Els fets que han tingut lloc recentment a Torre Pacheco són profundament alarmants per a una societat com la nostra. No només pel delicte que s’hi ha comès –una agressió que hauria d’investigar-se amb rigor i jutjar els culpables amb la llei a la mà–, sinó per la resposta social que ha propiciat actes racistes i xenòfobs de tota mena.
La violència no hauria de tenir nacionalitat, ni origen, ni cultura, ni religió. Un delicte que ha comès una persona estrangera tampoc no hauria de fer que un grup o tota una comunitat siguin sospitosos de res. És injust, i també molt perillós. Generar por i anar tirant llenya al foc per alimentar l’odi destrueix tota la feina que s’ha fet fins ara en matèria d’integració i cohesió. Tot plegat, en un moment en què els vincles entre comunitats són més necessaris que mai.
Aquells que relacionen la immigració amb la delinqüència saben molt bé el que fan, malgrat que els seus arguments topin amb les dades. Segons dades de l’INE i del Ministeri de l’Interior, l’any 2005 a Espanya hi havia 3,7 milions de persones de nacionalitat estrangera (el 8,5%). Aquell any, la taxa de criminalitat era de 49,4 infraccions penals per cada mil habitants. Les mateixes dades de les mateixes fonts desmenteixen que Espanya sigui avui un lloc més perillós, més insegur i, molt menys, que això tingui res a veure amb l’arribada d’immigrants. Actualment, hi ha el doble de residents amb nacionalitat estrangera (7 dels 49 milions que té el país), i la taxa de criminalitat és la més baixa de la sèrie històrica (40,6 delictes per cada mil habitants). El problema és que totes aquestes dades passen desapercebudes enmig d’un clima de tensió i de mentides, en què un vídeo de Tiktok té molta més credibilitat.
Però no oblidem que aquella persona que l’extrema dreta titlla indiscriminadament de delinqüent podria ser un company de feina, l’amic del teu fill, la persona que t’atén al metge o aquella que et posa un cafè al matí. Desmuntem, doncs, la creença que existeix una amenaça o un problema greu amb la immigració. Descobrim les històries que hi ha al darrere de totes aquestes persones, quin és el context que ha fet que hagin decidit marxar del seu país, el que fan per tu i pel teu municipi. Si l’odi triomfa, permetrem als feixistes justificar quelcom que és absolutament injustificable: el racisme, la xenofòbia i la violència contra allò que és diferent.
