Actum dixit. Polític, historiador, professor a Cambridge, catòlic liberal i lord, l’any 1887 advertiria al bisbe M. Creightom, davant les arbitrarietats registrades de l’Església, que cap poder polític o religiós està per sobre de la llei ni la consciència personal. Les seves paraules sobre l’ús i abús del poder planejaven, fa pocs dies i cinc segles, a l’oració ecumènica del papa Lleó XIV, Carles III i la reina Camilla al Vaticà, enfortint compromisos davant els greus reptes globals: la responsabilitat del poder religiós i polític i, a més, les ombres familiars que els acompanyaran sempre, la pederàstia, per exemple. Perquè molt abans del dictum d’Actum, del Renaixement i l’humanisme, la condició humana havia estat registrada pels clàssics amb personatges tirànics, egòlatres i sàtrapes despietats, que en nom dels déus o les pàtries podien executar o cremar vius crítics i opositors. I molts segles després, la mateixa condició continua interrogant, ara, l’assagista Giuliano Da Empoli a L’hora dels depredadors, dramatúrgia i valors compartits amb depredadors tecnoautoritaris i transhumanistes per fer caure el vell sistema. Però també la condició humana planejava, fa poc dies i centenars de segles, amb una nova proposta de la Nit de les Religions que des del 2012 a Berlín, evocant la Nit dels Vidres Trencants, crea llaços, fomenta la convivència entre cultures i refà ponts de diàleg interreligiós i interconviccional. Un procés viu, amb propòsit i a consciència.
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
