La Diputació de Barcelona i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya aportaran 465.000 euros per a la rehabilitació i restauració del monestir mil·lenari de Sant Sebastià dels Gorgs, al terme municipal d’Avinyonet del Penedès. Les obres es duran a terme al llarg d’aquest any i el vinent i es concentraran en dues intervencions: una per conservar els murs i cobertes i l’altra per consolidar l’estructura de l’edifici.
L’anunci s’ha fet aquesta setmana coincidint amb l’acte de signatura del conveni entre l’Ajuntament d’Avinyonet i la parròquia de Sant Sebastià dels Gorgs, del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat en relació al conjunt del monestir romànic. Aquest conveni té una vigència de 25 anys i arriba després que l’anterior, signat fa vint anys, hagi finalitzat. L’objectiu d’aquest acord és que s’assoleixi la restauració integral i l’acondicionament del complex monàstic i el seu entorn tal com contempla el Pla Director del Monestir.
L’alcalde del municipi, César Herráiz, ha subratllat la importància d’aquest conjunt amb més de mil anys d’història, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional: “És l’origen del poble i és l’orgull del nostre municipi i esperem que aquesta restauració permeti dinamitzar culturalment tot el complex monàstic, amb l’objectiu que reverteixin també en la dinamització turística penedesenca i la major vertebració de serveis en benefici de la ciutadania, en general, i del municipi en particular”.
Per part de la Diputació, Sergi Vallès, president delegat de l’àrea d’infraestructures i territori, ha subratllat la tasca que des d’aquest ens es fa per ajudar a preservar el patrimoni, mentre que el director dels Serveis Territorials de Cultura al Penedès del govern de la Generalitat, Romà Cabo ha subratllat les sinèrgies que es creen quan, com és el cas, col·laboren diferents entitats públiques i institucions.
El monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs va començar a restaurar-se fa vint-i-cinc anys, gràcies a la demanda i insistència del rector d’aleshores, mossèn Margarit, que en arribar va trobar-se un complex pràcticament debastat. Ell va ser l’artífex del primer conveni entre l’Ajuntament del municipi i el Bisbat i també fou qui aconseguí que la Generalitat declarés l’eficifi Bé Cultural d’Interès Nacional.
