Aparador de maig

Les Fires de Maig s’estructuren en diferents sectors. El de l’automoció té com cada any una presència molt destacada ocupant el primer dels pavellons firals. Hi participen 16 concessionaris i 21 marques diferents, cosa que el converteix un aparador únic per conèixer l’oferta automobilística de la comarca concentrada en un sol espai. El pavelló, totalment equipat i amb tots els serveis per als visitants i els expositors, permet passejar i veure còmodament tota l’oferta automobilística.

A banda de les ofertes específiques que cada concessionari ofereix per les Fires, tots els sectors impulsen una acció de promoció de les vendes que consisteix a sortejar 3.000 euros entre tots els visitants que hagin comprat un vehicle al llarg dels tres dies de la mostra i que s’aplica en forma de descompte directe.

El pavelló del Comerç

El segon pavelló del recinte firal i el pavelló semicobert acolliran tots els estands del sector comerç i serveis. En total, seran més d’una quarantena, cosa que representa el 40% del total d’expositors que participen en les Fires de Maig.

Enguany, i com a novetat, ocuparà un estand de 120 m2 un estand de l’associació de comerciants Vilafranca Activa, entitat sorgida a finals de l’any passat com a suma de Centre Vila i l’Associació de Comerciants de la Girada. En aquest gran estand propi l’associació té previst explicar els principals actius del comerç local a la vila i comptarà també amb un espai on al llarg dels tres dies alguns dels associats oferiran demostracions, presentacions i xerrades.

Igual que el sector de l’automoció, el del comerç incentivarà les vendes durant les Fires amb el sorteig d’un val de compra de 1.000 euros.

Plaça del Vi

Un altre espai destacat de les Fires de Maig és la zona gastronòmica, situada a l’exterior, en un dels extrems de la zona entre pavellons. En aquesta zona es concentraran els estands relacionats amb l’alimentació, sobretot artesans que ofereixen productes propis, a més de l’estand de la DO Penedès, a l’anomenada Plaça del Vi, on es podran fer tastos de vins de la zona de diversos elaboradors inscrits a la denominació.

A tocar de la plaça del Vi hi haurà la zona de les entitats. La regidora de Comerç, Lourdes Sánchez, ha destacat el pes que està prenent aquest espai que reuneix associacions i entitats i al qual cada any s’afegeixen nous estands.

Sense maquinària agrícola

Per primera vegada a la història moderna de les Fires de Maig, enguany no comptaran amb cap expositor de maquinària agrícola. I és que tot el sector va decidir fa uns mesos no participar en la mostra multisectorial en solidaritat amb la crisi que està patint la pagesia i que, en conseqüència, els afecta pel fet que han vist caure les vendes de maquinària gairebé a la meitat.

A banda d’exposar els seus productes i serveis i oferir descomptes destacables, els expositors de les Fires de Maig tenen un paper actiu a la mostra. A l’espai Demo, situat al pavelló d’automoció, alguns d’ells oferiran al llarg del cap de setmana diverses presentacions, xerrades i tallers.

Les Fires de Maig es respiren a tot Vilafranca, no només a la zona esportiva. D’aquesta manera, gairebé una cinquantena d’artesans, pintors i brocanters se sumen a la iniciativa amb una mostra que se situa a les portes de l’espai firal i que funciona durant els tres dies de Fires.

Al centre de Vilafranca l’activitat cultural s’intensifica aquest cap de setmana. Aquest mateix divendres, coincidint amb Fires i a tocar d’elles, a l’Auditori municipal, es lliuren els Premis del 58è Concurs Tastavins DO Penedès, per exemple, o diumenge al matí, a l’exterior d’aquest mateix auditori la Xarxa d’Espectacles Infantils i Familiars de Vilafranca celebra el seu aniversari amb una matinal plena d’activitats per als més petits.

Un dels actes més destacats és, sens dubte, la diada castellera de Fires de diumenge al migdia a la plaça de la Vila protagonitzada per les colles locals de la ciutat: Castellers de Vilafranca, Xicots de Vilafranca i Joves Xiquets de Vilafranca.

