Les incomptables obres que des de fa diversos anys se succeeixen a la xarxa ferroviària que connecta Tarragona amb Barcelona han arribat al seu punt àlgid aquesta setmana amb el tall ferroviari entre les estacions de Sant Vicenç de Calders i Tarragona, per les obres al túnel de Roda de Berà. Una actuació que durarà cinc mesos i que ha acabat de sacsejar el ja fràgil ecosistema del transport públic en aquest país. Si fins ara ja era complicat moure’s amb tren pels talls constants que afectaven línies com l’R4 i l’R2 de Rodalies, a partir d’ara fer ús del tren exigirà una paciència i una flexibilitat infinites.
Els responsables de Renfe i del govern espanyol han mirat de justificar els múltiples inconvenients que pateixen els usuaris amb l’argument que aquestes són obres que feia molt de temps que es reclamaven i que han de servir per posar al dia la xarxa ferroviària catalana. “Demanem disculpes pel canvi en la mobilitat de les persones, però és una inversió històrica del govern espanyol”, ha afirmat el director de Rodalies, Antonio Carmona, abans d’instar els usuaris a “adaptar-se” a la situació. Arguments similars han esgrimit altres responsables de les administracions estatals els últims mesos.
Però la veritat és que la gran majoria d’aquests treballs sorgeixen de la necessitat d’adaptar les línies ferroviàries a l’ample internacional, per poder instal·lar el tercer carril del corredor mediterrani. Dit d’una altra manera, aquesta modernització de la infraestructura no ha nascut per la preocupació davant les mancances evidents que des de fa temps presenta el transport ferroviari de passatgers, amb una xarxa totalment obsoleta, sinó que respon a la necessitat de potenciar el trànsit de mercaderies i l’economia.
El primer dia del tall a Sant Vicenç de Calders, un antic treballador ferroviari ja jubilat explicava als periodistes que, a la seva època, mai els haurien autoritzat a fer una actuació amb un impacte tan brutal sobre els usuaris com aquest. En la seva època només podien treballar de nit, quan no hi havia trens de passatgers, encara que això suposés allargar molt les obres. “I mira que havíem demanat fer millores moltes vegades”, afegia l’home. Ara, quan l’economia és la que marca el pas, no hi ha hagut miraments per deixar sense trens milers d’usuaris durant molts mesos, sense tenir cap mena d’empatia per la seva situació. El resultat de tot això ha estat un clar increment de l’ús dels vehicles privats per carretera.
Tot i les constants crides a la necessitat de potenciar l’ús del transport públic, la veritat és que els seus usuaris sempre són els menys respectats. És un fet que ja s’ha demostrat amb els talls ferroviaris entre Vilafranca i Sant Vicenç que es pateixen des de principis d’any. Talls que només afecten el transport de passatgers, en cap cas el de mercaderies. És l’economia, estúpids!
