El maridatge perfecte: vi i jazz

Una de les raons de ser del festival és la gran oferta musical que s’ofereix. Pel Vijazz han passat grans artistes internacionals com Chick Corea, Marcus Miller o Gregory Porter. Hi ha concerts per a tots els gustos i per a tots els públics. Per als amants del jazz, per als que s’estan obrint a l’estil jazzístic i per als que passen a fer una copa i, evidentment, s’hi acaben enganxant. Aquest any la qualitat del cartell no queda lluny del nivell de les edicions anteriors i el primer gran nom que trepitjarà l’escenari principal, situat a la plaça de Jaume I, serà la pianista japonesa Hiromi, que arriba al Vijazz amb el seu nou projecte Sonicwonder, molt aplaudit per la premsa especialitzada. La nit de dissabte s’omplirà de groove i funk de la mà del virtuós teclista nord-americà Cory Henry i el tancarà la veu captivadora de Lizz Wright que presentarà en exclusiva –en el seu únic concert a l’Estat– el seu darrer disc Shadow.

Les actuacions a l’escenari principal les completen grans noms com el saxofonista americà Marcus Strickland Twi-Life, el virtuós guitarrista britànic Mansur Brown, o la presentació per primer cop al nostre país del grup Léon Phal.

ELS TRES CAPS DE CARTELL

Hiromi’s Sonicwonder – Divendres 5 de juliol a les 23 h

Nascuda a Hamamatsu (Japó), Hiromi va començar a estudiar piano quan tenia sis anys. Amb 17 anys Chick Corea la va convidar a tocar amb ell en un concert a Tòquio. Va assistir al Berklee College of Music a Boston, on va ser assessorada per la llegenda del jazz, Ahmad Jamal. L’àlbum funky Sonicwonderland difereix molt de l’àlbum d’estudi anterior d’Hiromi, Silver Lining Suite (2021), que incloïa un quartet de corda. Així i tot, els dos discos comparteixen un aspecte: amplien les idees introduïdes durant la sèrie de col·laboracions d’Instagram “One Minut Portrait”, creada durant la pandèmia de la covid-19.

Cory Henry – Dissabte 6 de juliol a les 23 h

El teclista nord-americà Cory Henry ha captat l’atenció dels fans de tot el món, oferint espectacles amb entrades esgotades a Espanya, Àmsterdam, Austràlia i a tots els Estats Units. Ha estat nominat tres vegades als Grammy Awards i el 2022 va guanyar el seu primer premi Grammy Llatí a l’àlbum de l’any per la seva col·laboració a Motomami de Rosalía. Henry crea un so funky completament únic, amb jazz, R&B, gòspel i electrònica com a components bàsics. És una de les forces impulsores del jazz contemporani. Cory Henry toca l’orgue des dels 2 anys i amb 6 ja actuava al Teatre Apollo de Harlem. Ha col·laborat amb Imagine Dragons, Smino o Lucky Daye. El seu últim àlbum, Church, fa vibrar l’espectador.

Lizz Wright – Diumenge 7 de juliol a les 22 h

Qualificada pel The New York Times com a “una contralt suau i fosca que posseeix qualitats que podrien associar-se amb el bourbon envellit en barrils o el cuir suau com la mantega”, l’aclamada vocalista i compositora, Lizz Wright canta amb un elevat reflex del teixit cultural d’Amèrica. Wright és una de les grans cantants nord-americanes modernes amb una il·lustre carrera de 20 anys. Tot just acaba de llançar el seu nou àlbum d’estudi Shadow, produït per Chris Bruce i amb la producció executiva de Lizz Eright Blues & Greens Records. Whright treballa amb el conegut enginyer Ryan Freeland, amb el qual va gravar Grace i col·labora amb la llegenda de la música Bonnie Raitt. Shadow compta també amb col·laboracions dels aclamats artistes Angelique Kidjo i Meshell Ndegeocello. L’àlbum s’ancora per guitarres acústiques i se superposa amb uns quartets de corda, l’arpa de Brandee Younger, les cordes clàssiques de l’Índia Carnatic, veus gòspel i una emoció nua. Shadow presenta Lizz en una llum suau i triomfant. Com a curiositat, l’any 2016 el seu senzill Lean va formar part de la llista musical d’estiu del president Obama.

