Cecilya Mestres, la vilafranquina que triomfa a l’escena europea de blues i rock 50s

0
601

El 2023 serà un any difícil d’oblidar per la cantant Cecilya Mestres (Vilafranca del Penedès, 1992). Aquesta vilafranquina establerta a París des de fa 5 anys ha vist com el disc Back in 1955, editat amb el seu grup The Candy Kings ha estat seleccionat en diferents llistes dels millors àlbums de l’any de Rhythm’n’Blues i Rock’n’Roll. A més a més, el programa anglès The Blues Lounge Radio Show ha escollit Mestres com a millor artista femenina de l’any de blues internacional. Indicadors tots ells que certifiquen que la carrera musical de la penedesenca avança amb decisió.

“No m’ho esperava per res del món”, se sincera Mestres a La Fura. “Jo a principis del 2023 tenia només 4 concerts programats per tot l’any, i n’hem acabat fent més de 30 per França, Portugal, Bèlgica i Espanya, ha estat una passada”, afegeix des de Vilafranca, on ha aprofitat un descans per passar un dies abans d’iniciar una nova gira per França.

Back in 1955 es va editar el febrer de l’any passat a través del segell espanyol Meseta Records. Era el disc de debut del seu últim projecte musical, Cecilya Mestres & the Candy Kings, que la cantant va impulsar juntament amb el guitarrista Rodolphe Dumont. La bona rebuda els ha permès fer-se un nom dins l’escena de blues, rock i rock-a-billy de França i consolidar una proposta musical que la vilafranquina porta desenvolupant des de fa gairebé 10 anys.

Del Penedès a París, via Mallorca

La carrera musical de Mestres va començar al Penedès, on va estudiar música des de ben petita i es va estrenar a dalt dels escenaris amb només 14 anys. Després de formar part de projectes com Songbird, Vincent Van Rock o Insomnia, la vilafranquina va començar un periple que la va dur fins a Mallorca, on va treballar actuant al circuit d’hotels.

També va ser allà on, a través d’un contacte, va descobrir la seva passió pel blues i el rock dels anys 50. “Era una música que ressonava amb la meva personalitat i amb la meva veu i m’hi vaig abocar. Cada setmana escoltava una pila de discs”, rememora. El seu pas pel programa de televisió La Voz li va permetre conèixer el guitarrista Nacho Ladisa, que se la va endur de gira per Argentina, Alemanya i Àustria, abans de fer el salt a França: “Un bateria que vaig conèixer em va dir que, per l’estil de música que feia, havia de provar d’anar a França, ja que allà es porta molt aquest rollo retro”.

Així va ser com Mestres ho va deixar tot i se’n va anar a París el març del 2019, on es va instal·lar en un diminut habitatge de 8 metres quadrats “situat en un vuitè pis sense ascensor” que li va proporcionar un amic. En només 15 dies li van oferir el primer concert, fet que li va confirmar que l’aventura francesa podia ser encertada.

Una pandèmia i 2 discs

Al país veí hi ha una important escena de rock dels anys 50 i rock-a-billy, que ha fet que Mestres s’hagi pogut elaborar una carrera musical, primer amb el grup de covers Hot Tamales i després amb els Candy Kings, ja amb temes propis. Entremig, i durant els mesos més durs de la pandèmia, en què va estar 90 dies tancada al seu minúscul pis, va aprofitar per fer el seu primer disc en solitari, Cherry Blossom, més centrat en el rock d’arrels americanes, el folk i el country.

Després van arribar els Candy Kings i el disc Back in 1955, amb una gran rebuda que els ha permès assentar-se i mirar el futur amb molt d’optimisme, tot i que la jove no amaga que molts cops encara pensa en el Penedès. Però és conscient que “fent l’estil que faig, aquí no podria viure de la música, hauria de fer una altra cosa o tenir un grup de versions”.

De cara al 2024, el grup de Mestres ja comença a tenir una agenda d’actuacions important, i el seu desig seria poder actuar amb els Candy Kings a la seva ciutat o a algun lloc de Catalunya, una cosa que encara no ha pogut fer. A finals d’any, també preveuen entrar a gravar el seu pròxim disc.

FER UN COMENTARI