Quan es parla d’unes Fires de Maig centenàries no és en va. De fet, es té constància que l’any 1528 l’emperador Carles va concedir a Vilafranca el privilegi de celebrar una nova fira a començaments del mes de maig que se sumava així a la que se celebrava habitualment el mes d’octubre (fira de Sant Lluc o del Sembrar). Aquesta Fira de Maig, adopta al llarg de la història diferents noms: Fira dels Apòstols, Fira del Congre, Fira del Rosari, Fira de l’Aurora, fins que al segle XIX, coincidint amb els corrents romàntics, se la comença a anomenar Fires dels Enamorats, molt probablement perquè esdevenia punt de trobada i relació dels joves de la comarca.

La proclamació de la Segona República va suposar un impuls i un nou despertar per a les Fires de Maig; l’any 1932 l’Ajuntament potencia el seu caràcter agrícola i industrial amb la intenció de fer-les esdevenir un revulsiu econòmic per a Vilafranca i la comarca. A més, va reforçar-ne el caràcter cultural i festiu, programant diversos actes paral·lels al seu voltant i passant-les a anomenar Fires i Festes de Maig.

Amb la Guerra Civil i durant les primeres dècades del franquisme les Fires de Maig deixen de convocar-se. Caldrà esperar fins a l’any 1957 perquè la Comisión de Fomento de Ferias y Mercados de l’Ajuntament franquista recuperi l’espai de les rambles com a recinte firal.

L’any 1989 obrirà una nova etapa per a les Fires de Maig, ja que es crea el Patronat Municipal de Comerç i Turisme, i s’articulen diferents comissions dels sectors involucrats en les fires i es dona l’impuls necessari per deixar les rambles i fer un trasllat definitiu al pavelló firal de la zona esportiva municipal.

Des del 2016 les Fires de Maig les organitza el Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca.

Xavier Lecegui, president de l’associació de comerciants Vilafranca Activa

Quants associats formen part actualment de Vilafranca Activa?

Al voltant dels 170.

L’entitat és fruit de la fusió de les associacions Centre Vila i Comerciants de la Girada. Teniu previst incorporar comerços d’altres zones de Vilafranca?

Els estatuts ho contemplen i, per tant, és la nostra intenció fer-ho, tot i que per ara encara no ens hi hem dedicat a fons. En aquests primers mesos ens hem centrat molt a recuperar botiguers que abans havien estat de Centre Vila i ara no en formaven part i a fer-ne de nous. I també ens hem dedicat molt a tirar endavant campanyes.

Quin full de ruta teniu, fareu campanyes i accions molt diferents de les que fèieu habitualment? En deixareu de fer algunes?

Les accions que s’estaven fent a la Girada (fira de Vins Rebels, fira de la Castanyada, la Tiona…) es continuaran fent i s’intentarà adaptar totes les que es puguin de les que feia Centre Vila perquè es repliquin allà.

Pel que fa a accions del centre, es mantindrà la Nit dels Expositors, la Botiga al Carrer i el Fora Estocs, mentre que el Shopping Night es modificarà: li canviarem el nom, potenciarem molt més les activitats de tarda i vespre i escurçarem una mica la nit, perquè a partir de quarts d’onze el degoteig de botigues que van tancant és constant.

La pista de gel de la campanya de Nadal, es mantindrà?

No. L’any passat ja vam tenir molts dubtes de fer-la i finalment vam tirar-la endavant, però aquest la descartem d’entrada. Ara estem treballant en la campanya de Nadal i a buscar alternatives que ens permetin aconseguir l’impacte que tenia la pista de gel. Era un reclam de moltíssima gent que venia cada any a Vilafranca per patinar i hem de ser capaços de fer una campanya que sigui prou atractiva.

El nombre de locals tancats a Vilafranca no para de créixer. Aquest és el gran repte a afrontar per l’Associació?

Els reptes estratègics i de ciutat els abordem conjuntament amb l’equip de govern i la resta de grups municipals. El problema dels locals buits passa a Vilafranca i a molts llocs; tenir un local amb un comerç obert té una sèrie de despeses fixes molt grans i hi ha moltes causes que no ens ajuden, començant pels preus dels lloguers. Que es demanin molts diners pel lloguer no és nou i no seria un problema, si realment hi hagués una activitat al carrer que permetés poder-los pagar, però el problema està en la captació de gent.

