Enlluernats

Davant d’unes places de la Vila i Sant Joan plenes de gom a gom, divendres es va fer l’acte d’encesa dels llums de Nadal a Vilafranca del Penedès. En aquesta ocasió, a més de veure com s’encenia l’arbre gegant situat davant de l’Ajuntament, l’expectació se centrava a veure com lluïa la vila enguany que s’ha reforçat la il·luminació al centre i se n’ha posat també a la resta de barris.

A la capital de l’Alt Penedès hi ha 400 decoracions lumíniques nadalenques que ocupen 5,5 quilòmetres de carrers, 1,5 quilòmetres més que l’any passat. Per sufragar-ho l’Ajuntament, que és qui gestiona i finança tota la il·luminació, hi destinarà 75.536 euros.

Al centre de la ciutat, que és on es concentren la majoria dels llums, enguany s’ha allargat la il·luminació de la rambla de Sant Francesc fins a la Font dels Alls, se n’ha instal·lat a la plaça de Sant Joan i a la plaça de Jaume I s’ha apostat per col·locar-hi també photocalls lumínics que facilitin la interacció amb els passejants, especialment els més menuts.

Enguany les garlandes lumíniques arribaran a tots els barris de la ciutat. L’equip de govern explica que durant l’últim any aquesta ha estat una demanda recorrent en totes les reunions mantingudes amb el veïnat dels diferents barris i que per això ha consensuat, juntament amb el teixit comercial de cadascun d’ells, les vies a il·luminar. D’aquesta manera, s’han posat ornamentacions lluminoses als carrers Espirall i Gelida (Espirall), Eugeni d’Ors (Sant Julià), Tossa de Mar (Poble Nou), Torrelles de Foix (les Clotes), rambla de la Girada (la Girada), carrer Subirats (Barceloneta-Sant Magí) i la plaça de Vilanova (Molí d’en Rovira).

Per il·luminar tot aquest espai de la via pública s’han utilitzat, com s’ha apuntat al principi, 400 elements, 100 més que l’any passat. Totes aquestes decoracions estan fabricades amb alumini reciclat, pintura biodegradable i làmpades led.

Incidència en el comerç

Xavier Lecegui, el president de l’associació de comerciants Vilafranca Activa, que aglutina establiments de tota la ciutat, valora positivament que enguany s’hagi reforçat la il·luminació a tota la ciutat perquè, segons indica, és un element que ajuda a fer més amena l’estada: “No podem provar que els llums de Nadal tinguin una incidència directa en les vendes del comerç, però, evidentment, és un element que ens ajuda perquè fa ambient i convida a quedar-se a passejar”, indica, alhora que subratlla com al llarg de l’any els comerços mantenen els centres de la ciutat il·luminats: “Les botigues tenim els rètols, façanes i aparadors encesos tot l’any. Si no fos per això, els carrers del centre estarien a les fosques”, rebla.

A Vilafranca, com ha passat en la majoria de les viles i ciutats del país, des de fa sis anys que l’Ajuntament ha assumit la gestió i els cost de la il·luminació de Nadal. “Els comerciants no podem exigir res, perquè no ho paguem”, comenta Lecegui. I sap de què parla, perquè durant anys i panys va ser l’associació Centre Vila la que gestionava íntegrament l’enllumenat nadalenc de l’eix comercial de Vilafranca: “Al llarg dels anys s’havien provat molts sistemes i sempre hi havia establiments que quedaven descontents perquè pagaven com la resta, però potser tenien menys llums que en un altre carrer”, comenta. “Il·luminar el carrer depenia de la voluntat de cada comerciant i això suposava fer un munt de visites per cobrar 90 euros, que és el que aproximadament pagàvem els comerciants del centre pels llums de Nadal. Al final, cada any érem menys a pagar i l’Ajuntament va decidir entomar-ho ell”.

La proposta de la nòria

La instal·lació d’una pista de gel durant tota la campanya de Nadal ha estat l’acció estrella de l’associació de comerciants de Vilafranca durant els darrers vint anys. Amb la crisi climàtica i les dificultats que l’any passat va suposar organitzar-la, ja fa mesos que Vilafranca Activa va decidir que enguany no la instal·laria. Una decisió dolorosa, ja que, com apunta Lecegui, portava milers de visitants al centre: “Hem de pensar que era una acció que durava un mes i hi patinaven 14.000 persones. Tenint en compte que la majoria no venien soles, estem parlant d’un volum molt més gran. Moltes d’elles venien de fora i no es quedaven només a patinar, sinó ho que aprofitaven per passejar, prendre alguna cosa, voltar per les botigues… És indiscutible que la pista de gel ens portava milers de compradors potencials”, conclou Lecegui.

Com a alternativa a la pista de gel i amb l’objectiu d’aconseguir l’efecte crida que aquesta tenia, els comerciants van fer arribar diverses propostes a l’Ajuntament, des d’una roda de fira de 30 metres fins a un tobogan gegant o un gran parc de Nadal. Cap d’elles va proliferar i, finalment, la campanya de Nadal s’ha concretat en un Rasca i Guanya que oferiran els comerços associats a Vilafranca Activa a la seva clientela.