El jazz sempre ha estat un terreny fèrtil per a l’expressió artística i la innovació. En aquest context, les dones han jugat un paper fonamental, aportant la seva veu, talent i visió única a aquest gènere musical. Amb l’objectiu de reconèixer aquesta presència, el cicle Elles i el Jazz vol donar visibilitat a les artistes que estan deixant una empremta inesborrable al panorama musical. Aquest 2024 el claustre de Sant Francesc tornarà a ser l’escenari del cicle, on es podrà gaudir, acompanyades d’una copa de cava rosat i de fruits vermells, de formacions jazzístiques del panorama català com Marina Vallet Quintet. Aquest divendres 5 de juliol la saxofonista i cantant que dona nom al grup portarà a aquest racó de Vilafranca el seu últim disc, Zinc, on trobem un jazz elèctric d’autor amb composicions de Vallet i arranjaments de Paco Weht.

L’endemà, dissabte 6 de juliol, serà el torn d’Èlia Lucas Quartet que presentarà el seu primer treball, Introspecció, àmpliament reconegut per la crítica i que va ser seleccionat com un dels tres finalistes als premis Enderrock com a millor disc de jazz 2023. Als concerts Lucas ofereix un viatge a través de dinàmiques, textures i melodies, donant la màxima expressió a la sensibilitat de cada músic. Les influències musicals que s’hi poden apreciar van des de la clàssica, passant pel pop i el soul, fins al jazz dels 70, 80 i 90.

Finalment, diumenge 7 de juliol la pianista i compositora Lucía Rey Trio fusionarà amb gran mestratge –gràcies a la diversitat dels seus orígens i referències culturals– diferents estils com el flamenc, el latin jazz, la música mediterrània, clàssica i contemporània, des de la perspectiva del jazz modern.

Un dels propòsits del festival és fer arribar el jazz a tots els públics, fins i tot als més joves. Per aquest motiu, l’any passat va prendre forma la iniciativa del cicle ViOff Jazz. El resultat i l’acollida van ser notables. Aquesta nova proposta va néixer perquè el director artístic del festival, Carles Ocaña, es va adonar que un cop finalitzaven els concerts del Vijazz el públic jove marxava cap a la costa a continuar la festa. “D’alguna manera volíem aconseguir que aquesta gent apostés per quedar-se al festival”, explica Ocaña. El resultat, un cicle enfocat a la música electrònica en directe al Teatre Casal maridat amb còctels elaborats amb base de vi i cava. Per l’escenari passaran artistes que han estat al Primavera Sound, com és el cas de la Carla, o al Sónar, com és el cas de la Dj Lanav. Una proposta que allarga el festival fins a les tres de la matinada. Feta a mida per als més engrescats.

Una de les cites imprescindibles del diumenge al vespre del Vijazz és el cicle de concerts “Nous Talents” als jardins del Centre de Dia Jaume Nicolàs. El resultat és una programació de jazz, en col·laboració amb una de les institucions educatives de més prestigi al nostre país com és l’ESMUC, que cerca donar veu al talent emergent del jazz i gaudir de la millor música en directe, en un espai excepcional. Els concerts programats formen part del Jazz Master-ESMUC, i a partir de les set del vespre es podrà gaudir del concert d’Aleix Cansell Trio i de Puça & Zebrass.

Més enllà dels concerts, l’altre gran atractiu del Vijazz és la possibilitat de tastar infinitat de referències vinícoles penedesenques, acompanyades per un extens programa de tastos, maridatges i activitats enoturístiques. Un dels objectius que s’han proposat des de l’organització en aquesta edició és dotar el Vijazz d’un estil molt lúdic, i per aquest motiu han redefinit el format clàssic de fira de vins. En aquest sentit, una de les novetats d’enguany és el retorn de la fira de vins a la rambla de Sant Francesc, on s’ha habilitat una gran carpa de 1.200 m² en la qual els estands es reformulen per fer-los més oberts. Hi ha elements decoratius i espais per gaudir dels vins i caves de manera tranquil·la i reposada, amb taules altes, zones chill-out, sense renunciar a les característiques botes presents en les darreres edicions. La gastronomia anirà a càrrec de set food trucks i l’escenari de la rambla de Sant Francesc acollirà les actuacions de la BKT Brass Band, Pol Prats Quartet amb Elisenda Julià i sessions de DJ, que es podran gaudir directament mentre es degusten els vins de la regió.

En concret, entre el 5 i el 7 de juliol la rambla de Sant Francesc acollirà una vintena de cellers, on es podran tastar fins a tres-cents vins i caves diferents. Els tres dies la fira obrirà a dos quarts de sis de la tarda i no tancarà fins a la una de la matinada divendres i dissabte, i fins a les onze de la nit el diumenge. També hi haurà tastos i maridatges guiats de vins amb dolços, amb ibèrics, amb formatges, amb sushi…, a partir de les sis de la tarda al Casal.