És el peix que es mossega la cua…

Exacte. Com a sector tenim dos grans fronts oberts: intentar minimitzar les fugues de compradors cap a altres ciutats i aconseguir captar gent de fora. Per això necessitem tenir uns accessos adequats, uns aparcaments, una senyalització, un entorn net, il·luminat, segur… i, sobretot, cal que hi hagi oferta comercial. Aquí és on el tema dels locals pren importància. L’Ajuntament ja va fer una diagnosi i ara ens toca reunir-nos per començar a pensar quines accions es poden fer per donar el tomb a la situació i revertir la tendència. És important aconseguir tenir el màxim de locals oberts per oferir una oferta comercial àmplia i que la gent vegi que val la pena venir a Vilafranca a comprar.

Què li falta a Vilafranca?

D’activitats se’n fan moltes, hi ha un teixit cultural i associatiu molt ric que organitza moltes activitats al carrer, però ens falta millorar els accessos, una bona senyalització dels aparcaments que expliqui també tots els aparcaments dissuasius que hi ha a la vila, replantejar els mercats dels dissabtes… Hi ha moltes coses que s’han d’acabar fent.

I la venda on line? Per la pandèmia semblava que el comerç local hi apostava i que ho veia com una oportunitat de futur. Ha quedat en no res?

El nostre objectiu no és utilitzar la venda on line, perquè el dia que venguem més per internet que a la botiga, tancarem. I si abaixem la persiana desertitzem els carrers de comerços i darrere nostre hi van molts altres sectors. L’on line l’hem d’utilitzar per visibilitzar-nos, per cridar l’atenció i donar a conèixer el que tenim a la botiga, però el nostre objectiu és vendre a la botiga. També cal mentalitzar les noves generacions de la importància de comprar a l’establiment, hem d’aconseguir que prenguin consciència de tot el que comporta comprar per internet.

Comprar és un acte revolucionari, diuen.

Igual que s’està fent molta feina en l’àmbit de l’alimentació, traient de les màquines expenedores els productes processats, apostant per menús escolars saludables elaborats amb productes de proximitat, etc., hem d’aconseguir mostrar quines conseqüències té comprar des del mòbil. M’agradaria que avui un jove de 16 anys sàpiga que quan està comprant un article al comerç local està ajudant a mantenir molts llocs de treball i que aquest producte que compra està gravat amb tot d’impostos que després reverteixen en el seu poble i a poder gaudir de molts  serveis que tots necessitem. Per contra, quan ho fa a través de plataformes, no se sap ni on tributen, ni quines condicions laborals tenen els treballadors, es genera una petjada ecològica enorme…

A les Fires, Vilafranca Activa hi participa amb un nou espai. Què en pot esperar el visitant?

El nostre objectiu amb aquest espai és representar tot el comerç de Vilafranca, poder-nos explicar, no tant com a associació, sinó com a sector. Hi anem per donar informació, explicar com és el nostre comerç i fer valdre tots els actius que tenim, i que són molts. És el nostre primer any, esperem que en els següents puguem omplir el pavelló amb el nostre comerç i que la gent que vingui a les Fires de Maig conegui què és el comerç de Vilafranca.

L’equip de govern ha indicat que té intenció d’escoltar tots els agents econòmics implicats en les Fires per, si es considera oportú, introduir canvis de cara a pròximes edicions. Es posarà sobre la taula un possible canvi d’emplaçament de la mostra?

No es pot simplificar. Quan es fa una proposta s’ha de fer amb tots els elements contemplats i valorats i un canvi d’emplaçament no és senzill, hi ha molts aspectes que s’han de tenir en compte. En algun moment es va plantejar posar la maquinària agrícola al carrer Comerç, per potenciar-lo i per subratllar també el vincle que té amb el sector. Es va descartar perquè la proposta no estava tancada ni vinculada amb la resta de fira.

Aquest any la maquinària agrícola no estarà present a les fires.

No, i això ens ha de fer reflexionar sobre quin paper tenia la maquinària agrícola fins ara a les Fires de Maig i en què es podria convertir a partir d’ara.

Teniu alguna idea?