Al Vendrell, la inversió que es farà aquest 2024 en elements lluminosos de Nadal serà de 36.600 euros, que permetran posar un total de 223 garlandes. Tenint en compte que la capital del Baix Penedès frega els 40.000 habitants, això significa que la despesa serà gairebé d’un euro per habitant. Les garlandes es posen sobretot als carrers del nucli antic, però també n’hi ha al Tancat, als barris marítims i a les entrades de les diferents urbanitzacions i nuclis.

Actualment, l’Ajuntament és qui gestiona la contractació i distribució de les garlandes de Nadal, però anteriorment ho havia fet el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT), la principal associació de comerciants del municipi. L’actual president del CIT, Salva Rodríguez, veu bé l’actual distribució que fa el consistori, tot i apuntar que “sempre hi ha coses millorables”. “Potser abans hi havia l’avantatge que un grup de comerciants es podia posar d’acord en un carrer i tenir més garlandes, però també es generaven problemes a l’àmbit burocràtic”, afegeix Rodríguez.

El president del CIT, en tot cas, creu que és normal que hi hagi una inversió més gran als carrers del centre, que és on es concentra la major part del comerç. Alhora, defensa la presència de l’enllumenat durant les festes: “Està demostrat que quan es fan decoracions de qualsevol mena, al carrer o a les botigues, augmenta el pas de gent”.

Més de 400 elements decoratius a Calafell

A Calafell, la inversió en enllumenat nadalenc és superior al Vendrell, ja que es mira de repartir les garlandes entre els seus tres principals nuclis. Així, el consistori calafellenc invertirà 50.000 euros en el lloguer i la instal·lació de fins a 439 elements de decoració lluminosa, 201 dels quals s’han posat al nucli de la Platja, 160, al nucli de Segur i els restants 78, al nucli del Poble. El cost energètic estimat serà de 3.500 euros. En total, cada calafellenc pagarà, doncs, 1,70 euros per la il·luminació de Nadal.

Una variació que s’ha introduït aquest any és que l’enllumenat de Nadal estarà obert durant tota la nit, ja que anirà de forma coordinada amb l’enllumenat públic. Des del consistori expliquen que s’ha pres aquesta decisió després de comprovar que el sistema establert l’any passat perquè les llums de Nadal s’apaguessin abans acabava provocant un cost més alt que no pas fer-lo funcionar junt amb la resta de l’enllumenat. En aquest sentit, afegeixen que el cost de l’enllumenat públic i les llums led és molt baix, ja que es mesura de forma diferent.

Vilanova i la Geltrú va donar el tret de sortida a la campanya comercial de Nadal el passat 29 de novembre, amb l’encesa de l’enllumenat nadalenc. Una encesa “simbòlica” que va aplegar representants del Clúster de Desenvolupament Econòmic (Viu Comerç, el gremi d’Hostaleria i l’Estació Nàutica) al voltant de l’arbre de llum de la plaça de les Neus. Aquest és, de fet, un dels elements destacats i característics de la decoració nadalenca a la capital del Garraf, juntament amb els guarniments que es col·loquen als eixos comercials de la rambla Principal, del carrer Sant Sebastià o del carrer dels Caputxins. En total, s’han instal·lat 300 estructures lumíniques, distribuïdes per una vintena de carrers i places de la ciutat.

La inversió que fa Vilanova i la Geltrú en l’enllumenat nadalenc aquesta campanya és de 55.750 euros. Això vol dir la inversió per càpita és de 0,81 euros, tenint en compte que la capital del Garraf frega els 69.000 habitants.

Un any més, l’Ajuntament ha tornat a apostar per una decoració nadalenca sostenible, ja que les estructures lumíniques estan creades amb materials reciclats, com ara bioplàstics derivats de la canya de sucre i d’ampolles de plàstic reciclades. Aquest procés de confecció, assenyalen des del Consistori, ha permès reduir fins a un 80% l’ús d’alumini en l’enllumenat, minimitzant l’impacte ambiental. Pel que fa a la despesa energètica, l’Ajuntament ha afirmat que la tecnologia LED i els sistemes de connexió de baixa tensió permetran un estalvi energètic “significatiu”, si bé no n’han concretat el cost. Els llums estan oberts tots els dies des de dos quarts de sis de la tarda fins a les onze de la nit. Això vol dir que, del 29 de novembre –que és quan es va fer l’encesa de l’enllumenat de Nadal– fins al 6 de gener, la lluminària estarà en marxa més de dues centes hores.

“És molt pobre”

Des de l’associació de botiguers de Vilanova i la Geltrú consideren que l’enllumenat de Nadal “és molt pobre” i que la ciutat s’ha quedat enrere respecte a altres localitats que enguany sí que han fet una aposta ferma per guarnir els seus carrers, com Vilafranca del Penedès o Reus. “Estem a la cua”, ha lamentat el president de Viu Comerç, Alfred Olba.

