O això és el que ens han volgut vendre. La realitat ho desmenteix:
A finals d’abril d’aquest any vaig patir una fractura del coll de fèmur a causa d’una caiguda. Després de la intervenció quirúrgica a l’hospital de Vilafranca i unes sessions de rehabilitació a domicili, i atesa la situació de la fractura, em van donar hora per al control de Traumatologia, Rehabilitació i Reumatologia, per a quatre mesos més tard.
En les darreries de setembre la fractura encara no estava consolidada. Em van demanar dues proves, un tractament d’administració hospitalària i noves visites de control. La sorpresa va ser en rebre les citacions: la prova a Sant Camil i els controls de traumatologia i reumatologia per al gener de 2027. Un any i tres mesos al davant! Amb l’agreujant que la visita de rehabilitació és per d’aquí a sis mesos i no disposaré de la prova que s’hauria de valorar.
Aquest despropòsit s’afegeix a la demora en l’atenció per un problema lumbar i de maluc que arrossego des del 2022 i que pot ser causa de les caigudes i les tres fractures que he tingut des de llavors. En la darrera visita a Sant Camil, el mes de març, em van derivar a la clínica del dolor i encara no m’han citat.
Són conscients els metges que s’estan donant hores de visita amb una demora d’un any i tres mesos? Quin sentit té fer una prova diagnòstica amb tant de temps de retard i amb posterioritat a la visita de l’especialista? Qui dona les hores i amb quin criteri?
El desgavell que regna en l’assistència sanitària del Consorci no s’havia vist mai. Els professionals de l’hospital de Vilafranca que atenen el públic no poden dissimular l’estupor o la vergonya en veure com es tracten els pacients i només gosen donar un consell: “Vagi trucant de tant en tant, a veure si hi ha alguna anul·lació”. Els ho agraeixo, però encara aconsegueixen dibuixar un panorama més trist de la situació actual. La reflexió que hauríem de fer-nos tots plegats és “què hi hem guanyat els penedesencs amb aquest consorci?”. L’Ajuntament hauria de fer tots els esforços possibles perquè el nostre hospital recuperés l’autonomia de gestió.
Rosa Gispert Magarolas
Vilafranca del Penedès
