsevol de les quatre modalitats que hi ha. Una d’elles és l’acolliment d’urgència i diagnòstic, en la qual es fa un acolliment temporal de nadons que han estat desemparats com a mesura protectora. En aquests casos, la convivència té lloc mentre es valora l’evolució de la família biològica i les circumstàncies que l’han fet desemparar.
Aquest tipus d’acolliment és el que ha realitzat la família Cusidó-Cañadillas, del Vendrell. A banda de les seves dues filles biològiques, han fet fins a 3 acolliments d’urgència, l’últim dels quals, d’un bebè de 4 mesos. Explicant el seu testimoni, els dos progenitors van apuntar que la relació amb els anteriors infants acollits s’ha mantingut posteriorment: “ara som els seus tiets del Vendrell”.
També la família Vidal-Sastre va explicar la seva experiència fent un acolliment simple, una modalitat en la qual la finalitat és que l’infant pugui retornar amb la seva família biològica al cap de dos anys. “Vam conèixer aquesta possibilitat a través d’amics, i després de molt parlar-ho, ens hi vam llençar”, van apuntar. En el cas que no sigui possible el retorn a la família biològica, l’acolliment pot esdevenir permanent, que és la tercera modalitat.
Les germanes Laia i Iara Roca van explicar la seva experiència des de l’altra costat, com a nenes que van ser acollides quan tenien 4 i 6 anys per una família que ja ha esdevingut la seva a tots els efectes. Ambdues van valorar la importància de poder estar juntes durant tot el seu creixement.
Finalment, també hi ha els acolliments en unitats convivencials d’acció educativa, orientades a infants amb necessitats especials. En aquests casos, un dels membres de la família té titulació, formació i experiència per atendre aquestes necessitats. A Catalunya hi ha gairebé un miler d’infants acollits en prop de 800 famílies acollidores. Els interessats en acollir un infant poden tenir més informació en aquest enllaç.
