Com de dur ha de ser, ser pescador. Dedicar-se al primer sector, en general. Però en el cas concret de la pesca, la feina és un patir constant. Com a mínim per aquells que sentim, dia si i dia també, tots els obstacles que han de superar per sortir a la mar, i de vegades també per tornar.
Recordareu que, a finals de desembre de l’any passat, la Comissió Europea va decidir, des d’un despatx, els dies de feina dels pescadors del Mediterrani. També les quotes de peix que podien capturar, sempre amb la mirada posada en la sostenibilitat i en la necessitat urgent de recuperar biològicament els caladors. Això és, com a mínim, el que diuen des d’Europa. Després hi ha el CSIC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, que ha explicat una vegada i una altra que el fons marí està bé, i que no cal ser tan restrictius amb els pescadors. Però ves, què han de saber els científics, oi?
El cas és que, el 5 de setembre de 2025, els pescadors catalans i, en concret, els de Vilanova i la Geltrú, ja han posat el crit al cel perquè estan a punt d’exhaurir els dies de pesca i la quota europea de gamba vermella. Han demanat ajuda al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè els queda un mes i mig de feina. Quaranta dies i hauran de deixar la barca amarrada a port. A hores d’ara, però, el Ministeri fa com si sentís ploure i sembla que hauran de ser els mateixos pescadors els encarregats de prendre una decisió: deixar de pescar i garantir que per Nadal hi hagi gamba vermella als mercats, o bé continuar feinejant i que aquestes festes per a sopar mengem gamba blanca de l’Atlàntic o escamarlans d’Escòcia.
El greuge econòmic que suposarà per als pescadors que hauran d’aturar la seva activitat és imperdonable. Sobretot perquè això ja va succeir l’any passat (tot i que finalment es va rectificar i es va permetre pescar més gamba a compte de la quota d’aquest any) i perquè Europa ha tornat a ficar la gamba. Tampoc no ens oblidem dels peixaters i peixateres que es guanyen la vida venent producte fresc i de proximitat, i que per a ells el Nadal és una de les èpoques més importants de l’any. La possibilitat que no hi hagi gamba de Vilanova als mercats al desembre posa en evidència les polítiques pesqueres que s’han impulsat fins ara. Per què de què serveix que ens esforcem per impulsar estratègies per promoure els productes locals, si després no protegim aquells que se’n cuiden?
