Aquesta setmana hem vist com la draga tornava a Vilanova per “regenerar” la platja del Far, molt afectada pel temporal que va sacsejar la costa catalana el mes d’abril passat. I diem “regenerar” perquè és la paraula que es fa servir per justificar aquesta actuació –efectiva però impopular– per reposar la sorra de les platges a curt termini.
Molts ajuntaments costaners, després dels temporals i per preparar-se per a la temporada alta d’estiu, truquen a la porta del Ministeri per demanar que forneixin les seves platges, i l’administració de l’Estat aplica una solució immediata a aquesta “situació d’emergència”. Tot, sense elaborar un pla d’impacte ambiental i amb l’objectiu únic que la costa torni a ser atractiva per al turisme.
Cada cop més veus al llarg del litoral critiquen el cost econòmic i mediambiental de la draga, a més de la breu durada del seu efecte. Els pescadors es queixen que no hi ha peixos allà on passa la nau, i els ecologistes denuncien que és una aspiradora gegant que xucla la sorra i destrueix tot el que hi ha al fons marí. L’administració, en canvi, s’excusa darrere de l’argument que la sorra es recull de les bocanes dels ports, on igualment hauria de dragar-se per garantir la navegació de les embarcacions. Una necessitat que, per cert, es produeix precisament per culpa d’aquestes infraestructures, que són un obstacle per al moviment de sediments i el preu que s’ha de pagar per haver prioritzat tenir ports monstruosos per davant de cuidar les platges.
Però no ens enganyem. Les platges no desapareixen a causa dels temporals. Si no, fixem-nos en l’espai naturalitzat de la mateixa platja del Far, que va resistir la força de l’onatge gràcies a les dunes que es van fer l’any 2018. Parem atenció també a la feina que s’està fent a Calafell, pioners en la renaturalització de platges a través de sistemes dunars. Aquest hauria de ser el camí, i no la draga.
La regressió progressiva de la costa és provocada per la sobreexplotació i la urbanització. És la construcció de ports esportius, la col·locació d’espigons i el mal disseny de la costa el que n’ha causat la regressió. Per això cal anar un pas més enllà i buscar alternatives a una draga excessiva. Cal un pla integral amb una visió a llarg termini perquè la realitat és que la draga només funciona fins que torna a venir un nou temporal.