Carles Ocaña, director artístic i fundador del Vijazz

El Vijazz es caracteritza per la gran qualitat musical que ofereix. Què fa que les grans estrelles, nacionals i internacionals del jazz vinguin a Vilafranca?

Primer per la proposta jazzística que fem cada any, amb una programació de gran qualitat artística internacional. I després cada vegada més per l’històric de disset anys en què han vingut grans estrelles com Chick Corea, Marcus Miller, Gregory Porter. Tot això, al final, dins del món del jazz se sap. Molts artistes, quan els faig la proposta per venir, una de les coses que demanen és qui ha passat per aquí. I clar, cada vegada tenim un històric més important i ens costa menys accedir a artistes més importants. És una feina d’anys això.

Per exemple, aquest any, amb un dels artistes he estat cinc mesos negociant perquè vingués. Aquest artista aquest estiu està fent una gira mundial que passa per Los Angeles, Nova York, Toronto, Montreal, París, Londres, Roma, Madrid… i Vilafranca.

Fins i tot hi ha una artista que aquest any fa l’únic concert de l’Estat aquí… i presentarà el disc en exclusiva.

Exacte, és la Lizz Wright. Precisament aquesta setmana m’han passat un article de la revista Ruta 66 que feia esment de la gira que fa aquesta artista aquest estiu, i que l’únic concert que fa Espanya és al Vijazz de Vilafranca. Wright tenia moltes ganes de passar per Espanya, i en concret per la proposta que li vam fer nosaltres. Pensa que la gira la començava el dilluns, i quan li vam fer la proposta d’avançar un dia l’inici, va acceptar-ho ràpidament. Nosaltres som el primer concert que fa de la gira europea.

A l’hora de preparar la programació, quins criteris se segueixen?

Des del primer any he tingut molt clar que això és un festival amb el principal objectiu que vingui molta gent a conèixer el territori i els vins, amb una proposta atractiva per al màxim nombre de gent aficionada i no aficionada al jazz. El meu objectiu és que hi hagi una proposta molt variada, per a un públic molt variat. En tota la programació sempre intento que hi hagi un concert per a cada tipus de persona. Una persona que està molt introduïda en el món del jazz aquest any té un concert, Matthew Halsall. La gent que mai s’ha apropat al món del jazz, però li crida l’atenció el festival per la proposta general que hi ha, que vingui a veure Cory Henry o Lizz Wright, que són dues propostes molt a nivell popular funky, soul, molt amenes. L’altra gent que s’està introduint al món del jazz o que ja li agrada molt també té la Hiromi.

M’interessen molt les propostes joves, que la gent jove s’apropi al jazz. Per exemple els concerts de Mansur Brown o Léon Phal, que són dissabte i diumenge a primera hora, són grups molt joves que a Europa ja estan funcionant molt bé i amb gent d’una mitjana de 30 anys. Aquest públic ja no es planteja si això és jazz o no, ja que es fusiona amb altres tipus de música com el hip-hop, R&B i altres estils, que fa que ja no s’etiqueti com a jazz.

És complicat programar artistes per a un públic tan divers?

Sí, aquí hi ha la meva feina. Els has d’intentar encaixar en un cap de setmana –que és un cap de setmana molt concret–, ja que pensa que el mes de juliol és quan venen pràcticament tots els artistes americans, a Europa hi ha 200 festivals. N’hi ha que tenen una programació que dura un mes, i poden optar a més dates. Però nosaltres és el primer cap de setmana de juliol i allà està. Aleshores de vegades és complicat encaixar les dates, la logística de la gira…, tot això es té en compte a l’hora de tancar un artista. I després la proposta en si, que encaixi una Hiromi, després un Cory Henry que és molt diferent i la Lizz Wright… És un conjunt de coses i un engranatge que has d’anar fent. Ja tinc propostes per a l’any vinent, jo en acabar aquest festival ja estic començant l’altre. És una feina constant.

El cap de setmana que ve marxo a Rotterdam a un festival, al qual vaig bastant sovint, que és el North Sea Jazz, on en un cap de setmana hi ha una seixantena de concerts, i allà veig propostes noves que s’estan fent a Europa, grans artistes. També és la meva manera de veure què està passant a nivell europeu amb el jazz actual. Perquè jo tinc clar que el jazz el miro cap endavant, amb la gent jove, amb la gent gran que li agrada el jazz. Però sempre mirant el jazz que s’està fent actualment i les propostes més noves.

