Tretze mil quaranta. Podria ser una xifra qualsevol. Un nombre aleatori. Però són les denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella que s’han interposat al llarg dels nou mesos que portem d’any a Catalunya, segons dades del Departament d’Interior. Una xifra contundent, que se suma al fet que tan sols el 8% de les dones que han patit violència masclista ha presentat una denúncia a comissaria. Una circumstància que fa que, en la majoria dels casos, la violència masclista hagi quedat amagada entre les quatre parets de casa o en la intimitat entre la víctima i l’agressor.
El 25-N d’aquest any ha estat marcat per casos molt mediàtics d’agressors sexuals, com el de l’exportaveu al Congrés de Sumar, Íñigo Errejón, o el de l’exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. També el de Dominique Pélicot, que durant una dècada va drogar la seva dona, Gisèle, i va convidar a casa una cinquantena de desconeguts perquè la violessin mentre estava inconscient. “La vergonya ha de canviar de bàndol”, deia una digna Gisèle Pélicot per explicar la seva decisió de comparèixer a cara descoberta i amb el cap ben alt a la sala del jutjat. Unes denúncies que són la punta de l’iceberg de les violències masclistes. Aquells fets visibles i aquelles formes explícites de violència que es tradueixen en forma de feminicidi, violació o agressió. En això no hi ha dubte: tothom entén què és la violència física. Però n’hi ha més. Hi ha tota una massa de gel submergida de l’iceberg, invisible, que només veus si et capbusses. Parlem de l’humor o el llenguatge sexista o la invisibilització de les dones, per exemple en llocs de poder. De les humiliacions en públic o privat, el menyspreu o el xantatge emocional. Formes que actuen a escala psicològica i que no s’acostumen a percebre socialment com a violències masclistes.
“Si és al revés, no passa res, no? Free world tu” o “També volem un reportatge a la inversa” són alguns dels missatges que hem rebut a La Fura quan hem demanat mitjançant les xarxes socials testimonis de dones que hagin viscut situacions catalogades com a red flags per abordar al “Tema de la setmana”. Uns comentaris que poden semblar insignificants, però que denoten com són d’usuals els micromasclismes a la societat actual. Missatges que fan qüestionar què farien els teus amics, els teus companys de feina o els teus familiars si, per exemple, fossin convidats per Pélicot a violar la seva dona drogada. Uns micromasclismes que són el detonant i et fan qüestionar si, algun dia, una persona propera seria capaç d’arribar a la punta de l’iceberg.