Fa anys Vilafranca tenia el Firavi, una fira tècnica del sector del vi. En el seu dia aquesta fira tenia un sentit perquè molts cellers creixien i s’havien de posar al dia. Ara el que ens trobem és que hi ha molts petits productors i trobo que seria molt escaient recuperar una fira sectorial que els fos útil i que pogués aglutinar el sector de la maquinària, productes, etiquetatge, comercialització, enoturisme, cellers…

Al carrer Comerç?

Podria tenir molt sentit.

Jaume Nicolàs, membre de la Comissió de Fires de Maig en representació del sector d’automoció

Amb quines expectatives encara el sector de l’automoció la participació en les Fires de Maig?

Des de la pandèmia que les vendes havien caigut dràsticament i cada principi d’any havíem registrat caigudes del 10% sobretot en el canal particular, que és el que a nosaltres com a concessionaris ens interessa més. Aquest any la tendència s’està revertint, el canal particular està creixent prop d’un 15% i a les nostres comarques gairebé un 20%.

A què atribuïu aquest augment de vendes?

Les marques estan creant nous productes que fan que la gent no tingui dubtes a l’hora de comprar i els concessionaris estem fent molt bona feina també. Durant anys els compradors han tingut incertesa davant l’agenda 2030 i ara que ha quedat palès que no és assumible ni hi ha la capacitat per fer-ho, s’han decidit a comprar.

Quants vehicles es venen habitualment a les Fires de Maig? Preveieu que aquesta tendència a l’alça de les vendes es noti també aquests tres dies?

Els últims anys les vendes mitjanes han estat d’entre 120 i 140 vehicles. I sí, aquest any som optimistes i, en principi, n’hauríem de vendre més.

120 o 140 vehicles en tres dies són xifres importants…

Sí, i no són habituals en altres fires multisectorials. Però a Vilafranca fa molts anys que s’estan fent les coses bé i els concessionaris veiem com la gent s’espera a les Fires de Maig per comprar, perquè saben que hi ha ofertes especials. A més, hi ha l’incentiu del sorteig dels 3.000 euros per la compra d’un cotxe. L’altre aspecte important de les fires de Vilafranca és que concentren en un pavelló totes les marques presents ara mateix al mercat i de cara al visitant és molt atractiu i útil. Aquest any comptarem amb una marca més, una de xinesa, i havíem de tenir també cotxes Tesla, tot i que la situació de la marca d’aquestes darreres setmanes ha fet que finalment no vinguin. Però que hi hagi marques com Tesla, que es ven per internet, que hi vulgui ser present vol dir que a Vilafranca s’està fent una bona tasca.

La fira és una bona manera de prendre el pols del sector?

Totalment. Les Fires de Maig ens indiquen bastant com anirà l’estiu i cap on va el mercat.

Hi haurà oferta de vehicles elèctrics?

Sí. Totes les marques han apostat pel vehicle elèctric i, evidentment, a la fira hi seran. A més, els concessionaris oferirem assessorament sobre les prestacions d’aquesta mena de cotxes.

Perquè noteu que encara hi ha desconeixement al voltant del cotxe elèctric?

Molt. Hi ha gent que vol comprar un vehicle elèctric tant si com no, però potser per les seves necessitats els aniria millor un híbrid endollable. Si vols un vehicle elèctric i aquest et cobreix el 95% de la teva rutina diària, pots comprar-lo perfectament, però si no tens un lloc on carregar-lo amb assiduïtat i segur que sempre tindràs disponibilitat, és més complicat. Tot i així, els concessionaris també oferim servei de muntatge de càrrega a casa.

Noteu que creixen les vendes de cotxes elèctrics?

No. Les vendes estan estabilitzades, es va treballant, però no hi ha un augment significatiu. Crec que ara mateix s’ha cobert la demanda que hi havia i no s’està notant l’increment exponencial que hi hauria d’haver, si s’anés cap a la mobilitat 100% elèctrica. Això suposo que es mantindrà així fins que els organismes pertinents decideixin que no es pot entrar en algun poble o ciutat si no és amb vehicle elèctric.

La crisi de subministraments del sector de l’automoció ja s’ha superat? Encara cal esperar mesos per tenir un cotxe nou?

Totalment superada, allò d’esperar sis o vuit mesos per tenir el cotxe ja ha quedat enrere. De fet, ara els mercats s’estan inundant de vehicles, les fàbriques van a producció plena i els terminis de producció són molt curts.