També intento fer una mica de pedagogia, com que es tracta d’una proposta gratuïta m’ha permès apostar per coses innovadores. Per exemple, Léon Phal no ha vingut mai a Espanya, i a França i als Països Baixos ho està petant. Si tu fas pagar un concert d’una gent que no ha vingut mai, te la jugues. Però aquí molta gent, quan veu aquests concerts diu “hòstia, que guapo!” i coneix propostes noves.

En definitiva, intento combinar tot els tipus de jazz i que la gent trobi noves propostes. La gent normalment ve a veure els grans artistes, però ja en anys anteriors, d’aquí han sortit coneixent grups que després s’han fet bastant famosos. Gregory Porter i Snarky Puppy són alguns dels artistes que van fer la primera actuació aquí a Vilafranca.

Mires el jazz cap endavant. Cap on està evolucionant?

Cada vegada més els grups es fusionen amb més estils musicals, perquè tota aquesta gent ha crescut amb la música de Michael Jackson, amb el funky, amb el hip-hop, l’R&B… però els agrada el jazz. El que intenten és aplicar tota aquesta cultura que tenen ells a una música que els interessa com el jazz. Cada vegada es fusiona més aquest tipus de música, fins i tot la gent jove que va als concerts ja no es planteja si allò és jazz. L’any pasat vam tenir aquí l’Alfa Mist, i la gent jove sí que sap que és jazz, però no l’etiqueta. “M’agrada això, vaig a veure això”. I està dins dels cànons del que es concep com a jazz.

Aquest any s’ha canviat la ubicació de la fira de vins i caves. Hi trobem un altre escenari, quina mena de concert hi haurà?

Hem unificat el que estàvem fent de manera itinerant els altres anys perquè la fira tingués una proposta musical a prop. Amb l’aposta de concentrar tota la fira a la rambla de Sant Francesc vam veure idoni col·locar-hi un escenari perquè tot passés en aquell indret. Hi haurà una brass band divendres i diumenge i el dissabte una ballada de swing. A més a més, ampliarem l’oferta amb un Dj que ambientarà la fira. Dins de la carpa també hi haurà altaveus, perquè hi hagi música durant gran part de l’horari d’obertura de la fira. De cara a pròxims anys anirem ampliant la proposta musical perquè cada vegada hi hagi més unió entre la fira i la música del festival.

Com deies, hi ha una proposta per a cada persona. Quin és el públic que més s’apropa al Vijazz?

De tot. Ve molta gent de fora (València, Saragossa, Madrid), és més, estrangera (França, Bèlgica, Itàlia, Holanda…). Molta gent amant del jazz i molta gent a qui li agraden els dos móns, el vi i el jazz. És un popurri molt heterogeni, al final és un conjunt de diferents factors que fa atractiu aquest festival.

D’on ve i cap a on va el Vijazz?

El primer any vam fer una aposta molt gran. Vam tenir la gran sort que els patrocinadors van creure en nosaltres i vam fer una proposta que va fer venir Matthew Parker, Charlie Haden, Eddie Palmieri… Des del principi vam començar a un nivell molt alt i any rere any el nivell artístic i de participants ha anat creixent, no en nombre de propostes perquè és un cap de setmana i no podem fer més de dos o tres concerts… Ja m’agradaria tenir tres escenaris i poder fer més concerts!

En aquest sentit estem una mica limitats, però sí que han passat grans artistes, cada vegada més. Ara el següent pas és un salt quantitatiu, perquè ja hem arribat a un nivell d’artistes que els següents són els mediàtics, els que tots coneixem. Diana Krall, Jamie Cullum… que poden venir. Però clar, és un salt econòmic important. Ja estem donant voltes a la possibilitat que en futures edicions algun concert d’aquest tipus d’artistes pugui tenir cabuda aquí al Vijazz.

Una oferta totalment gratuïta…

Tenim molts problemes perquè la gent ho entengui. El concepte és una mica particular, perquè has de comprar tiquets de consumició a la fira de vins i caves, que inclouen l’accés a la platea i, per tant, dret a tenir cadira. Tenir aquest tipus de plantejament no és habitual, i per més que ho hem explicat la gent no ho té gaire assimilat. És molt particular, però és una proposta que ha encaixat molt bé. Hem detectat que quan la gent ve, repeteix.

Els artistes al·lucinen, per l’entorn i per tot el conjunt. Hi ha un públic molt respectuós i participatiu. L’artista això ho detecta de seguida, i la gran majoria estan molt contents quan acaben el concert.