El Vendrell farà aquest dissabte 15 de març un important acte de restitució i record de la memòria de deu veïns del municipi que van patir a les seves carns la crueltat del nazisme. Es farà amb la col·locació al davant dels seus habitatges de les llambordes sorgides de la iniciativa Stolperstein, el projecte de memòria descentralitzat més gran d’Europa.
El projecte va ser creat el 1996 per l’artista alemany Gunter Demnig, per homenatjar les víctimes del nacionalsocialisme i mantenir viva la seva memòria. El seu nom, stolperstein, significa “pedra que fa ensopegar”, una denominació que fa referència a la voluntat que els ciutadans es topin amb aquestes llambordes i no oblidin el que va passar fa més de 80 anys.
Des que es van posar les primeres a Berlin el 1996, la iniciativa s’ha estès per diferents països. A Catalunya ja n’hi ha centenars ubicades en nombroses poblacions, totes elles úniques i fetes a mà. Les que es posaran aquest dissabte al Vendrell seran les primeres que arriben al Baix Penedès i són un homenatge a aquells veïns que van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis.
Aquesta va ser una iniciativa que va promoure el grup municipal de Som Poble el febrer del 2019 i que ara es farà realitat. Cadascuna de les llambordes té gravat el nom de la persona i la data en què va ser deportat. També figura si va ser assassinat o alliberat. “És un deute històric que teníem amb aquests veïns del Vendrell, que van viure una de les pitjors experiències del segle XX”, ha afirmat l’alcalde, Kenneth Martínez.
“Retornar la dignitat”
Els familiars dels homenatjats celebren que s’hagi impulsat aquesta iniciativa, que creuen que “retorna la dignitat que els van treure als camps d’extermini”, en paraules de Pere Marsé. Ell és el nét de Pere Recasens Riambau, un dels vendrellencs que va ser deportat el 1941 a Gusen, subcamp de Mauthausen, on va morir assassinat. “Als camps els treien la personalitat i els convertien en un número, i ara els retornarem aquesta personalitat”, ha afegit.
L’acte de col·locació de les llambordes començarà a les nou del matí i s’anirà resseguint l’itinerari per les cases on van viure els veïns homenatjats. Aquestes deu llambordes són la primera tongada, però n’han d’arribar més, ja que la xifra de vendrellencs que van ser deportats als camps nazis puja fins a disset, segons ha apuntat Maria Peña, coautora del llibre Del Penedès als camps d’extermini nazis. Deportats de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Penedès i el Garraf. Alfredo Valdivielso, que era regidor de Som Poble quan es va impulsar la iniciativa, ha volgut donar valor a aquest acte, recordant que el context actual de retrocés en memòria històrica “és molt dur”.