Des de Viu Comerç creuen que és aviat per fer previsions, però afronten amb “escepticisme” una campanya comercial que tot just acaba de començar. Segons Olba, l’eix comercial de Vilanova arrossega de fa temps un seguit de problemàtiques que van més enllà de l’enllumenat de Nadal, i que poden acabar afectant el comerç aquest Nadal. Es refereix, sobretot, a la quantitat de locals buits que hi ha al centre (més d’una trentena), un aspecte que “embruta la imatge” comercial de la ciutat.

Per aquest motiu, el gremi de comerciants creu que l’Ajuntament ha de revertir “urgentment” la situació, i recuperar l’esperit nadalenc reforçant els carrers del centre amb més llums i música. “Guarnir l’arbrat de la rambla canviaria per complet la imatge d’aquest eix comercial i no caldria fer una gran inversió”, proposa Olba. Més enllà del centre, el president de Viu Comerç creu que s’hauria de potenciar també el barri de Baix-a-mar, donat el creixement urbanístic que ha experimentat aquest punt de la ciutat els darrers anys. “La ciutat no s’acaba a la via del tren”, sentència.

Gisela Ammetller, professora d’Economia i Empresa a la UOC, especialista en comportament del consumidor i màrqueting

L’enllumenat de Nadal fa augmentar les vendes en el comerç?

No hi ha estudis científics o estadísticament significatius que ho avalin. Ara bé, des d’un punt de vista qualitatiu, sí que hi ha una relació entre els llums de Nadal i les compres. No és el mateix anar a comprar a un carrer on només hi hagi llums, o anar-hi a un altre on, a més a més, hi hagi música o decoració nadalenca que pots arribar a tocar. Això fa que la gent estigui més feliç en uns dies en què al vespre ja s’ha fet fosc. Com més estímuls sensorials ens excitin, millor.

Ens movem per allò que ens agrada estèticament?

Efectivament. Entre un aparador il·luminat i un altre que no ho estigui, triaríem el primer, sempre que no anem a comprar amb un comportament absolutament utilitari o funcional. Però si el que fem és exclusivament mirar, sense tenir clar si comprarem alguna cosa o no, entraríem a la primera botiga perquè la decoració ens cridaria molt més l’atenció.

El comportament del consumidor és molt simple…

Sí, absolutament. Moltes vegades és un comportament més conductual, de causa-efecte. Tinc una causa, que és l’enllumenat de Nadal, i un efecte, que és entrar en una botiga o passejar per un carrer per veure aquesta decoració. I si durant aquest passeig trobes alguna cosa que t’agrada o t’encaixa amb allò que vols regalar, acabes picant i compres. Per tant, el que sí que està demostrat és que, com més estímuls sensorials s’activin, l’experiència també és millor. I nosaltres ens movem, sobretot en els darrers anys, per comportaments més experiencials. Passa el mateix, per exemple, amb els museus interactius, que poden ser més divertits que no pas els museus de mirar quadres. Si pots veure i, a més, també tocar, l’experiència és molt més completa i enriquidora. Amb el comerç passa exactament el mateix.

Hi ha més factors que intervenen en la decisió de compra?

Els efectes culturals i socials també juguen un paper important en el procés de compra. A diferència d’altres països, estem molt acostumats a fer vida al carrer, fins i tot a l’hivern. El bon clima ens convida a passejar per qualsevol mercat de Nadal, però això no vol dir que en altres països aquesta època de l’any no es visqui intensament. Fixa’t, si no, com de guarnides estan les llars al nord d’Europa, o fins i tot al Carib. Tot i que faci calor i t’estiguis a la platja, tot està il·luminat.

Els llums de Nadal, però, no fan que les compres per internet disminueixin…

Perquè és molt més pràctic i perquè l’esperit nadalenc també hi és, a internet. Potser hi ha coses que sí que les pots trobar als comerços del centre, però si has de desplaçar-te, internet permet estalviar-te temps i, en molts casos, també diners. A més, ara hi ha moltes empreses que ofereixen una aproximació més omnicanal, és a dir, que donen el mateix servei a la botiga física que al web.

L’enllumenat de Nadal, per tant, és imprescindible?

Totalment. Com dèiem, no és el mateix anar de compres per un carrer que estigui fosc que fer-ho en un carrer ple de llums, que et transmet una sensació d’il·lusió i alegria. Com que per Nadal molts de nosaltres ja tenim pràcticament de tot, necessitem els llums per ser encara més feliços. Això no obstant, crec que també s’hauria de buscar un equilibri. Que, com en el cas de Barcelona, els llums de Nadal estiguin oberts fins a la una de la matinada, em sembla excessiu. Entenc que és agradable passejar pels carrers i que tot estigui il·luminat, especialment si hi ha comerços i establiments de restauració. Però també s’ha de valorar quina és la relació cost-benefici i altres problemàtiques com la contaminació lumínica o la despesa d’energia.